Un, ningú i cent mil, de Luigi Pirandello. Adapt: Ferran Utzet, a
partir de la traducció de Marina Laboreo. Dir: Ferran Utzet. Teatre
Biblioteca de Catalunya, Barcelona
El banquer Vitangelo Moscarda (interpretat per Marc Rodríguez) vivia sense complicar-se la vida fins que algú proper l'informa que té el nas tort. La seva esposa, la Dina (interpretada per Laura Aubert), l'hi confirma i hi afegeix altres deficiències que Vitangelo desconeixia. Es mira al mirall i no reconeix la persona que el mira des de l'altre costat. En un intent de reconeixement, agafa les regnes de la seva vida i ho trastoca tot. El que era segur es converteix en inestable, fins que traspassa els límits que separen la lucidesa de la bogeria. Diàlegs profunds dits en picat, canvi de personatges a la vista del públic i una molt ben aprofitada força còmica dels dos intèrprets fan de l'espectacle un bombó. Canviem de grada (entrem al mirall) i aprofitem per mirar-nos a fons i conèixer-nos una mica més. 9/10
La lleugeresa i altres cançons, d'Ivan Benet i Víctor Borràs. Música: Aida Oset. Direcció: Ivan Benet. Sala Beckett
Aida Oset (Barcelona, 1983) —actriu, compositora i cantant— interpreta el monòleg interior d'una infermera a La lleugeresa i altres cançons, un espectacle multidisciplinar de petit format. Un 'thriller musical', diu Ivan Benet, el director. De fons, la concepció contemporània de la cultura segons Gilles Lipovetsky (París, 1944): perdudes les referències, la tendència és una cultura narcisista, poc consistent, lleugera, en definitiva. La narrativitat en primera persona d'aquesta infermera que mira els ulls i crida pel seu nom a cada persona malalta commou. Ara, aquesta professional rigorosa i de tracte delicat ha perdut la feina per un sèrum mal etiquetat. A casa seva, davant del mirall, fa un exercici de retrobament íntim. Rememora en veu alta qui és i com creuen els altres que és. 9/10
Atlàntida 92 (un espectacle que fa aigües) de Laia Alsina . Teatre Tantarantana, Barcelona
L'espectacle Atlàntida 92 (un espectacle que fa aigües) de la Companyia El Martell funciona per contrast: els esplèndids alexandrins de L'Atlàntida de Mossèn Cinto i un associacionisme ple de misèries ancestrals. El to d'esperpent d'una banda i els poemes molt ben recitats per l'altra s'entrelliguen per mitjà de referències a les reivindicacions (neutralitzades) de la Barcelona Olímpica: la campanya «Freedom for Catalonia», per exemple, a càrrec d'un jove Joaquim Forn, anys a venir regidor i conseller, ara en presó preventiva i un dels acusats en el judici al Tribunal Suprem espanyol contra el govern català pels fets del Referèndum de l'1-O. Un muntatge pretesament ingenu. 7/10
Qui hi ha sota el barret?de Lena Paüls i Rosa Virgili Preparant barrets per la participació a la sessió de contacontes V Setmana Cultural de Duesaigües 24-4-2019
Molta gent petita, en llocs petits, fent petites coses, pot canviar el món.
(Proverbi africà)
Amb aquest lema el col·lectiu de la Biblioteca de Duesaigües reincideix per cinquena vegada a organitzar la Setmana Cultural en el marc de la festa de Sant Jordi. El programa d'activitats programades fa molt de goig, tallers educatius, sessions de contacontes i endevinalles, representació teatral, ballada de gegants, excursió... Activitats adreçades a tothom, "orientades a compartir espais conjunts d'aprenentatge i oci." L'objectiu s'ho val i és òbvia la satisfacció de la ciutadania que hi suma iniciatives any rere any.
Enguany he tingut cita a la V Setmana Cultural per explicar Qui hi ha sota el barret?, un conte publicat en suport digital, il·lustrat per l'artista reusenca Rosa Virgili, que no podrà ser present a la sessió a causa de la feina.
En entrar a la Sala Petita de l'Ateneu els participants ja troben la portada del conte projectat a la pantalla (gràcies, Francesc Castellví). Infants, adolescents i adults es disposen a gaudir d'una estona creativa decorant barrets de paper amb fils, llanes, blondes de paper, adhesius, retalls de cartolines... abans d'endinsar-se en la història del conte.
El taller de barrets ha estat una festa que ha començat amb tot de somriures i vergonya i ha acabat sortint al carrer perquè algunes duesaigüenques no s'han volgut treure el barret de cap manera. El fet s'explica perquè entremig, mentre participaven en el conte, han descobert la màgia d'aquests senzills barrets: les persones que s'hi cofen no poden deixar de somriure!
