A la sessió de tarda, a la sala Fabià Puigcerver del Teatre Lliure, s'hi representa l'obra Alícia (un viatge al País de les Meravelles), amb direcció i dramatúrgia de Carlota Subirós. Alguns pares, confosos pel títol de Lewis Carrol, hi porten la canalla. I no. És una obra per a adults. Tot i que un cop vista, jo no la recomanaria ni per a adults ni per a ningú. Hi ha un malbaratament de recursos immoral: amb una escenografia mòbil que no treu cap a res, un hivernacle amb rodes que ben bé podria ser una casa per a una parella, uns actors desaprofitats (Mia Esteve, Lluís Soler) i l'actriu protagonista, Alba Pujol, que no se sent més enllà de la tercera fila. El vagareig oníric de l'Alícia de Carlota Subirós fa adormir la totalitat de la platea, n'he estat testimoni (fent esforços titànics per no aclucar els ulls.) I, encara sort, que no hem triat la sessió de la nit!
14 de novembre 2009
Una Alícia soporífera
A la sessió de tarda, a la sala Fabià Puigcerver del Teatre Lliure, s'hi representa l'obra Alícia (un viatge al País de les Meravelles), amb direcció i dramatúrgia de Carlota Subirós. Alguns pares, confosos pel títol de Lewis Carrol, hi porten la canalla. I no. És una obra per a adults. Tot i que un cop vista, jo no la recomanaria ni per a adults ni per a ningú. Hi ha un malbaratament de recursos immoral: amb una escenografia mòbil que no treu cap a res, un hivernacle amb rodes que ben bé podria ser una casa per a una parella, uns actors desaprofitats (Mia Esteve, Lluís Soler) i l'actriu protagonista, Alba Pujol, que no se sent més enllà de la tercera fila. El vagareig oníric de l'Alícia de Carlota Subirós fa adormir la totalitat de la platea, n'he estat testimoni (fent esforços titànics per no aclucar els ulls.) I, encara sort, que no hem triat la sessió de la nit!