Teatre Nacional de Catalunya. Joan Ollé ha triat els textos narratius i poètics de Salvador Espriu per l'espectacle El jardí dels cinc arbres. Cap dels textos va ser escrit pensant en el teatre. I, malgrat això, es mostren dúctils, representables, en boca i moviments escenogràfics dels intèrprets que ha triat el director. Però, és clar, quin luxe d'intèrprets! Ni els joves ni els de mitjana edat ni els grans desmereixen uns al costat dels altres. Joan Anguera, Ivan Benet, Paula Blanco, Monserrat Carulla, Enric Majó, Victòria Pagès, Àngels Poch... juguen a fer-nos veure la petita pàtria, l'arcàdia perduda, del poeta. La presència escènica i la veu de Sílvia Pérez Cruz cantant poemes espriuencs musicats per Raimon (He mirat aquesta terra) i de Marina Rossell (Estimat / Rosselló, / si podies / venir) em fan esborronar pel que comporta de continuïtat del sentit. Avui, diumenge, a la sessió de les sis de la tarda, el públic dempeus, obliguem els intèrprets a sortir a l'escenari a saludar quatre vegades.
