(Romaní del jardí de llicorella, Refugi de la Vinyeta. Foto: © Paüls, 2009)
Els arbustos de romaní presideixen el jardí de llicorella. I també les jardineres de l'àtic a BCN. La majoria estan fets d'esqueixos de romaní salvatge. Són arbustos verds tot l'any i gairebé no necessiten reg. A l'estiu les fulles es rosteixen una mica, i és l'únic temps que no estan florits; però aviat es recuperen. Van florint almenys tres vegades l'any. Les flors d'ara duren fins al març. Per tant, al febrer, amb la florida dels ametllers a Duesaigües, hi ha un zum-zum d'abelles que cada any ens sorprèn. Fem servir les branques i les fulles de romaní, cremant-les a la planxa, per perfumar el refugi després de cuinar. Com a condimenrt de peix, sopes, carn al forn, sempre emprat amb moderació (només dues o tres fulles tallades ben menudes) perquè el gust un punt excessiu pot agrejar un plat. També el fem servir amb infusió per esbandir el cabell i per a combatre infeccions lleus de la pell. "De les virtuts del romaní, mil coses se'n poden dir."