 |
| Plat de terrissa. Museu de l'avi |
Fins a la dècada dels seixanta del segle passat, la majoria de les cases de Duesaigües tenien una economia de consum autosuficient dedicada al conreu de la terra, ja sigui com a propietaris o jornalers.
La casa on vivia el nucli familiar formava part també de la producció agrícola (vinya, avellaners, ametllers, i olivers, bàsicament) i s'hi criava el bestiar domèstic. A la casa es matava el porc que s'havia engreixat al corral i se'n conservava la carn per a l'any. A les golfes es guardaven les avellanes abans de ser venudes i els tomàquets de penjar. A la planta baixa s'hi desaven els carros, s'hi pesaven els sacs d'avellanes, s'hi desaven senalles i eines; als cellers s'hi desaven les bótes o carretells de vi i les gerres d'oli. A l'estable s'hi guardaven els animals i els arreus. El rebost es fornia amb verdures i fruites de l'hort. Es feien panellets amb les ametlles, es torraven avellanes i ametlles de la collita pròpia, es consumia l'oli fet de les olives dels trossos.
El MUSEU DE L'AVI de Duesaigües, (llegiu-ne la presentació aquí) recull tots aquests aspectes en forma de material original, amb les marques del temps i de l'ús, que permet reconstruir el coneixement de les formes de vida del passat més recent.
La il·luminació. La llum al poble de Duesaigües va arribar el 31 de maig de 1931. Al museu, s'hi troba material que explica l'evolució de l'enllumenat familiar: teies, llum de ganxo, llum de carbur, quinqué, llum de fanalet, fanals de carro.
 |
| Tupí |
 |
| Batedora manual, tallant forquilla, cullera i cullerot de fusta |
Estris i atuells de cuina. Al Museu de l'avi hi ha una bona mostra del parament de cuina: olles (2 anses), tupins (1 ansa), cargolins (olles menudes), lleteres, escorredors de verdures, morters, vaixella, coberteria, càntirs, gerres, calderes, moledores de cafè, carn o ametlla, estalvis, trinxants, setrills, peroles, trencanous.
Al voltant del foc. Tot i l'electrificació del poble (1931), la calefacció i la cocció d'aliments van dependre encara molts anys dels focs a terra (amb cremallers, graelles, clemàstecs, molls) i dels fogons de llenya, com els que trobem al museu. Les brases alimentaven fogons de tres peus, fogons de pedra, la torradora d'avellanes, el braser familiar i els brasers portàtils escalfapeus (vegeu-ne fotos.)
 |
| Braseret individual: la
plàtera de ferro s'omplia de brases i es col·locava dins la capsa del braseret amb ansa per poder-lo transportar. |
 |
| Torradora
d'avellanes: les brases es col·locaven a la part inferior, les avellanes crues anaven dins el cilindre, es tapava la capsa i s'anava girant la maneta fins que eren torrades |
 |
| Fogó de pedra amb molls i fogó tres peus amb olla. |
Agraeixo les informacions de Jordi Rabascall, febrer 2010