MUSICAL 'ÀNIMA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Ànima. Idea original: Oriol Burés. Text: Blanca Bardagil. Lletres de les cançons: Blanca Bardagil i Marc Gómez. Música: Adrià Barbosa. Dramatúrgia: Blanca Bardagil, Oriol Burés i Víctor G. Casademunt. Direcció artística: Oriol Burés, Víctor G. Casademunt, Gara Roda. Coreografia i moviment: Clara Casals, Chema Zamora. Arranjament, orquestració i direcció musical: Enric Garcia. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.

El Teatre Nacional de Catalunya estrena Ànima, un musical de gran format fet i produït a Catalunya. L'obra va obtenir el premi a la millor proposta al certamen Riiing!, impulsat per l'actor Toni Viñals, el Festival Grec, el Terrat i altres institucions. Arriba, doncs, ben avalada. I el resultat s'ho val.  Una història de ficció amb sentit cívic, ben desenvolupada, molt ben interpretada per una generació jove bregada en musicals i amb una posada en escena excepcional dissenyada per a la Sala Gran.

La protagonista és la Greta una jove que vol ser dibuixant de films d'animació. Es presenta a una convocatòria dels estudis de Walt Disney per formar part del grup de dibuixants de la pel·lícula  «La Blancaneu i els set nans», la primera en color (estrenada el 1937). Malgrat els seu talent i imaginació es veu marginada pel fet de ser dona. S'explica amb precisió el procés artesanal de l'animació, la metodologia del qual coneixem pels pioners de l'animació catalana Joan i Fermí Miramon, que a finals dels vuitanta van portar a la pantalla el llargmetratge Peraustrínia, creat artesanalment.  El musical Ànima té incentius per emocionar a tots els públics. Li auguro un llarg recorregut tant per teatres de Catalunya, com de fora, encara que el muntatge s'hagi d'adaptar a escenaris mitjans. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'TURISME RURAL', AL TEATRE BORRÀS

Turisme rural. Autor: Jordi Galceran. 

Direcció: Sergi Belbel. Teatre Borràs, Barcelona.

Turisme rural, una obra de terror —humorístic— signada pel dramaturg Jordi Galceran (que ja havia explotat el gènere a Paraules encadenades, a Carnaval i a la sèrie Nit i dia). Dirigida per Sergi Belbel i protagonitzada pel duet Ivan Labanda i Mireia Portas, dos intèrprets versàtils, de llarga trajectòria, que han mostrat la seva comicitat al programa Polònia. A la ficció, la parella pretén passar un cap de setmana romàntic en una casa rural, però en realitat els serveix per descobrir aspectes desconeguts de l'altre. Pateixen ensurts a dojo de la mà de tres personatges intrigants de la casa —interpretats per Joel Cojal, Anna Güell i Lluís Villanueva— que, quan són a escena, prenen tot el protagonisme de les accions. Un espectacle resolt amb efectes eficaços, al qual auguro llarga durada a la cartellera. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

QR EN TATUATGE

La cantant i compositora estatunidenca Katy Perry s'ha presentat al lliurament dels premis MTV Video Music Awards de 2024 amb un nou tatuatge... d'un codi QR.  Vegeu-ne el detall inèdit d'autopromoció: https://x.com/i/status/1835454278028210517 El tatuatge, situat a la part baixa de l'esquena, remet a la pàgina web que promociona 143, el nou àlbum de l'artista. Els temes de 143 s'inspiren en l'amor maternal. Els dígits formen la frase 'I (1) love (4) you (3)'

Hem entrat en una nova era de publicitar el que vulguem difondre. Aprofitem-ho.

