LA MILLOR OFERTA

 Direcció: Giuseppe Tornatore, 2013

Virgil Oldman (Geoffrey Rush) és un home solitari; un excèntric expert en art i agent de subhastes, molt apreciat i conegut en tot el món.  La seva vida transcorre al marge de qualsevol sentiment afectiu fins que coneix una misteriosa jove (Sylvia Hoeks) que li encarrega taxar i vendre les obres heretades dels seus pares. L'aparició d'aquesta jove, que pateix una estranya malaltia psicològica que la manté aïllada del món,  tancada sempre a la seva habitació impenetrable per tothom, transformarà per sempre l'existència grisa de Virgil. Sorpresa espaterrant final per aquesta pel·lícula del director de Cinema Paradiso.  Disponible a Filmin.es 10/10

SOTA EL LLIT, AL TNC

Sota el llit.  Autora: Núria Vizcarro. Direcció: Ricard Soler Sala Tallers
Teatre Nacional Catalunya, Barcelona. Per a espectadors a partir 4 anys

La por, ¿com superen la por els infants? Fent-se grans. O potser jugant amb el monstre que habita sota del llit, com la Mina, la protagonista de cinc anys d'aquesta història adreçada als més petits. Els espectadors, de quatre anys en endavant, asseguts a terra, com si es trobessin sota del gran llit de l'escenari, asseguren —sense cridar gaire— que els monstres no existeixen. No els han vist mai, però no ho tenen tan clar si n'han sentit els sorolls que fan. Però, en fi, miren cap a les grades dels adults amb què han vingut al teatre i tornen a dir que no, que no existeixen, els monstres. Tret d'un espectador que els situa en un planeta llunyà. Potser al planeta de Ningú i Algú, els dos personatges fantàstics que fan de mestres de cerimònia. Un espectacle de llenguatge precís i accions entenedores, acolorit i ben resolt. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

SOMNIS DE SORRA

Somnis de sorra.  Creació i direcció:  Borja Ytuquepintas González
Teatre Poliorama, Barcelona. Per a espectadors a partir 5 any

Un espectacle d'art efímer amb la sorra com a matèria. Històries que es conten amb música en directe,  original de Roc Sala i Sergi Soler, i amb els dibuixos amb sorra sobre tauler i projectats en una gran pantalla, a càrrec de Borja Ytuquepintas Gonzàlez. Somnis de sorra és un espectacle poètic, sobre el recorregut vital del protagonista, des que és una criatura fins que, de vell, torna acompanyat de la seva estimada als paisatges de la infantesa. Un treball exquisit que va directament a les emocions. Per a tots els públics (també la canalla de tres anys ha estat atenta a la pantalla) 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

EQUILIBRISTES

Equilibristes
Dramatúrgia i direcció: Roger M. Puig i Mireia Izard
Almeria Teatre, Barcelona

L'espectacle Equilibristes parla de l'amistat, de les relacions creuades, però allò que el fa interessant és la presentació en escena. En un casament convencional (¿on és el nuvi?), la núvia invita els seus amics d'adolescència. Una de les invitades és un personatge incòmode als altres. No tothom és discret fent equilibris a l'hora de guardar secrets i, això farà que el dia no sigui, precisament, el dia més feliç per a la núvia (¿i el nuvi?) Els intèrprets alternen dos personatges, només posant-se o traient-se unes ulleres i tracten els espectadors com si fóssim els convidats. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

FORMES I TEXTURES DE LA NATURA

Foto: © Albert Masó

¿Són abstraccions aquestes imatges que veiem al claustre de l'Institut d'Estudis Catalans?  Ens hem deixat sorprendre, tot i que el títol de l'exposició ja avisava: Formes i textures de la natura. Hi veiem impressionants macros i paisatges amb elements naturals suggerents. Els fotògrafs que presenten l'exposició són membres de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura. L'excel·lència.

Dragó de gel a Jokullsarlon. ©Joaquim Reberté

Exposició oberta fins al 28 de febrer

Entrada gratuïta

EL CARTELL DEL CARNAVAL DE REUS, 2014

Autors: J. Andreu Velasco i J. M. Figuerola

El cartell del Carnaval de Reus d'enguany és una litografia ancorada en l'ara i aquí. Perquè faci una mica de gràcia cal saber qui són els dos personatges que ocupen el 50% de l'espai del cartell. D'aquí a res, aquest cartell serà del tot incomprensible, fins i tot per a la gent de Reus. ¿Qui devien ser aquells personatges, diran, els estudiosos?

Ara bé, sabent qui són, no entenc que qui aguanti la nena Alegret (del PP) sigui l'adult Pellicer (de CIU). En realitat, qui no s'ha fet prou gran, és a dir, que no ha pogut governar en majoria, és l'alcalde Pellicer, o sigui que hauria de ser el nadó nen Jesús; en canvi, Alegret, la tutora, hauria de ser la mare de Déu. Potser el canvi es pot justificar perquè és temps de joc i de transgressió. Deixem-ho així i sortim de gresca, sense fixar-nos gaire en la composició, la tipografia i la qualitat d'impressió. Ni amb el lema. ¿"Amable i familiar" ha de ser el Carnaval de Reus? Hem tocat fons.

ESTÚPIDS

Estúpids
Dramatúrgia: Blanca Bardagil i Ferran Rañé
Direcció: Blanca Bardagil
La Seca Espai Brossa, Barcelona

El contingut filosòfic d'aquest espectacle s'ha elaborat a partir de l'assaig Les lleis fonamentals de l'estupidesa humana, de Carlo Maria Cipolla. Els espectadors esperem que l'eminent professor ens il·lustri amb la seva conferència i, mentrestant, el seu ajudant, l'esborrapissares —que és com l'anomena el despòtic professor—, que se sap la conferència perquè el professor l'ha repetida en múltiples bolos, ens en fa cinc cèntims. Des de la seva sensibilitat, des de la seva biografia. Amb sorpresa final. Una delícia. Bravo Ferran Rañé. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

CISCO "CARRASCLE", IN MEMORIAM

Foto: © Paüls, 2007

Moltes gràcies, Cisco, per tot el que hem après de tu.

Aglans d'una alzina del Cisco. 
Foto: Paüls

Selecció d'apunts:

* Cisco "Carrascle" i l'home dels nassos

* El cirerer empeltat

* L'alzina del Cisco

* Nius de tupí

* El boix

* L'altre espígol i els "nostres" pugons

* Rocs del terme

* Pedallassos