'LES ÉBLOUIS', VIDES EMPRESONADES

Les éblouis. Directora Sarah Suco. França, 2019

La directora Sarah Suco debuta darrere la càmera amb aquesta pel·lícula basada en part en fets de la seva biografia. L'adolescent Camille (interpretada per Céleste Brunnquell, nominada al premi Cèsar d'actriu revelació) entra amb la seva família a formar part d'una comunitat catòlica fonamentalista que, sota la fe i la solidaritat, exerceix excessos de poder sobre les persones. Personatges ben dibuixats i dinàmiques familiars complexes però ben explicades. Molt interessants els processos de captació dels adeptes i com suporten càstigs i humiliacions per aconseguir ser admesos i mantenir-se dins del grup sectari i aconseguir la salvació eterna. El capellà, líder de la comunitat (interpretat per l'actor veterà Jean Pierre Darroussin, la versemblança), obliga la Camille a abandonar l'escola de circ que tants coneixements personals li aporta. A partir d'aquest fet, la noia fa un recorregut que va des de l'acceptació no implicada dels rituals de la comunitat sectària fins a la total independència. Una mirada amarga i aclaparadora de la família, incapaç de protegir-se per ella mateixa. 8/10

Atlàntida Film Fest. Estrena a FilminCAT

LLEBARIA GRAU, ENTRE EL SERÈ I EL GARBÍ

Cliqueu la imatge per llegir el llibre en línia

o bé descarregar-lo en format PDF

 Us invito a endinsar-vos en la publicació Llebaria Grau, entre el serè i el garbí,  que aplega una mostra de pintures de Bartomeu Llebaria Grau (Barcelona, 1929 - Duesaigües, Baix Camp, 2019). Hi trobareu obres que formen part d'un llegat esplèndid de pintures esveltes, plàcides, que capten la substància del moment. Un conjunt de trenta aquarel·les i un oli del qual destaquen les marines tranquil·les i els paisatges amb muntanyes arrodonides per les mestralades, humanitzades amb conreus plantats als replans fixats amb parets de pedra seca. 

Paisatges del seu entorn de Duesaigües, de l'Argentera, dels boscos del Castell d'Escornalbou, paisatges de diferents llocs de Catalunya i d'altres paisatges viscuts pel pintor.  Els identifiquem, però ja no són el paradís assossegat que Llebaria Grau va fixar amb els seus colors. Són testimoni i memòria col·lectiva que volem compartir perquè ens plauen i ens emocionen.

«El seu caràcter era de geni, alhora sensible i espinós. La dualitat dels artistes. [...] perviu en les seves pintures que de cop són tresors que ens ha deixat. Recopilant-les m’adono del gruix de tot el que ha pintat.  [...] Pintures, maquetes de vaixells, pessebres, poemes, llibretes i més llibretes amb els seus pensaments. Què en fareu de tot això quan jo no hi sigui? –em deia. Tot el seu treball, lluitant en la seva memòria contra l’oblit.», diu Anna Llebaria Enrich, filla de l'artista, al pròleg. 

El recull compta amb l'acompanyament d'impressions poètiques de Miquel Accensi, Pol Bravo Llebaria, Maria Brull Pujol, Montserrat García, Bartomeu Llebaria, Anna Llebaria, Carla Llebaria González, Carles Nogués, Lena Paüls, Queta Sedó, Anna Maria Vallvey i Francesc Vergés.

Apunts en aquest mateix blog:

Els ametllers florits, de Bartomeu Llebaria

Bartomeu Llebaria, les veles desplegades

La nadala de Bartomeu L.

PERES AMB VI, 2020

Peres del jardí de llicorella.
Fotos: Paüls, 2020

El confinament durant aquesta primavera a causa de la pandèmia de coronavirus ha fet que la circulació rodada hagi estat nul·la durant tres mesos. Sembla que la nostra perera nana ha notat que no hi ha hagut contaminació i ara ens regala una collita excepcional, amb peres més grans i més sanes que mai.  Per tant, enguany, en comptes de fer-ne melmelada, les conservem senceres o tallades per la meitat amb vi, sucre, branca de canyella i pela de llimona. Quinze minuts de cocció. N'omplim els pots de vidre de brocal ample i hi afegim l'almívar reduït. Bany maria de cinc minuts i, quan es refredin els pots, desades a les lleixes del rebost.

