Cap altre vint de març ha estat igual des que Joan Manuel Serrat el va batejar amb música. El poeta ens ha ofert tantes hores de plaer estètic i tantes mirades cap endins i cap el nostre entorn que potser avui, 20 de març, li hauria agradat "jeure damunt d'un roc com un lluert / de panxa al sol / i amb un flabiol / i haver sortit a rebre'l com cal".
Serrat encara deu estar convalescent de la darrera intervenció i retardarà la gira de presentació del nou treball dedicat a Miguel Hernández, "Hijo de la luz y de la sombra", que ha musicat en commemoració del centenari del poeta.Escolteu-lo aquí:
Perquè és la nostra banda sonora d'aquest dia, deixem els balcons oberts, olorem la matinada i intuïm que teules i branques s'omplen de nius i el roc eixut torna a mullar-se al riu i el crit agut d'una perdiu, en aquest fragment del seu 20 de Març.
M'hauria agradat estar despert
aquell matí que amb un vestit verd
entre uns bladars
ell va arribar.
Venia xiulant, com un infant.
Tenia plenes d'ocells les mans
i cel amunt
els anava escampant.
El voltaven les abelles.
Duia un barret de roselles
i a la bandolera
em duia la primavera
el vint de Març.
JOAN MANUEL SERRAT, 20 de Març
aquell matí que amb un vestit verd
entre uns bladars
ell va arribar.
Venia xiulant, com un infant.
Tenia plenes d'ocells les mans
i cel amunt
els anava escampant.
El voltaven les abelles.
Duia un barret de roselles
i a la bandolera
em duia la primavera
el vint de Març.
JOAN MANUEL SERRAT, 20 de Març