"Tenien kalàixnikovs. Els kalàixnikovs són uns fusells que es va inventar un rus i que disparen sense parar. Amb els kalàixnikovs, els nens soldat teneien de tot. Tenien diners, fins i tot dòlars americans. Tenien sabates, galons, ràdios, gorres, i fins i tot cotxes que també es diuen 4x4. Vaig exclamar Walahé! Walahé! Volia anar a Libèria. De pressa i corrents. Volia fer-me nen soldat, small-soldier." AHMADOU KOUROUMA. Al·là no té cap obligació.
Edicions 62, col·lecció El Balací, 418, 2001Traducció al català: Anna Casassas Figueras
És un fragment de la novel·la Allah n'est pas obligé, d'Ahmadou Kourouma (Costa de Marfil, 1927, França 2003), un escriptor que va conèixer de prop la esfereïdora realitat dels infants soldats. Narra des de la veu del protagonista Birahima —un nen de deu o dotze anys, d'ètnia malinka—, com viuen i què pensen aquests guerrillers, que han matat i han comès tot tipus de violacions. Infants als quals es droga per tal que no s'arronssin a l'hora de disparar i degollar l'adversari. Descobriem com darrere de les guerres tribals de Libèria i Sierra Leone s'hi amaga el control de les mines de diamants. Aquesta novel·la va obtenir l'any 2000 els premis Renaudot i Goncourt dels Estudiants.