22 de novembre 2009

NI EL NOM DELS OCELLSDEL TEU MÓN


Cadernera. Foto: ©Màrius Domingo de Pedro
Al nostre jardí de llicorella hi habiten molts ocells. Darrerament sentim una piuladissa alegre i insistent d'un ocell desconegut. No és la merla que, si fa no fa, quan es pon el sol, dóna unes quantes voltes a l'edifici, abans d'anar-se'n a ajocar. No és tampoc el cant d'una cadernera. Deu ser un ocell més menut que una merla, però no és una cadernera. ¿És un pardal, un tudó gris perla dels que viuen al pont d'Enseula, una mallerenga, un verderol, un pit-roig, una gralla, un picot, un corb, una fredeluga, una gavina de coll negre, un colom collverd, una puput, una perdiu o una guatlla? Amb prou feines ser distingir un de l'altre. Veient-los, potser per eliminació, encara els encertaria. Però no pel cant.
Escolto cinc cants d'ocell a la pàgina web de Recerca en acció, a l'article El cant dels ocells, i em sembla que el que s'aproxima més a l'ocell desconegut és el cant d'un gafarró. Però no n'estic segura. L'autodidactisme ja ho té això. Continuaré investigant.
Entre dents recito un poema de Raimon, Al meu país la pluja. Repeteixo —com qui fa una exhortació perquè no es repeteixi la història en els infants d'ara— el fragment que diu:

Res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.