Altres apunts en aquest mateix blog:

* Fent rebost 

* Melmelada de pera

'DE LA POMA A LA PANTALLA. AMOR, SEXE I DESIG A L'ÈPOCA DIGITAL'

De la poma a la pantalla.

Amor, sexe i desig a l'època digital,

de Marta Roqueta-Fernàndez
Edició digital: Pagès Editors, 2019

Llegiu-ne les primeres pàgines

Marta Roqueta-Fernández (Barcelona, 1988), periodista i investigadora especialitzada en feminismes, desgrana  d'una forma amena i ben documentada, com l'espai digital fomenta l'exhibició de la intimitat, en una representació falsa de la realitat, amb quins mecanismes construeix una idea de l'amor romàntic i com es perpetuen els estereotips estètics, entre d'altres.  Referències culturals, cinematogràfiques, de sèries TV i de cançons ben integrades en el relat i que inviten a la reflexió i a continuar la recerca.
El llibre s'ha publicat en suport digital i m'hauria agradat accedir als enllaços a mesura que avançava en la lectura [vegeu dues il·lustracions que el llibre referencia]. En aquest cas, l'ampliació d'informació dels enllaços no m'hauria distret i hauria tornat al llibre, un cop i un altre, perquè la visió contemporània de l'autora i la forma d'explicar-la creix en interès a cada pàgina.

«...per entendre el consentiment és el vídeo de YouTube Tea consent. L’animació compara el consentiment sexual amb diversos casos en què s'ofereix una tassa de te.»

 

«La il·lustradora Alaa Satir, musulmana, dona suport a la revolta popular sudanesa. Vol que al país la religió i el govern estiguin separats i es deixin de seguir les lleis islamistes que discriminen les dones i les persones musulmanes.»

Marta Roqueta-Fernàndez

SÈRIE 'LA RUTA DELS DINERS'

La ruta dels diners. [Follow the Money (Bedrag)]. Dinamarca, 2019. 

Direcció: Søren Balle, Jannik Johansen, Mads Kamp Thulstrup

Natalia Madueño, actriu protagonista
de les dues primeres temporades.

Sèrie danesa del mateix creador de Borgen. Tres temporades de deu capítols, en un thriller monumental sobre la cobdícia i les decisions equivocades. Presenta les pràctiques dels cercles financers deshumanitzats. La primera temporada tracta d'una empresa d'energies renovables —suposadament sostenibles— que ha tingut un creixament tan impressionant com sospitós. Un treballador ucraïnès es troba mort en un dels parcs eòlics i la policia inicia una investigació sobre les condicions laborals. Estirant el fil, descobreix els múltiples tentacles que amaguen en espiral la situació de l'empresa abans que cotitzi al mercat de valors. 10/10

La segona temporada se centra en els tripijocs del sistema bancari. Una banca de procediments capitalistes salvatges intenta comprar una banca ètica i familiar. Traïcions en totes direccions i sicaris ben entrenats per fer la feina bruta, fan patent la impossibilitat de sortir-ne, encara que pretenguin redreçar-se moralment. 9/10


Si les dues primeres temporades són addictives, la tercera no se'n queda enrere, tot i que pel meu gust s'excedeix en sang i fetge explícits.  Les històries personals continuen fonent-se amb els assumptes bruts de grans corporacions mafioses, en aquest cas de narcotràfic internacional.  Una treballadora d'una sucursal bancària, un personatge gris, entra a la roda del delicte per casualitat i creix immensa, escena a escena,  davant dels ulls de l'espectador.  9/10
Disponible a FilminCAT

SÈRIE 'EL MESTRE CARNISSER'

El mestre carnisser. Direcció: Uli Edel. Alemanya 2019

Doris Dörrie signa l'adaptació de la novel·la The Master Butchers Singing Club, de Louise Erdrich, en la sèrie televisiva The master Butcher que dirigeix Uli Edel en una posada en escena impressionant. Després de la I Guerra Mundial dues famílies alemanyes emigren als Estats Units. En un pròleg situa l'acció a la trinxera, en el moment que el jove mestre carnisser Fidelis Waldvogel promet al seu amic d'infància, que és a punt de morir, que tindrà cura de la seva promesa embarassada. Quan acaba la guerra torna al poble i es casa amb la noia. La pobresa del llogarret alemany fa que el xicot busqui guanyar-se la vida als puixants Estats Units. Gairebé en paral·lel una artista de circ d'Hamburg i el seu pare alcohòlic, també hi busquen noves oportunitats als Estats Units. L'epíleg, una broma de mal gust. 

