SÈRIE TV 'IRRESPONSABLE'

Sèrie Irresponsable. Guió: Frédéric i Camille Rosset
Direcció: Frédéric Rosset. França, 2017

Sèrie francesa sobre Julien (interpretat per Sébastien Chassagne), un perdedor de trenta-un anys que té tarannà d'adolescent etern. Es queda sense feina, torna a casa de la mare i retroba Marie, el seu primer amor. Descobrirà que és pare d'un noi de 15 anys, que resulta ser més sensat que el protagonista. Julien intenta pensar de forma madura i creu que ha de formar part vulgui o no de la vida del fill. El personatge és una mena de Mr. Bean a la inversa. Si el personatge britànic pensa constantment quina malesa pot fer, aquí Julien és el receptor passiu de totes les desgràcies, inevitablement. Julien no evoluciona, per tant pot fer-se carregós, si no fos que els capítols són de 20 minuts i sempre ens deixen amb un somriure comprensiu. 8/10

'PLENS DE VIDA' PEL·LÍCULA D'AGNÈS JAOUI

Plens de vida. Direcció: Agnès Jaoui. França, 2018

Guió: Agnès Jaoui i Jean-Pierre Bacri

La comèdia Plens de vida  [Place Publique] escrita i interpretada per Agnès Jaoui i Jean-Pierre Bacri (mort el gener de 2021) parla de retrobaments. Un presentador famós de televisió, ara en decadència, coincideix amb la seva ex i la filla comuna a la inauguració multitudinària de la mansió a la campagne parisenca de la seva mà dreta i ex-cunyada. La parella passa comptes i no s'està de clavar-se retrets, entre canapès i alcohol, en el jardí de somni de la casa. La història explora capricis del que queda de la societat benestant d'ahir, i de la nova societat d'influencers i d'altres fantasmes que han nascut a redós de les tecnologies, immersos tots en la disbauxa constant. Irònica i descarada. Filmin. 8/10

EXPOSICIÓ 'EL MILLOR DISSENY DE L'ANY'

El Museu del Disseny de Barcelona presenta les obres finalistes i les guanyadores dels premis de l'any 2020 de les diferents disciplines del Disseny, l'Arquitectura i les Arts que organitzen les associacions del Foment de les Arts Decoratives (FAD).  Recomano una visita distesa perquè val la pena aturar-se a cada peça que ens hauria de fer més fàcil, més còmoda i més alegre la vida. Enguany, amb motiu del 10è aniversari de l’exposició, la mostra va acompanyada d’un extens programa d’activitats.
Fins al 29 d'agost

TERESA LLORACH, DIBUIXANT RELATS

Teresa Llorach en una acció de la performance
de presentació de Bombes de llavors.
Foto: Francesc Corpas, 2019

L'aquarel·lista reusenca Teresa Llorach parla de la seva trajectòria artística a l'entrevista Teresa Llorach: «En la acuarela el agua también sigue su camino», que li fa Sílvia Fornós al «Diari de Tarragona», 24-7-2021. Agraïm la informació que ens aporta perquè l'artista, discreta de mena, no deixa anar gran cosa de la seva biografia. 

El cas és que m'envia el retall del diari i em diu que «a partir que ens vam conèixer, vaig començar a explicar dibuixant!» Dins de l'entrevista diu una cosa per l'estil i m'emociona que sigui així perquè quan el 2017 m'hi vaig posar en contacte, ho vaig fer amb recança perquè seguia de prop tot el que feia, però no la coneixia i tenia por que refusés, amb una excusa qualsevol, il·lustrar Sabatilles vermelles, una petita prosa poètica meva. O pitjor, encara, que no respongués el correu. Doncs bé, no tan sols va respondre sinó que va pintar dues aquarel·les precioses inspirant-se en aquell text menut que amb les seves pinzellades creixia lluminós de sobte.

De l'admiració i de l'agraïment va sorgir l'apunt Teresa Llorach, aquarel·les en adagio i, des d'aleshores, han estat moltes les connexions que hem establert entre les seves pintures i els meus textos. Ja sigui dibuixant a partir d'un conte meu, com La sirena de la font, dins 'Contes de Vilaencanteri' de Reusenques de Lletres (Arola Editors) o bé, a l'inrevés, escrivint inspirant-me en una pintura seva, com La força dels somnis, Confinament, Des de casa, A la platja, A punt d'un nou viatge, entre d'altres. I també presentant llibres que ha il·lustrat, com El jardí de les escales, escrit per Victòria Rodrigo. O convertida en intèrpret de diverses accions de la performance de presentació de 'Bombes de llavors' (Vegeu-ne la foto de l'inici).  La seva amistat generosa i el seu talent artístic creen xarxa i sinergies en totes direccions. Estimulants!

EN LÍNIA, DEU CREACIONS ARTISTICOLITERÀRIES COL·LECTIVES

© Nené. Tinta, tempera i aquarel·la s/ paper. 20 x 21 cm

A la platja, al jardí, al terrat, en un bosc amb un salt d'aigua, al cor d'un avellaner, avui que les avellanes ja són plenes. I a les mans una lectura (refrescant), potser?

