Johan Cruyff ha estat nomenat seleccionador de la Selecció Catalana de Futbol. Quina ens n'ha caigut per no res! Temps al temps. De moment, les crítiques (pessigolles, i prou) han vingut de la banda de la llengua que l'interfecte no es digna a mostrar en públic que ni tan sols sàpiga que existeix. I, per postres, diu allò que no la violarà...
El programa d'humor Crackòvia ha recollit el tema de la suposada ignorància cultural de Cruyff sobre el país on viu. A mesura que el personatge que fa de Laporta va passant fulls amb les "figures emblemàtiques", m'adonava que del gag en trauria tot el suc qui conegués cadascun dels referents, l'altre personal es quedaria en la superfície. Si fa no fa, com jo mateixa, que no conec ni un dels jugadors de què parla Cruyff. És una escena llarga, però ben travada pels guionistes i pels actors.
El barret mexicà que porta l'actor que fa de Cruyff deu ser de les botigues de records de la Rambla. Sovint es veuen nenes turista de pocs anys que van vestides amb vestits de lunares dels que venen els paquistanesos en aquestes botigues. Ara ja no hi ha tantes piles de barrets mexicans, però les prestatgeries són plenes de toros i de nines bailaoras. Els propietaris d'aquestes botigues tampoc semblen saber on viuen. O potser som nosaltres, els que no ho sabem. "Sóc d'aquí, sóc estranger", ha deixat dit Josep Palau i Fabre.