(Roser de roses miniatura. Foto: © Paüls, 2009)
Tota tradició, tot fet cultural o sentimental se sustenta en l'activitat econòmica, poc poètica. Els majoristes de la flor tallada de Catalunya esperen vendre sis milions de roses per al dia de Sant Jordi. N'hi haurà de moltes varietats cromàtiques, però la vermella amb totes les tonalitats s'emportarà la palma, perquè són el símbol de l'amor apassionat. Perfecte. Però, jo, que en aquestes coses sóc molt prosaica, tenint en compte que recolliré unes quantes roses tallades si vaig a una Caixa o al supermercat de sota casa, agraeixo molt que l'estimat em regali un test amb un roser. Sempre resisteix més que una rosa tallada i el puc veure créixer, puc observar com desplega les poncelles i, amb una mica de dedicació i de bona sort, la primavera que ve tornarà a florir. Amb bona sort. El roser vigorós que ha quedat immortalitzat en aquesta fotografia no ha resistit les gelades continuades d'aquest hivern.
Joan Maragall (1860-1911) va escriure un poema on situava les "flors" de la diada de Sant Jordi al "mercat":
LA DIADA DE SANT JORDI
La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist
i els nens i nenes ploraven.
i els nens i nenes ploraven.
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.