 |
| Oli nou al taulell del refugi de La Vinyeta. Foto: ©Paüls |
A mitjan novembre, quan les olives canvien el color que va del verd al negre, passant per l'ocre, se'n fa la collita. Tots els camps van plens de borrasses de color verd, on fan caure les olives per tal que no s'embrutin de terra. Diguin el que diguin els eslògans publicitaris dels altres olis, l'oli verge extra DOP Siurana, extret 100% d'oliva arbequina és "el millor oli del món."
L'oli Escornalbou s'acull a aquesta DOP. És l'oli que es produeix a la Cooperativa Agrícola de Riudecanyes, i es el resultant de l'aportació dels socis de les Cooperatives de Duesaigües, de Vilanova d'Escornalbou i de Riudecanyes. De la collita primerenca, amb olives que just tenen color daurat, en resulta un oli fruitat, de color verd, amb bastant de cos i lleugerament amargant. A casa ja l'esperem per fer-ne rostes: llesques de pa torrat, mullat dins aquest oli novell.
Amb la recol·lecció més tardana, cap a finals de desembre, en surt un oli dolç, de color groc i més fluid. El pa amb tomàquet o les amanides amb "l'oli millor del món", no tenen comparació amb cap altre, és clar.
A partir d'ara, les degustacions populars donaran la benvinguda a l'oli nou o novell i serviran per donar a conèixer l'or líquid que regala aquesta terra.