Aquest dissabte fa el primer sol aprofitable de primavera. Tot i així, hi ha moltes famílies que han triat acabar el recorregut del passeig matinal, al Jove Teatre Regina. S'hi representa l'obra Don Quijote de la Mancha en la versió de Macià G. Olivella i Alícia Serrat, dirigida per M. Agustina Solé. Tota la companyia juga a favor de la comprensió de l'obra, però mereix una menció especial Maties Gimeno, que fa un Quixot amb mirada extraviada que diu, com qui té una il·luminació, que "un caballero andante sin amor és como un árbol sin fruto." Posa l'ull en Dulcinea i, amb aquesta idea fixa, va d'aventura en aventura. Afegim-hi la interpretació del bonàs panxacontent de l'escuder Sancho, les cançons i les coreografies ben treballades i les troballes escenogràfiques com la dels molins de vent i tindrem una obra molt ben feta, recomanable a partir de 7 anys. Al cavaller de la "triste figura" d'aquesta versió li escau l'epitafi: "morir cuerdo, vivir loco."