FilminCAT 7/10

PROJECTE 'TERRATS EN CULTURA'

Durant el primer confinament, hem pogut comprovar que els terrats comunitaris s'han revaloritzat més que mai. El veïnat s'hi alternava en horaris per fer gimnàstica, ballar, prendre el sol. S'hi han fet paelles familiars, s'han fet servir de taller per petites reparacions i alguns estadants han endreçat el traster. A casa nostra hem gaudit d'aquest espectacle natural en directe, en paral·lel a la utilització de la terrassa privada del nostre àtic.


Ara, la productora Coincidències ha anunciat el programa del 2020 de teatre, dansa i música que tindrà lloc entre els mesos d’agost i octubre, tots els dijous, en diversos terrats de barris de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat.
Entre les propostes previstes hi ha la representació a l’Eixample (6 agost) de Les coses excepcionals, de Duncan Macmillan. El barri de les Tres Torres (13 agost) rebrà la conferència-concert de Xavi Lozano en col·laboració amb la sommelier Clara Dalmau. El barri del Poble-sec comptarà amb la dansa d’Helena Gispert i Miquel Barcelona i música d’Oriol Mula amb una aproximació a la memòria històrica. La compositora i cantant Marta Knight actuarà al barri de la Pau (27 agost) amb un concert entre indie, folk i rock.
La tardor (16, 17 i 18 de setembre i 8 d’octubre) serà el torn de Bellvitge, a l’Hospitalet de Llobregat, amb un espectacle de tango, el concert de la vigatana Carla Serrat i el del cantautor Alessio Arena, a més d’un espectacle de coplas dirigit per Marc Rosich i Marc Sambola amb l’actor i cantant Joan Vàzquez, que s’ha especialitzat en el personatge d’Ocaña.

Si teniu un terrat o un pati us podeu oferir 

com a amfitrions al web de COINCIDÈNCIES. 

També hi podeu fer reserva d'entrades (15€) 

«LEE, MIGUELÍN, LEE»

Editoria Ruiz Romero, Barcelona, 1957

Virtud y patria. Primer libro de letra manuscrita. A finals dels anys 50, ens feien llegir aquest llibre als infants després de la primera comunió, cap als 7 o 8 anys. Uns manuscrits difícils de llegir, tant, que alguns ni avui m'inviten a endinsar-m'hi.
El llibre porta el Nihil obstat (no hi ha obstacle) de la censura eclesiàstica. Al pròleg avisa que es tracta d'inculcar "el sano orgullo de pertenecer a una nación heroica y generosa".  També hi fa propaganda d'un llibre de lectura més elevada El mentor, on "el doble aspecto artístico y doctrinal, se esconde el mismo y noble impulso patriótico". És a dir, posaven en  pràctica el Decret de Nova Planta promulgat el 1716, pel Borbó Felip V,  on es donaven "instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado". Però, pel que es veu, el 1957 ja no calia que no es notés "el cuidado".
Aquesta va ser tota la meva literatura 'oficial' de la infància, tret dels fascinants TBO, que llegia i rellegia incansable. Per sort, el mestre Pasqual Guarque va compensar-me —amb escreix— la misèria cultural de la Dictadura, amb biblioteca escolar, teatre, titelles, cançons —no precisament cantant la 'gloriosa Cruzada Nacional'—, recitals poètics, revista escolar..., en català, encara que els llibres per ordre guvernamental haguéssin de ser en la llengua i continguts de l'imperi.

Cliqueu la imatge per per ampliar-lo

Cliqueu la imatge per per ampliar-la

MASCARETA, AI MASCARETA!

