(Còmica vida. Foto: © David Ruano)Madrid-Barça: avui estarem sols al teatre, pensem. I no. Al Poliorama, aquest dissabte hi ha tres quarts de platea ben bons. Fins i tot ho comenta Pep Cruz al seu pregó de Festa Major, amb què inicia l'espectacle Còmica vida. El text és de Joan Lluís Bozzo i els intèrprets (la companyia Per-Versions): Noël Olivé, Pep Cruz i Jordi Coromina, el broden. Aquesta obra arriba molt rodada a Barcelona. Primer es va estrenar en castellà i tant la primera versió com aquesta que presenten aquí han passat per tants escenaris, que els intèrprets han aconseguit que sembli que no hi hagi guió i que tot el que diuen se'ls acabi d'acudir en aquell precís moment. A l'escenari buit, els dos actors i l'actriu, amb ben pocs accessoris (tres cadires i un mirall que fa de sobretaula) descabdellen una història agredolça sobre les febleses humanes. No té cap importància que els personatges siguin una parella d'actors professionals que s'aprofiten de les ganes d'èxit d'un actor aficionat. No hi fa res que els professionals siguin de ciutat i que l'aficionat sigui de poble. Es necessiten. Tothom aprofita el que pot de tothom.
En sortir del Poliorama, veiem la Rambla buida, però s'hi respira una certa tensió. Els hotels tenen a la porta agents extra de seguretat (que escolten el partit), els quioscos de diaris estan tancats i barrats, de cara a protegir-los de la celebració, si un cas guanya el Barça. Pels carrers adjacents a la Rambla, anant cap a casa, veiem que els parroquians miren el partit en comunitat als bars i als petits restaurants. Fan cares tranquil·les. Cinc minuts més tard, just arribats a casa, sentim coets, remor de gent que surt de les cases, xocs de contenidors, vidres de botelles que s'esclaten a terra i a les parets. Diu que els sismògrafs també recullen aquests terratrèmols.