Woody Allen ha tornat a rodar a Nova York la seva darrera pel·lícula, traduïda aquí per Si la cosa funciona. El millor encert d'aquesta pel·lícula és el protagonista, l'humorista Larry David, que arrenca amb un esplèndid monòleg parlant a la càmera.
La pel·lícula té una primera part alliçonadora, que evoluciona feixuga al ritme de la relació romàntica de la noia innocent que se n'ha anat de casa i el vell misantrop neuròtic. Es produeix un xoc de contraris, cada vegada menys creïble. Es casen. Ell recobra l'alegria i ella està orgullosa d'estar casada amb un home genial. Al cap d'un any, es presenta al domicili de la parella la mare de la noia, que per fi l'ha aconseguit trobar. Amb l'arribada de la bleda de la mare i el seu alliberament bohemi i sexual, la cosa s'anima. I acaba sent delirant quan arriba el pare i descobreix —al mateix temps que el públic— el que no volia admetre de cap manera. Potser aquest guió —escrit als anys 70 i reescrit ara— no és dels millors de Woody Allen, però sortim del cine amb bon gust de boca.