 

'ESTOL D'OCELLS', DE JOSEP PIQUÉ ISERTE

© Josep Piqué Iserte
Estol d'ocells, 1990. Mixta sobre paper. 65x50 cm
Foto: Fundació Josep Piqué Iserte

Aquell capvespre tenies la volta del cel instal·lada als ulls i hi veies dansar les orenetes cuablanca. Ara saps que no era per atzar que xisclaven i se sacsejaven amb neguit, batent les ales i fent girs acrobàtics a l'espai, després d'un llarg període de sequera. Sense que ningú més ho preveiés, un aiguat va arrossegar tot el que va trobar durant la nit. L'endemà, l'alba en calma inundava l'aire d'aerosols de petricor. Les orenetes van esperar un dia més encara l'airina per fer la partença. Fins que es van aplegar silenciosament totes les generacions per al comiat. A la primavera següent van tornar a adobar els nius. I van tornar l'altra i l'altra. I tornaran fidels a fer transparent l'art que habites. En companyia.

I agafaràs pic, senalla i llibant,
i amb la bena tibada,
aniràs amb la teva gent
a netejar el tarquim del pou.
S'ha desmaquillat l'àngel

*

Escolteu la prosa poètica Estol d'orenetes a Spotify
Veu: Andreu Sotorra.
Música: Va dove il mondo. Intèrpret: Patrizia Liquidara.
Composició: F. Barbieri i G. Fabbris. Àlbum: Funambola, 2007.

EXPOSICIÓ 'PER QUÈ LA GUERRA?', AL BORN

Kader Attia. Instal·lació. Busts de fusta sobre metall

Fernando Sánchez Castillo. Instal·lació Tesoro efímero, 2023

El Born Centre de Cultura i Memòria presenta Per què la guerra? Memòries, herències i representacions de les violències bèl·liques, una selecció d'obres d'art contemporani que ajuden a reflexionar sobre el que envolta les guerres i les ferides que provoquen en les persones i els paisatges.

Artistes participants: Francesc Abad, kader Attia, Isabel Bala, Bleda y Rosa, Juan Manuel Echevarría, Rula Halawani Alfredo Jaar, Shirin Neshat, Fernando Sánchez Castillo i Francesc Torres.

Oberta fins al 29 de setembre.

FOTOGRAFIA FAMILIAR, A L'ARXIU FOTOGRÀFIC

Exposició a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Pl. Pons i Clerch, 2, 2n pis. 08003 BCN

L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta a partir dels fons conservats a l’Agrupació Fotogràfica de Barcelona i d’alguns préstecs, l'exposició Família, amics i fotografia. Entorn de l’espai fotogràfic de la llar que posa en valor el sistema significatiu de la fotografia familiar al llarg del temps. Tothom tenim fotografies familiars acumulades i ordenades en àlbums o desades en capses i en arxius digitals. Fotografies que en  mirar-les un i altre cop enforteixen el lligam familiar, actualitzen els records que tenim de nosaltres mateixos. L’exposició també mostra com els fotògrafs professionals han encarat aquesta modalitat fotogràfica, ja sigui en família o en el context d'un projecte creatiu.

Exposició oberta fins al 20 d'octubre.

'QUANTA GUERRA', a TV3

Al meu Adrià l'impulsa a anar-se'n de casa

la seva aspiració de llibertat. D'aquesta
llibertat tan cantada —la sola paraula m'emociona—
que només mena a un canvi de presó.
Quanta, quanta guerra. Mercè Rodoreda

Tornen els capítols de Quanta guerra, un programa produït per TV3 amb col·laboració del Departament de Justícia. Memorial Democràtic. Un treball ben documentat, informatiu, d'edició curada. Escric aquest apunt amb l'emoció, encara, de veure el programa on el periodista i presentador Eloi Vila acompanya la periodista Raquel Sans a reconstruir la trajectòria de la seva àvia Carme Segarra Gili, que com totes les infermeres del front han estat silenciades. La protagonista, a més, va poder explicar la seva història a una altra neta, que en va enregistrar el testimoni.  M'impressiona un cop més que els que van viure la guerra haguessin tallat la cadena de transmissió natural del que van viure. Els nets, la segona generació, no en sabem els detalls perquè els nostres avis van amagar als nostres pares el patiment de la guerra (que també van viure d'infants). El protagonista de cada capítol acaba sent el descobriment de les vivències familiars d'un personatge alhora que ens connecta amb els nostres records, amb el poc que ens han explicat a casa i amb el que intuïm. Quanta guerra té una gran audiència que seguim els episodis amb reverència, silenciosament. És un  programa de servei públic que ha trigat massa perquè la majoria d'espectadors ja no podem contrastar el que s'hi diu amb qui en va viure l'horror. 