Aquí en trobareu per triar i remenar. Gaudiu-ne al mòbil, a la tauleta, a l'ordinador... Microrelats, proses poètiques i poemes que dialoguem amb fotografies, pintures, collages. A més,  recitació, música i dansa, els reculls que han estat presentats amb la participació de l'auditori. Enllaços de deu creacions artisticoliteràries col·lectives:

* 2021. L'alè que fa olor de menta

Poema narratiu que va obtenir el Premi de Poesia del Vallès Oriental. Il·lustrat amb fotografies de Fabián Acidres, Antonieta Codina, Mònica de Dalmau Mommertz i Josep Lomas; pintures i dibuixos de Marta Ballvé, Anna Llebaria, Teresa Llorach, Marc Pérez Oliván, Pere Prats Sobrepere, Fina Veciana i Rosa Virgili. Disseny de la coberta: Pere Prats Sobrepere. Podcast: Andreu Sotorra. 

Vegeu: Tot el que ha generat el projecte.

 

 

* 2020. Bartomeu Llebaria, entre el serè i el garbí

Recull de trenta pintures de Bartomeu Llebaria Grau (Barcelona, 1929 - Duesaigües, Baix Camp, 2019). Pròleg d'Anna Llebaria Enrich. Amb textos de Miquel Accensi, Pol Bravo Llebaria, Maria Brull Pujol, Montserrat García, Bartomeu Llebaria, Anna Llebaria, Carla Llebaria González, Carles Nogués, Lena Paüls, Queta Sedó, Anna Maria Vallvey i Francesc Vergés. 

Vegeu: Tot el que generat el projecte

* 2020. 50 mirades des de casa

Cinquanta textos propis entre microrelats, proses poètiques i poemes, il·lustrats amb obres d'art: pintures de Myriam Arnold, Teresa Llorach, Marc Pérez Oliván, pintures i collages de Fina Veciana i Rosa Virgili; grafismes de Pere Prats Sobrepere; dibuix de Martina Rius Mauri; fotografies d'ASA, Fabián Acidres Pons, Antonieta Codina, Francesc Corpas, Mònica de Dalmau Mommertz, Màrius Domingo de Pedro, Josep Lomas, i Isabel Marsal. Disseny de la coberta: Pere Prats Sobrepere. 

Vegeu: Making of i articles generats per 50 mirades des de casa

 * 2020. Si són roses,  floriran

Setze textos basats en la pintura homònima de l'artista Marc Pérez Oliván.  Creació impulsada conjuntament amb la filòloga Fina Masdéu, autora del pròleg. Coautoria: Carme Andrade, Josep M. Barraso, M. Pilar Cabrerizo, Farners Casas, Teresa Duch, Fe Ferré, Conxita Jiménez, Carme López Arias, Eduard López,  Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Lena Paüls, Romana Ribé, Victòria Rodrigo i Anabel Sáiz.  Posteriorment, adolescents confinats de l'Institut Montserrat de Barcelona, amb el guiatge de la professora Rosa Massanés, han escrit relats i poemes inspirats en aquesta mateixa pintura.  

Vegeu: Tot el que s'ha dit de Si són roses, floriran

* 2019. Bombes de llavors

Vint proses poètiques basades en obres de Carme Andrade, Teresa Llorach, Josep Lomas, Sara Mauri, Marc Pérez Oliván/Nené, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili. Pròleg de Mònica de Dalmau Mommertz. Coberta dissenyada per Fina Veciana. Paraules dites per les rapsodes Antònia Farré i Alba Closa; moviments coreogràfics de Carme Andrade, Laia Espallargas, Teresa Llorach, Sara Mauri, Martina Rius Mauri i Fina Veciana. Model del cartell: Mariona Rabascall Francisco. Música: Cristina Duran. Guió de la performance: Carme Andrade. Direcció artística: Fina Veciana. Reportatge fotogràfic: ASA, Farners Casas, Josep Coca, Francesc Corpas, Mònica de Dalmau, Joan Ferrando, Humbert Ferré Cervera, Elena Giménez, Sara Mauri, Lena Paüls, Núria Olesti, Cesca Toledano i Fina Veciana.

Vegeu: Crònica de la performance de Bombes de llavors.

 

* 2018. Estimo la dona que soc: #mestimo.

Trenta-sis proses poètiques inspirades en pintures de Fina Veciana. Pròleg de Carme Andrade.  Paraules dites per la rapsoda Antònia Farré, moviments coreogràfics de les ballarines professionals Meritxell Blay i Laia Domingo, la poeta i performer Mònica de Dalmau Mommertz i la música Cristina Duran. 

Vegeu:  Síntesi poètica de #mestimo, un regal excepcional.