Posem-nos macareta. A banda de la distància social imposada i la desinfecció de mans no tenim gaire res més a fer individualment per aturar la transmissió de Covid-19. N'hi ha per temps i els comerços, que no baden, s'han avançat a la demanda i ja en disposen d'un estoc de colors, fins i tot conjuntades amb la roba de vestir i la roba interior. Per a infants i per a adults. Molts maniquins dels aparadors de botigues de roba porten mascareta.
Les meves (2) són de marca, concretament de la factoria Nines de Drap, de Reus, de l'artesana Isabel Marsal.  Del tot sostenibles. Des de fa més de tres mesos que cada dia han anat a l'aigua i estan com si les estrenés.

Disseny de mascareta hivernal

Hi haurem de conviure llargament, per tant, més val que aprenguem a sistematitzar gestos per adoptar-la com més bé puguem. I, aleshores, hi farem art, no? (Quan ja no ens calgui, podrem emmarcar-la!)

Tan sols quan s'usa la bellesa és viva.

W. SHAKESPEARE, Sonets, IV

EXPOSICIÓ CUCA & NENÉ, A TARRAGONA

Gravats, dibuixos, pintures

Exposició a quatre mans a l'Espai Nautilus (Reding, 9, baixos), de Tarragona. 
L'artesana del paper Cuca Balaguer, hi presenta una sèrie de gravats relacionats amb la mar i la petjada humana.  El pintor Marc A. Pérez Oliván,  obra realitzada a cavall del disseny gràfic, el pop, la il·lustració i el surrealisme.

Fins al 12 d'agost.

Cuca Balaguer.
Gravat sobre paper fet a mà
40 x 29 cm

Nené. Crisi climàtica 
Acrílic sobre tela
80 x 160 cm

TA, TE, TI... TORERO!

Nuevo Catón. Editorial Luis Vives, 1955

¿Com vaig aprendre a llegir la lletra te? Vegeu la prosa de 'toro-torero' al Nuevo Catón. Olé. Una descoberta interessant per saber què va intentar colar la Dictadura (amb èxit oposat, en el meu cas) als infants, netes i nets dels perdedors d'una guerra.


He desenterrat el Nuevo Catón a partir de la lectura de l'apunt Nihil Obstat, de la filòloga Ció Munté on parlava de la censura eclesiàstica d'El parvulito, el seu primer llibre de lectura escolar.  Veig que el meu va passar per les mans d'un molt il·lustríssim censor 'canónigo' d'Osca, a més d'un bisbe, també d'Osca, que va certificar l''imprímase', per ordre d'un altre bisbe, un 'Canciller-Secretario' que es veu que n'era un superior.

Però, si només fos el toro-torero, rai. Vegeu al mateix llibre, cap al final, és a dir, quan ja devíem tenir cinc anys d'edat, les lectures amb què topàvem. Nihil novum sub sole, però no puc evitar l'esgarrifança.

EXPOSICIÓ 'CRÒNICA D'UN MAL DE CAP'

Al Bar Campus, de Reus, 

a partir de dijous, 2 de juliol

Crònica: kronika biblios = llibres que segueixen l’ordre del temps.

Mal de cap: trastorn del sistema nerviós, amb dolor que va de lleu a sever.

Diu Nené [Marc A. Pérez Oliván], autor dels dibuixos d'aquesta exposició: "La crònica és un text que combina la informació amb la subjectivitat de qui l’explica. En aquest cas, els dibuixos, acompanyats d’una frase o sentència, són el text. L’ordre, com sempre, tocant la pera!
Dibuixos fets entre el 14 de març i el 21 de juny. Títol i selecció fets l’últim cap de setmana, passant, com el confitament, per diverses muntanyes russes. Amics i coneguts que ja no hi són, familiars directes afectats, alarma, sorpresa, impotència, rebel·lia, soledat imposada… solidaritats diverses, lectures, videoconferències… Em quedo amb la conclusió que «val més riure per res que plorar per tot» (versió lliure d’una citació de Serge Gainsbourg)".

Els originals no estan en venda, però sí unes reproduccions digitals (giclée), edició de 10 exemplars de cada, en DIN A5 (21 x 14,5 cm) en paper de 310 g, signades i numerades al preu de 10 €.  Si les voleu rebre, o enviar-les a algú per correu postal: 15 €.

Reserves: Bar Campus.