Quanta Guerra. Temporades 1 i 2

'MAR I CEL', L'ÚLTIM DAGOLL DAGOM (PER ARA)

Mar i Cel. Text: Xavier Bru de Sala, basat en l'obra homònima d'Àngel Guimerà. Música i orquestració: Albert Guinovart. Dramatúrgia i adaptació: Joan Lluís Bozzo, Xavier Bru de Sala, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel. Protagonistes: Jordi Garreta (Saïd), Alèxia Pascual (Blanca). Direcció: Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel. Direcció musical: Joan Vives i Sergi Cuenca. Companyia Dagoll Dagom. Teatre Victòria, Barcelona

Aquest Mar i Cel, de la companyia Dagoll Dagom, i ja en van quatre, ens ha arribat al cor.  Emocionant. Bellíssim. Una gran festa.
M'afegeixo a les paraules d'Andreu Sotorra: "Dagoll Dagom no podia trobar-se amb una porta més gran i majestuosa de sortida. Catifa vermella. Queda la llarga història plena de xifres astronòmiques i l'escalf de milers d'espectadors. [...] De fenòmens com el de «Mar i Cel» de Dagoll Dagom se'n diu autoestima i orgull de cultura d'un país."

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

MUSICAL 'GODSPELL', AL TEATRE POLIORAMA

Godspell». Concepte i direcció original: John-Michael Tebelak. Música i noves lletres: Stephen Schwartz. Traducció del llibret: Roser Batalla.  Direcció escènica i musical: Emilio Aragón. Producció d'Antonio Banderas i Emilio Aragón. Teatre Poliorama, Barcelona.

A escena del Teatre Poliorama, una església en runes per a Godspell, musical estrenat el 1971 a Broadway, un any després de Jesus Christ Superstar. Aquest muntatge produït per Antonio Banderas i Emilio Aragón es va estrenar fa dos anys al Teatre del Soho Caixabank de Màlaga. Godspell es basa en les paràboles de l’Evangeli segons sant Mateu. Un musical de religió catòlica de moralitat rància, amb la pàtina actualitzada dels números musicals amb algunes veus excel·lents i un treball coral mil·limètric i ben conjuntat de deu cantants, ballarins i intèrprets. Però el fons no l'actualtiza de bo de bo ni tan sols l'inici de l'espectacle amb la companyia de ficció assajant a l'església en runes enmig dels bombardejos d'una guerra innominada. En aquest plantejament no s'hi respira l'horror de la guerra ni es reprèn més endavant cap altra situació que la recordi. En surto amb la sensació d'haver vist un espectacle juvenil adreçat a col·legis de monges i capellans d'un altre temps.  8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'BIOLÒGICA', A LA SALA BECKETT

BioLògica. Autora: Sílvia Navarro Perramon

Direcció: Pau Roca. Sala Beckett, Barcelona

Un fill s'hauria de poder tornar si no et fes el pes. A BioLògica, una de les protagonistes (actriu Clàudia Benito, potent) té un fill obtingut en rending a 5 anys, amb devolució assegurada per l'empresa proveïdora. No vol renunciar a la seva professió i vol dedicar el mínim temps al nadó. De fet, no pensa viure la maternitat sola, compta amb la matriarca (Victòria Pagès, versemblant) i la germana gran (Mar Ulldemolins, els matisos), l'altra cara, tant pel que fa vitalment com de falta d'èxit a la feina. Diàlegs en picat, amb tocs d'humor. Riem, però aquest fantàstic triplet poua a les profunditats sensibles dels espectadors. Una joia. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