  * 2017. El vestit negre

Amb Gisela Alcón, Xavier Aluja, Carme Andrade, Sílvia Armangué, Fabián Azul, Gemma Barberan, Josep Manuel Barraso, Meritxell Blay, Carme Boladeres, Antonieta Codina, Aleix Cort, Mònica de Dalmau Mommertz, Màrius Domingo de Pedro, Raquel Estrada, Antònia Farré, Maijo Ginovart, Conxita Jiménez, Teresa Llorach, Eduard López, Pilar López, Pep Macaya, Nuri Mariné, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Marc Pérez Oliván/Nené, Lena Paüls, Rosa Puig, Carme Puyol, Mariona Quadrada, Romana Ribé, Cesca Toledano, Victòria Rodrigo, Carme Rosanas, Joan Tharrats, Maite Torres i Rosa Virgili. Pròleg de Biel Ferrer. Coberta de Rosa Virgili. 

Vegeu la crònica El vestit negre, àlbum polifònic.

* 2017 L'escopinada del dimoni i altres carícies.

Recull d'apunts sobre plantes. Classificació: Manel Casanova de «Menuda Natura». Fotografies: Antonieta Codina, Manel Des Valls, Màrius Domingo de Pedro, Montse Francisco, Josep Lomas, Camil·la Pérez, Xesca Serra i Ferran Turmo. 

* 2017. La musa de la frescor.

Textos basats en la pintura 'La musa de la frescor', de Marc A. Pérez Oliván. Carme Andrade, M. Pilar Cabrerizo, Farners Casas Fontcuberta, Mònica de Dalmau Mommertz, Teresa Duch, Conxita Jiménez, Eduard López, Pep Macaya, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Lena Paüls, Victòria Rodrigo, Anabel Sáiz Ripoll. 

Vegeu: Crònica del making of

 

* 2016. Remeno paraules.

Vint proses poètiques il·lustrades per Xavier Aluja, Marta Anguera, Fabián Azul, Antonieta Codina, Màrius Domingo de Pedro, Núria Feijoó, Josep Masanés, Marc Pérez Oliván, Rosa Puig, Iolanda Salvadó, Cori Torroja i Fina Veciana. Coberta de Joan Tharrats. Pròleg d'Eduard López. 

Vegeu-ne informació i booktrailer.

 

Descarregueu aquí l'article 'Rememorar poemas, relatos e historias, 

de Sílvia Fornós. Diari de Tarragona, 18-8-2021

ARTICLE A «LO NUNCI» SOBRE REUSENQUES DE LLETRES

Cliqueu la imatge per llegir l'article 'Reusenques de Lletres'

i/ o bé descarregueu-lo en format pdf

En redactar aquest article, el setè llibre de Reusenques de Lletres bReus i eròtiques (Arola Editors) no havia sortit d'impremta. Ha estat presentat en temps de pandèmia al Casal de les Dones en dues sessions seguides a causa de l'aforament restringit i en una festa de Sant Jordi a mig gas es van signar llibres i es van enregistrar vídeos recomanant-lo.  El recull de relats eròtics ha estat una realitat tan ben acollida com ha permès fins ara aquesta circumstància insòlita. El col·lectiu prepara per al curs que ve activitats literàries diverses i nous projectes que desitgem que es puguin fer realitat.

Sobre bReus i eròtiques en aquest blog:

BREUS I ERÒTIQUES, SETÈ LLIBRE DE REUSENQUES DE LLETRES

BREUS I ERÒTIQUES, EL VERB REFINAT

LA GAVINA, A LA VILLARROEL

Versió lliure de 'La Gavina' d’Anton Txékhov.

 Dramatúrgia i direcció: Àlex Rigola.  La Villarroel

«...partint de la ficció txékhoviana a la realitat quotidiana i, entrant com entra de ple en molts dels secrets i intríngulis del món del teatre, aconsegueix que aquells que es puguin sentir decebuts per haver perdut l'oportunitat de veure «La gavina» de debò se sentin compensats per redescobrir com el vol de la “gavina” pot destapar realitats inconfessables o desitjos incomplerts del gremi de les bambolines.» Andreu Sotorra

Llegiu-ne la crítica sencera a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

PEL·LÍCULA 'EL PASTISSER DE BERLÍN'

The Cakemaker [El pastisser de Berlín]. Alemanya-Israel, 2017
Guió i direcció: Ofir Raul Graizer

El pastís de la imatge és un Selva Negra, made in Berlin, ciutat on s'enamoren Oren, un enginyer constructor israelià, i Thomas, el virtuós pastisser que fa pastissos d'aquesta mena. Oren mor en accident de cotxe a Jerusalem i Thomas s'hi trasllada i s'apropa a la vídua del seu amant, propietària d'una petita cafeteria kosher al centre de la ciutat. Hi comença a treballar i fa galetes i pastissos que deleixen la parròquia i porten comandes. D'una manera natural Thomas s'infiltra a l'univers familiar, i en el xoc cultural es produeix una reflexió tranquil·la sobre les relacions dels alemanys amb els jueus i una crítica fulminant de les pràctiques religioses que limiten la vida. Tractament subtilment inusual per aproximar-se a la intimitat del dol davant de la pèrdua d'una persona estimada, a través de dos personatges exquisits. Filmin 10/10