El Teatre Nacional de Catalunya presenta In the Spirit of Diaghilev, quatre coreografies encarregades a quatre coreògrafs contemporanis, per commemorar el centenari dels Ballets Russos (1909) i homenatjar el seu fundador, el coreògraf Serge Diaghilev.
La dansa contemporània m'agrada per la plasticitat auditiva i visual, però sobretot, quan té un punt de narrativitat o quan busca la complicitat de l'espectador. En canvi, no hi ha manera de connectar-hi quan només hi ha gestualitat orgànica, com en la primera peça d'aquest espectacle grandiloqüent. La segona peça és un solo del joveníssim ballarí Daniel Proietto, amb música d'Erik Satie, ballada sense moure's d'un rosetó lumínic, que em resulta monòtona. L'única peça que m'entusiasma és la tercera, el pas a dos escultòric, sensual i líric, dissenyat per Sidi Larbi Cherkaoui, belga d'origen marroquí, amb rerefons de la poètica de Mallarmé, música de Debussy i sons de l'Àfrica mediterrània. Signa la quarta coreografia el veneçolà Javier Frutos i, tot i que és la peça més narrativa, el seu contingut esperpèntic i violent no arrodoneixen la nit. Tampoc no hi ajuden el desgavell en el programa de mà i uns descansos entre peça i peça allargassats.