30 de novembre 2009

Parets mitgeres a Barcelona



(Foto superior: paret mitgera al carrer Xuclà.
Foto interior: mitjera carrer Elisabets, cantonada MACBA. Paüls©, 2009.)
N'hi ha i n'hi haurà sempre, de parets mitgeres. En enderrocar un edifici queden a la vista els papers pintats, rajoletes de cuina i altres rastres de vida, a la paret de la casa del costat. En alguns casos amaguen aquesta visió sota d'una capa de pintura blanca i els grafiters no triguen a deixar-hi la seva petjada, amb més o menys fortuna. Des de la brutícia a les intencions artístiques, passant per tots els estadis de gixamenta.
A les parets que havien estat mitgeres i que en l'actualitat donen a un carrer o una plaça s'hi han fet treballs d'il·lustració complexos. Alguns reprodueixen motllures arquitectòniques, balcons, finestres i i fins i tot estadans que hi guaiten.
Però, n'hi ha algunes, com la de la paceta del carrer Xuclà, que s'han rehabilitat amb gust exquisit i sense les despeses importants que costa fer la reproducció d'una façana. Em sembla que el disseny i els gats dibuixats tenen autor amb noms i cognoms, però, ara per ara no l'he pogut trobar. (PS: Arnal Ballester)
Una altra paret mitgera que trobo ben aprofitada per a l'art, és la de l'edifici que han rehabilitat fa poc al carrer Elisabets. Fa veïnatge amb el CIDOB. És una escultura de ferro que es pot veure bé des de la cantonada amb la plaça dels Àngels.