La publicitat com a símptoma. Diari «AVUI», 26.1.1995
(Per llegir l'article cliqueu sobre la imatge i amplieu-lo a voluntat)
Lingüista. Mestre d'aprenents de lingüista. M'afegeixo als qui avui tenen necessitat de parlar de Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell 1940 - Barcelona 2010)
N'havia llegit llibres i articles de temes filològics a mesura que els anava publicant, però no vaig ser-ne alumna fins als anys 90. Les seves classes sobre sintaxi generativa eren cada dia una sorpresa. Establia un diàleg subtil amb la intel·ligència de cada alumne, de tal manera que semblava que fes la classe per a cadascú. Connectava cada frase que analitzava amb el món. Cada paraula havia arribat fins allí per camins tortuosos, que ell coneixia i explicava amb arguments científics i, alhora, des del sentit comú. La llengua era un ens viu.
Sentia el mestre tan proper que, després que ens havia parlat de la llengua en l'ús publicitari, vaig atrevir-me a portar-li uns textos d'anuncis que il·lustraven el que ell havia explicat. Els va acollir amb entusiasme. Em va demanar de quedar-se'ls per fer-ne un article. Abans d'enviar-lo per publicar al diari «Avui», me'l va passar, tot dient: "A veure si he escrit el que vostè volia dir". No sabia on posar-me, el paper se m'escapava de les mans. El mestre volia saber si havia escrit el que jo volia dir... Una deferència inimaginable, i més, quan m'hi vaig veure citada (vegeu l'article que encapçala aquest post.)
A l'hora de l'examen de l'assignatura, un altre daltabaix. Ens va donar un full en blanc i va escriure a la pissarra: La casa és allà. "Ja poden començar", va dir-nos. Davant de l'estupefacció dels estudiants —que ens miràvem el mestre com si ens hagués traït—, ens va dir que analitzéssim la frase, que hi apliquéssim tot el que havíem après durant el curs. Recordo que en vaig escriure quatre pàgines. Mai havia suat tant per treure suc d'una estructura tan —aparentment— simple: La casa és allà.
En aquells dies parlàvem sovint dels signes d'interrogació. Solà argumentava amb autoritat per què en català s'havia d'escriure el signe també al començament de la frase. Ja ho havia publicat i estava a punt d'insistir-hi en un altre llibre. Havia fet la proposta a l'Institut d'Estudis Catalans i la resposta va ser tan decebedora que no he cregut mai més en l'operativitat d'aquest ens públic.
Mestre Joan Solà, lingüista, mestre d'aprenents de lingüista, adéu-siau i gràcies.