(¿De cuándo acá nos vino?, de Lope de Vega. Compañía Nacionalde Teatro Clásico. Teatre Victòria, 2010)
Al Teatre Victòria, la Compañía Nacional de Teatro Clásico presenta ¿De cuándo acá nos vino?, una comèdia poc representada de Lope de Vega (Madrid 1562-1635). La versió que n'ha fet Rafael Pérez Sierra no disfressa la pàtina arqueològica de l'obra d'aquest dramaturg del Segle d'Or castellà. Només l'escenografia estilitzada aporta un to d'actualitat ben fútil, perquè la resta (vestuari fastuós, moviments, música i llenguatge) no amaga el tractament menyspreador cap a la dona. D'altra banda, l'argument és ben justet i no he vist ni sentit que arrenqués cap somriure a l'auditori d'aquesta nit. ¿De cuándo acá nos vino? s'ambienta en el Madrid d'entreguerres. Hi arriben els soldats procedents dels terços de Flandes, buscant aventures. En els primers vint minuts d'introducció, el llenguatge encarcarat (així m'he après el vers i aquí te'l plantifico) no afavoreix la comprensió, de tota manera, un cop entrats en matèria, el desenllaç és tan evident que no costa gaire de seguir el fil dels embolics domèstics, encara que no sapiguem què diuen els intèrprets. Surto del Teatre Victòria amb la nostàlgia dels clàssics espanyols dirigits per Adolfo Marsillach (Fuenteovejuna, de Lope de Vega; una obra de Calderón de la Barca, una altra de Tirso de Molina) projectats amb mirada crítica per als espectador del seu temps.