05 de novembre 2009

Avellaners de 4 peus


(A la foto: avellanes de la varietat "Negreta", tradicional al Baix Camp. Paüls ©, 2009)

Després de molts anys de terrenys erms, cada vegada més, se'n veuen conreats de nou. En un viatge en tren, he vist —a la banda de mar, a l'altura de Vila-seca— plançons d'avellaners procedents de vivers, al costat d'una parada ben conreada de garrofers i d'una altra d'olivers mitjans. Són avellaners plantats d'un sol peu.
Al Baix Camp es fan les plantades d'avellaners amb 4 plançons separats, col·locats en forma de quadrat, amb una distància de peu a peu que oscil·la entre els 20 i els 40 cm. Aquest sistema té l'avantatge que si una soca és atacada, les altres no resulten lesionades. Però té inconvenients, sobretot en la neteja de l'interior d'aquest quadrat de peus. "L'espai brut entre les soques permet el refugi a una sèrie de bestioles i petits mamífers rosegadors i dificulta la recollida de les avellanes de la soca", llegeixo en un treball de recerca universitària titulat L'avellaner a Riudoms, quadern de divulgació del Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar" (1982). També s'hi poden veure dibuixos de les eines i la maquinària emprades per a esporgar, netejar, cavar, llaurar, replanar els avellaners. S'hi expliquen jocs, supersticions; s'hi relacionen renoms, refranys i diverses receptes gastronòmiques amb avellanes. El cultiu de l'avellana era el més important per a l'economia a Riudoms, el 1982.
Vegem-ne ara mateix l'evolució de la cotització de l'avellana a la Llotja de Reus i traguem-ne conclusions. Vist que ja no es podran requalificar més terrenys, sense que algú vagi a la presó, haurem de tornar a plantar avellaners de 4 peus.