Aquesta tarda, a la Sala Petita del Teatre Nacional, els espectadors —la majoria pares i mares amb els seus cadells— ens asseiem als seients de cara a l'escenari. Com sempre. Suposem que aquest gran teló vermell que tenim davant nostre, s'obrirà i començarà la funció. I no. En apagar-se els llum, dos actors, que es presenten com a arxivers del Museu del Temps, ens expliquen tot fent jocs de mans el funcionament de tres màquines del temps que hi ha davant del teló. I, a continuació, ens inviten a entrar al museu per una porteta menuda que ens porta darrera del teló vermell.
I, allí, ens trobem immersos en un espai màgic. Fora del temps. Ens hem quedat muts de sobte. Som tots ulls que intenten descobrir de què està fet aquest brancam d'arbres que envolten l'empostissat maldestre amb prestatges. La concurrència ens asseiem en uns neumàtics de diferents mides que hi ha a terra. Som dins del Museu del Temps. Continuem extasiats fins que els arxivers ens rescaten del somni. Les branques guarden cartes on nens i nenes de tot el món expliquen on han enterrat un objecte molt important de la seva infància i per quin motiu volen conservar-ne el record per sempre.
Sortim del Museu del Temps flotant sobre un núvol, encara, però conscients que infants i adults hi hem viscut una experiència sensorial única.
Vegeu a la pàgina de El museu del Temps fotografies, vídeos, calendari de representacions (a Reus, al Teatre Fortuny, el 13 de març), dossier didàctic i d'altres informació d'aquest projecte.
Vegeu a la pàgina de El museu del Temps fotografies, vídeos, calendari de representacions (a Reus, al Teatre Fortuny, el 13 de març), dossier didàctic i d'altres informació d'aquest projecte.