René Descartes (1596-1650) va expressar la primera evidència indubtable, amb l'aforisme "je pense, donc je suis" (penso, així existeixo), la versió llatina de la qual proporciona el mateix autor: "cogito, ergo sum". El filòsof s'adona que no es pot dubtar del propi pensament (perquè en el moment de posar-ho en dubte ja s'està pensant.)
Guardo de fa temps, una bossa de la botiga Vinçon del Passeig de Gràcia que té com a text una transformació de l'aforisme de Descartes: "Compro luego existo." És com dir que el jo comprant no necessita de cap altra cosa per existir, té com a atribut essencial ser comprador.
Ara bé, que Vinçon estampés aquesta sentència a les bosses indica que només li interessa l'existència de la persona pel que té de potencial consumidor, cosa que és objectiu natural en un comerç, d'altra banda. És també un eslògan discriminatori, perquè s'adreça a un públic ideal, no majoritari, un públic que pot fer-se còmplice de la sentència perquè en coneix l'origen.
Ara bé, que Vinçon estampés aquesta sentència a les bosses indica que només li interessa l'existència de la persona pel que té de potencial consumidor, cosa que és objectiu natural en un comerç, d'altra banda. És també un eslògan discriminatori, perquè s'adreça a un públic ideal, no majoritari, un públic que pot fer-se còmplice de la sentència perquè en coneix l'origen.