Dibuix d'una mona en versió actualitzada, decorada amb Lacasitos, un pollet i plomes de colors.
© Genís C. M., de cinc anys, 2010
La mona és el pastís dolç amb què se celebra l'equinocci de primavera. Documentada al segle XV, s'elaborava amb pa adobat en forma de tortell i s'adornada amb ous durs fixats amb una tira de la mateixa pasta. Als anys vuitanta el forner Martí Bondia, de Duesaigües en feia de coca adobada i amb ous durs, el nombre els quals depenia de les possibilitats econòmiques del padrí. Encara molts forners en fan per encàrrec, tot i que també es regali als infants, a més, una figura de xocolata.
Les primeres mones que jo recordo eren fetes a casa amb pa de pessic, una capa de melmelada, ametlla esmicolada al voltant i decorades amb plomes de colors, alguna fruita confitada i un ou de xocolata. Aquestes mones casolanes han evolucionat en tècniques en entrar al món de la pastisseria. Sobretot en el guarniment, que ha tirat cap a l'abarrocament colorista, similar al de les falles valencianes. Les figures de crocant de la meva infància s'han substituït gairebé del tot per figures de xocolata, amb la imatgeria de moda: futbolistes famosos, personatges dels darrers dibuixos animats, etc.
Diu M. Antònia Martí Escanyol al llibre El plaer de la xocolata (Cossetània, 2004) que "el nom podria derivar del llatí munda, que designava una panera adornada i plena d'objectes (sobretot pastissos) ofrenada el mes d'abril a la deesa dels cereals Ceres. Una altra derivació podria ser de l'àrab hispànic máwna o de l'àrab clàssic ma'ûnah, termes que designen un present o obsequi atorgat per un servent a un superior."
Les primeres mones que jo recordo eren fetes a casa amb pa de pessic, una capa de melmelada, ametlla esmicolada al voltant i decorades amb plomes de colors, alguna fruita confitada i un ou de xocolata. Aquestes mones casolanes han evolucionat en tècniques en entrar al món de la pastisseria. Sobretot en el guarniment, que ha tirat cap a l'abarrocament colorista, similar al de les falles valencianes. Les figures de crocant de la meva infància s'han substituït gairebé del tot per figures de xocolata, amb la imatgeria de moda: futbolistes famosos, personatges dels darrers dibuixos animats, etc.
Diu M. Antònia Martí Escanyol al llibre El plaer de la xocolata (Cossetània, 2004) que "el nom podria derivar del llatí munda, que designava una panera adornada i plena d'objectes (sobretot pastissos) ofrenada el mes d'abril a la deesa dels cereals Ceres. Una altra derivació podria ser de l'àrab hispànic máwna o de l'àrab clàssic ma'ûnah, termes que designen un present o obsequi atorgat per un servent a un superior."
El menjar dels déus, bombolles i bromera en copes cerimonials.
L'amarg elixir de la vida.
L'amarg elixir de la vida.
JOANNE HARRIS. Chocolat (Quaderns Crema)