Hi ha cua per entrar al Teatre Borràs, aquest vespre de diumenge. ¿Han vingut a veure l'actriu Rosa Novell? ¿O potser, l'actor Àlex Casanovas? ¿Vénen pel ganxo de l'adaptació d'Eduardo Mendoza? ¿Han llegit, potser l'obra de Sándor Márai? Potser són socis d'un club d'espectadors. Sigui com sigui, hi ha la platea i l'amfiteatre a vessar. Anem a pams.
La dona justa és l'adaptació teatral que l'escriptor Eduardo Mendoza ha fet basant-se en el relat de Sándor Márai. Els fets se situen a Budapest, des de poc abans de la Segona Guerra Mundial fins després d'acabada. No parla de la guerra, sinó de les diferents maneres de viure l'amor. Amor correspost, amor de conveniència, amor succedani de (el que sigui), que cada protagonista explica des de la seva òptica. L'obra parla també de classes socials: dels valors de la petita i de l'alta burgesia, d'una banda, i dels de la classe desheretada, de l'altra. La il·luminació càlida acarona la posada en escena elegant (tres marcs gegants que allotgen miralls i pantalles; vestuari sobri, violinista que toca en directe, interpretació de l'amargor sense estridències.) I, sí, efectivament, ha valgut la pena anar a veure aquesta obra pel treball actoral, també. Excel·lent.
Hi ha cua per entrar al Teatre Borràs, aquest vespre de diumenge. ¿Han vingut a veure l'actriu Rosa Novell? ¿O potser, l'actor Àlex Casanovas? ¿Vénen pel ganxo de l'adaptació d'Eduardo Mendoza? ¿Han llegit, potser l'obra de Sándor Márai? Potser són socis d'un club d'espectadors. Sigui com sigui, hi ha la platea i l'amfiteatre a vessar. Anem a pams. La dona justa és l'adaptació teatral que l'escriptor Eduardo Mendoza ha fet basant-se en el relat de Sándor Márai. Els fets se situen a Budapest, des de poc abans de la Segona Guerra Mundial fins després d'acabada. No parla de la guerra, sinó de les diferents maneres de viure l'amor. Amor correspost, amor de conveniència, amor succedani de (el que sigui), que cada protagonista explica des de la seva òptica. L'obra parla també de classes socials: dels valors de la petita i de l'alta burgesia, d'una banda, i dels de la classe desheretada, de l'altra. La il·luminació càlida acarona la posada en escena elegant (tres marcs gegants que allotgen miralls i pantalles; vestuari sobri, violinista que toca en directe, interpretació de l'amargor sense estridències.) I, sí, efectivament, ha valgut la pena anar a veure aquesta obra pel treball actoral, també. Excel·lent.