Nit de Reis, de Shakespeare. Teatre Nacional de Catalunya. © David Ruano
Al Teatre Nacional de Catalunya, a la Sala gran, s'hi acaba d'estrenar Nit de Reis, de W. Shakespeare, amb un repartiment de luxe, tal com pertoca, per dir i continuar amb aquesta primera intervenció estremidora:
¿Qui brilla a l'escenari del TNC? Josep M. Mestre, el director, fa brillar tota la companyia de Nit de Reis, amb la traducció esplèndida de Joan Sellent. Cada vers i cada fragment de prosa s'entenen a la primera, perquè estan ben traduïts i perquè estan ben dramatitzats. Des del primer moment, tot el conjunt aconsegueix la complicitat de l'auditori. Des del moment que Pep Planas fa posar la pell de gallina a la primera frase de l'obra, que diu davant del teló: Si amb música es nodreix amor, toqueu!
Si amb música és nodreix amor, toqueu!
Satureu-me de música, fins que al final
la gana digui prou i es mori... Torneu a tocar això!...
Acte I, escena 1
Aquesta peça que funciona com una obra de rellotgeria, va ser estrenada el 1602, possiblement, el 6 de gener, a la cort, al palau de Whitehall, amb infants com a espectadors. D'aquí vindrien les cançonetes que canta el bufó Feste, la comicitat pels malentesos obvis (noia es disfressa de noi), cavallers beguts que diuen paraulotes, el didactisme del càstig que ridiculitza un fatxenda i, sobretot, els tres casaments precipitats per arrodonir la peça amb un final tan dolçament acolorit com superficial. Ara bé, per als espectadors adults de tots els temps, més que la fal·lera eròtica del duc d'Orsino (Pep Planas) —i tots els altres personatges, tret de Feste (Pep Anton Muñoz)—, el centre d'interès es troba en la broma pesada amb què els criats (Mercè Comes, Carles Martínez) i l'oncle (Quimet Pla) de la comtessa Olívia (Anna Ycobalzeta) castiguen Malvòlio (Lluís Soler), el majordom amb aspiracions de passar a ser senyor.Satureu-me de música, fins que al final
la gana digui prou i es mori... Torneu a tocar això!...
Acte I, escena 1
¿Qui brilla a l'escenari del TNC? Josep M. Mestre, el director, fa brillar tota la companyia de Nit de Reis, amb la traducció esplèndida de Joan Sellent. Cada vers i cada fragment de prosa s'entenen a la primera, perquè estan ben traduïts i perquè estan ben dramatitzats. Des del primer moment, tot el conjunt aconsegueix la complicitat de l'auditori. Des del moment que Pep Planas fa posar la pell de gallina a la primera frase de l'obra, que diu davant del teló: Si amb música es nodreix amor, toqueu!