'TOTS OCELLS', AL TEATRE LA BIBLIOTECA

Tots ocells. Autor: Wajdi Mouawad

Direcció: Oriol Broggi. Teatre La Biblioteca, Barcelona

Wajdi Mouawad (Beirut-1968), l’autor libanès de nacionalitat canadenca, format a França, torna a la cartellera del Teatre La Biblioteca, adaptat per la Perla 29 i Oriol Broggi. Explica una història contemporània i potent sobre l'amor de dos joves. La Wahida, de d'origen àrab, i l'Eitan, de família jueva.  El pare i la mare del noi s'oposen a la relació, cadascú amb les seves motivacions.  El rebuig desperta en la noia la identitat adormida. Hi plana la guerra entre Israel i Palestina d'ara mateix.   Com més s'expliquen, com més s'enlaira la trama, més ens adonem que la religió i les creences són culturals, no tenen res a veure amb l'ADN. Capes i capes d'amor, d'odi i de prejudicis ancestrals. 

Bravo!, Oriol Broggi. Bravo!, Guillem Balart, Xavier Boada, Joan Carreras, Màrcia Cisteró, Marissa Josa, Miriam Moukhles, Xavier Ruano i Clara Segura, per les interpretacions. Bravo!, Cristina Genebat, per la traducció que fa la història pròxima. Tres hores i mitja corglaçats pel drama i la bellesa de les paraules i les imatges. Corglaçats, encara, quan s'apaguen els llums i triguem a aplaudir i, quan ho fem, tota l'audiència ens aixequem com empesos per una molla. Reconeixement unànime. 10/10  

 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

*

Spotify. Playlist de l'espectacle Tots ocells

 

PEL·LÍCULA 'EL MAL NO EXISTEIX'

El mal no existeix. Direcció: Ryusuke Hamaguchi
Japó, 2023

Els habitants d'un poblet prop de Tokio veuen amenaçada la seva existència per la construcció d'un càmping de luxe. Una faula social que enfoca la supervivència de qui viu en conjunció amb la natura i vol continuar vivint-hi.  Interessant com amb el silenci i la subtilitat gestionen l'assumpte. Espais naturals esplèndidament fotografiats amb un fons sonor inquietant. Filmin. 8/10

PEL·LÍCULA 'SABEN AQUELL'

Saben aquell. Direcció: David Trueba, 2023

"Saben aquell que diu…" El cineasta David Trueba posa en contrast el drama i l'humor en el retrat del còmic Eugenio en l'inici de la seva carrera. Eugenio Jofra va sortir per primer cop a escena cantant acompanyant la Conchita, la seva dona. Tenia por escènica i va costar que fes sol les actuacions durant dues setmanes que ella havia de ser fora del domicili familiar. L'èxit va ser tan gran que els va canviar la vida. David Verdaguer i Carolina Yuste amb la seva interpretació respectuosa no imiten els personatges sinó que en fan una brillant i emotiva recreació. Els acudits d'Eugenio que broda Verdaguer fan gràcia perquè aconsegueix mostrar la fragilitat del personatge i alhora la contundència de la paraula i el no gest. I riem.  I plorem per les renúncies que no va mostrar i ara descobrim. Excepcional. Filmin. 10/10

SÈRIE 'SOMEWHERE BOY'

