01 d’abril 2010

CARRAUS I MATRAQUES

Carraus diversos. MUSEU DE L'AVI de Duesaigües. Foto: © Paüls


De menuda vaig tenir un carrau, però no tinc memòria que el fes servir més enllà del terrat de casa. La Mercè A., de Reus m'informa que anava a fer-los sonar amb el seu fill gran al convent de les monges de la Providència al carrer del Vent i a l'església de sant Francesc. La Mercè, que de jove havia estat verdulaire al Mercadal, recorda que a l'hora de l'ofici del Dissabte de Glòria feien renou a les parades de la plaça picant els plats de les balances.
Explica Salvador Palomar en un article titulat Instruments de Setmana Santa que, en la tradició precristina, els carraus i les matraques eren una mena d'amulet sonor. Es feien sonar en arribar la primera lluna plena de primavera per allunyar la foscor de l'hivern i donar pas a la nova llum solar. La tradició va passar al cristianisme. I, a poc a poc, els orígens veritables de la celebració ja no els recorda ningú. ¿Com va aprofitar el cristianisme el soroll de carraus i matraques? El respecte pel dol d'aquests dies imposava no tocar les campanes, que eren substituïdes per les matraques de les esglésies. Les matraques de mà d'us individual eren la versió reduïda d'aquests grans instruments (com el de Riudecanyes, que encara es conserva.) El rebombori dels carraus i de les matraques anunciaven tant els oficis que commemoraven la passió i la mort de Jesucrist, com l'alegria perquè havia ressuscitat.
¿Per què la gent gran quan veuen un carrau diuen que el feien rodar per "matar jueus"? Els fidels culpaven simbòlicament el poble jueu de la mort de Jesucrist fent soroll. Per això, quan ara es parla de carraus i de matraques els avis expliquen als menuts –perquè ho van aprendre del mossèn o de l'escola– que eren per "matar jueus". Explica Josep M. A. "Vicari" a Notes etnogràfiques sobre Duesaigües: festes i diades de religiositat popular que després de l'ofici de les tenebres, quan s'apagava l'espelma blanca (la Marieta) del tenebrari (canelobre gros) el temple es quedava a les fosques i "començava un eixordador estrèpit que feien els infants i grans (...) amb el mall —una maça de fusta per picar sobre les bigues que abans s’han estès a terra o sobre els bancs—, les matraques i els carraus."
Actualment s'està recuperat el costum de fer girar els carraus i les matraques segons la tradició antiga de celebrar l'arribada de la primavera. I, d'altres, per anunciar els oficis de Setmana Santa.