Joan Maragall. La vaca cega i altres poemes. Il·lustracions de Subi. Baula, Barcelona, 2010. A partir 7 anys.
"La vaca cega" és un poema realista molt emotiu per als lectors menuts. Vint-i-tres decasíl.labs blancs que Baula (Grup Edelvives) presenta repartits en sis il·lustracions sedants a doble pàgina en un àlbum d'edició acurada, com a aportació a la commemoració de l'Any Maragall.
Les imatges de Subi situen la protagonista en l'ambient plàcid d'un prat gens hostil, conegut, poc tràgic. Un prat que arriba al lector en un contínuum que comença a les guardes del llibre, es reprèn a la pàgina de crèdits i no s'abandona fins al vers final, com si d'una seqüència cinematogràfica es tractés.
Les amables composicions de Subi interpreten el simbolisme de "La vaca cega" amb nitidesa. Ho fan per la banda de la no fatalitat. La vaca no hi veu, però no és un ésser incapacitat perquè es troba al seu medi. Quan té set, recorda on és l'abeurador, no pot anar amb les companyes de sempre, però en sent la presència amiga de les esquelles. Com que aquest ésser pertany a l'espai, els plans sempre són panoràmics, tret d'un pla mitjà, el més dramàtic dels versos "Topa de morro en l'esmolada pica / i recula afrontada...", però tot i així, l'animal hi mostra un semblant serè, entenimentat. La darrera gran il·lustració no posa èmfasi en la cua, ni el banyam clama de cara al cel, com hem vist en tantes il·lustracions seguint al peu de la lletra els versos. Aquí, la impressió que el lector en treu és que la vaca cega ha acceptat els seus límits i que se'n surt prou bé.
El llibre es completa amb un aplec de set poemes, precedits per una glosa de les circumstàncies d'escriptura. Cinc d'aquests poemes tenen la natura com a referent: "La ginesta altra vegada", "L'himne de l'arbre fruiter", "La fageda d'en Jordà", "Sol, solet". I dos tracten d'ambients festius: "La diada de Sant Jordi" i "Els reis". Tots amb la seva il·lustració en la mateixa línia de delicadesa que les dels poema nuclear del llibre. I, encara una nota biogràfica concisa de l'autor. Per tot plegat, em sembla un llibre recomanable per als infants, però que llegiran i gaudiran d'aquesta edició exquisida molts adults.
Les imatges de Subi situen la protagonista en l'ambient plàcid d'un prat gens hostil, conegut, poc tràgic. Un prat que arriba al lector en un contínuum que comença a les guardes del llibre, es reprèn a la pàgina de crèdits i no s'abandona fins al vers final, com si d'una seqüència cinematogràfica es tractés.
Les amables composicions de Subi interpreten el simbolisme de "La vaca cega" amb nitidesa. Ho fan per la banda de la no fatalitat. La vaca no hi veu, però no és un ésser incapacitat perquè es troba al seu medi. Quan té set, recorda on és l'abeurador, no pot anar amb les companyes de sempre, però en sent la presència amiga de les esquelles. Com que aquest ésser pertany a l'espai, els plans sempre són panoràmics, tret d'un pla mitjà, el més dramàtic dels versos "Topa de morro en l'esmolada pica / i recula afrontada...", però tot i així, l'animal hi mostra un semblant serè, entenimentat. La darrera gran il·lustració no posa èmfasi en la cua, ni el banyam clama de cara al cel, com hem vist en tantes il·lustracions seguint al peu de la lletra els versos. Aquí, la impressió que el lector en treu és que la vaca cega ha acceptat els seus límits i que se'n surt prou bé.
El llibre es completa amb un aplec de set poemes, precedits per una glosa de les circumstàncies d'escriptura. Cinc d'aquests poemes tenen la natura com a referent: "La ginesta altra vegada", "L'himne de l'arbre fruiter", "La fageda d'en Jordà", "Sol, solet". I dos tracten d'ambients festius: "La diada de Sant Jordi" i "Els reis". Tots amb la seva il·lustració en la mateixa línia de delicadesa que les dels poema nuclear del llibre. I, encara una nota biogràfica concisa de l'autor. Per tot plegat, em sembla un llibre recomanable per als infants, però que llegiran i gaudiran d'aquesta edició exquisida molts adults.