Sèrie Somewhere Boy
Direcció: Alexandra Brodski, Alex Winckler. Regne Unit, 2022

A Somewhere Boy s'hi explica una història sobre l'impacte que causa l'aïllament de la societat. Danny és un nadó quan perd la mare en un accident de cotxe i el pare, obsedit de dolor,  el cria sense deixar-lo sortir de casa. Passa divuit anys envoltat de música, de pel·lícules antigues i de pors d'un món desconegut. El pare mor i la seva germana acull el noi. Fora del refugi de casa, el xicot sembla caigut d'una altra galàxia. No té recursos ni habilitats per relacionar-se amb normalitat amb la gent del seu entorn. Va descobrint el món i la gran mentida que ha viscut. Una joia rara amb moltes capes de significat. L'actor Lewis Gribben reflecteix la innocència i les descobertes amb tot el cos. Una interpretació estel·lar. Filmin. 8 episodis de 23 min. 10/10

'LA COLECCIÓN', AL TEATRE ROMEA

La colección. Autor i director: Juan Mayorga  

Teatre Romea, Barcelona

La col·lecció existeix fora de l'escenari ple de capses buides. L'han feta durant la seva vida un matrimoni —a càrrec de dos grans de l'escena espanyola, José Sagristan (Chinchón, Madrid, 1937) i Ana Marzoa (Buenos Aires, 1949)— que no han tingut fills i pretenen deixar-la en llegat a algú que la valori prou per no la dispersar-la.  Amb aquesta intenció, convoquen una possible hereva que ja fa la seva pròpia col·lecció. Per les fitxes que es troben a les capses i per les anècdotes de l'adquisició d'obres, interpretem que la col·lecció de la parella consta d'obres d'art, però també d'objectes que estimen. Ara bé, el que dona sentit filosòfic a l'obra és la metàfora que la parella també forma part de la col·lecció i l'assistent i la mateixa possible hereva del llegat. La col·lecció és també tot el que cadascú acumula, records inclosos. La col·lecció sencera és intransferible. 8/10    

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LA PELL DE BARCELONA', CATALÀ-ROCA INÈDIT

Casa Golferich (Sala Xalet) exposa una vintena de dobles fotografies dels volums La pell de Barcelona, obra pòstuma de Francesc Català-Roca (Valls, 1922 – Barcelona, 1998).  Una selecció de les dues-centes fotografies inèdites que van del 1948 al 1998, que el fotògraf va deixar maquetada —i que ara eren a l'arxiu del Col·legi d'Arquitectes. L'autor enfoca detalls en díptic que fa dialogar entre ells en una successió de pàgines encarades, combinant el blanc i negre i el color.  Obres que mostren el pas del temps, un testament gràfic a través de les façanes, de detalls en macro, de meravelles ocultes i de racons descurats, també.

La pell de Barcelona consta d'un volum de fotografies sense peu de foto i un altre que explica el context, amb articles diversos. Editats per Enciclopèdia Catalana i  l’Ajuntament de Barcelona, en català, castellà i anglès. L’Arxiu Català-Roca des de l'any passat forma part del patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

Oberta fins al 9 de setembre.

QUINZÈ ANIVERSARI

Quinze. Branques de romaní clavades en cotó brodat
sobre planxa de ferro. © Lena Paüls

Avui fa quinze anys que vaig començar aquest blog dietari, amb apunts d'actualitat cultural i artística i amb la natura com a refugi d'aquest temps d'entorn desolat per la desídia humana. Hi incorporo creacions artisticoliteràries, com ara col·laboracions amb artistes plàstics i materials sensibles de l'univers subjectiu que recreo en poemes propis cal·ligrafiats formant peces tridimensionals.

Des del 2009 ençà he publicat a «Pont d'Enseula» 4.471 apunts. Fins avui ha tingut 951.062 visites que, actualment, arriben des dels enllaços de Facebook, de X, d'Instagram, de Threads i de les històries de FB i de IG. Els poemes i les proses poètiques compten amb audios que es poden escoltar als enllaços del canal Spotify i del canal Ivoox.  I les imatges es troben a la galeria virtual de Flickr.

Us convido a continuar compartint, si us ve de gust, aquest espai de memòria, d'aprenentatge i de comunicació.