Un cop aclarit que el conte Qui hi ha sota el barret? és un àlbum il·lustrat publicat en suport digital, lliurem als assistents l'enllaç anotat en un punt de llibre (gentilesa de l'Ajuntament de Duesaigües, Mercè Alamon i Carmina Mauri).
I, tot seguit, coneixem la història del Ton, atrapat en el cos d'un ocell per culpa d'un encanteri mal resolt. La perseverança de l'Arlet, el civisme del veïnat, el reciclatge d'una coixinera vella brodada en barret i, sobretot, el valor de l'amistat, faran possible la solució del problema.
Els petits han seguit bé la narrativitat a base de repeticions d'estructures de conte tradicional. Els grans hi han entès molts missatges i la guia de lectura del final del llibre els pot ajudar a trobar-n'hi d'altres, com ara el que diu Joan Salvador Gavina, de Richard Bach:
Aquesta esplèndida pintura és la que fa dinou del projecte #19diesdabril de l'artista reusenca Fina Veciana. De fons, el sonet Record de Sitges, de J. V: Foix, escrit el 1919.
En aquest projecte Veciana ha plasmat les vivències de dinou dies consecutius d'abril. Unes pintures poètiques suggeridores de primavera, de la bellesa de la vida. Les dinou peces han estat pintades sobre làmina de fusta, format 30 x 20 cm.
Elisa Cardona Ollé (Pradell de la Teixeta, 1918 - Tarragona, 1939)
A dos quarts de sis del matí del 22 d'abril de 1939, fa 80 anys, moria afusellada per l'exèrcit franquista la duesaigüenca Elisa Cardona. Havia estat traslladada de la presó de Pilats a la Muntanya de l'Oliva de Tarragona, amb un grup de 22 persones. Tenia 21 anys i havia estat sotmesa a un consell de guerra sumaríssim, és a dir, sense poder-se defensar.
L'Elisa amb la seva germana Marina
La llei 11/2017 del Parlament de Cataluya declara il·legals
els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació
(DOGC núm. 7406).
*
Tríptic 'Elisa' de la poeta reusenca Maria Dolors Vallverdú,
publicat dins el poemari Claror de nit (Barcelona: ARC, 2019)
Presentació de Tirant de paper (Fundació Barcelona Comerç i Veus Públiques) Fossat del Mercat Dominical de Sant Antoni
Al fossat del Mercat de Sant Antoni s'hi organitzen actes culturals contínuament, des que es va inaugurar ara farà un any. És un espai de pas, cobert i ventilat, però aïllat del soroll del carrer. A banda i banda, el baluard de la muralla del segle XVII, molt ben conservat. La presentació del recull de contes Tirant de paper s'ha fet en diumenge (14-4), és a dir, en plena activitat del Mercat Dominical de Sant Antoni, que és on transcorre l'acció del conte Tirant de paper, del qual soc autora, guardonat amb el premi «Lletres al Comerç» 2018, convocat per la Fundació Barcelona Comerç.
En arribar-hi els deu autors dels catorze de què consta el recull ja trobem la taula parada per a les signatures, la taula del presentador, un faristol, micros, altaveus, cadires per als que vulguin acompanyar-nos i tot el parament a càrrec de l'Associació del Mercat Dominical de Sant Antoni, que inclou aquest acte dins la programació de «Converses al Dominical», com a preludi de Sant Jordi.
Jordi Folck, promotor del concurs des de la Fundació Barcelona Comerç, president del jurat i coeditor del llibre, ha dissenyat un format de presentació ben àgil. Cada autor responem la pregunta de 'la inspiració' a l'hora d'escriure el conte i després en fem una lectura d'algun fragment.
Vídeo de la lectura de fragments del conte Tirant de paper,
guanyador del primer concurs «Lletres al Comerç»
que dona títol al recull, publicat per Veus Públiques, 2018
Capítol de roses per a tots els autors i signatura de llibres. Més d'un lector passa el llibre a signar autor per autor i s'emporta les deu signatures. A la foto, la 'captadora' de signatures és la il·lustradora i bona amiga Núria Feijoó.
En comitiva anem a trobar Fuensanta Garcia, presidenta de l'Associació del Mercat Dominical de Sant Antoni, que no ha pogut assistir a la presentació perquè no ha aconseguit relleu que es fes càrrec de la seva parada. L'hem trobada plegant i n'hem obtingut una fotografia (és la primera de la dreta) davant d'un dels baguls que serveixen de transport de llibres de vell o altres materials als paradistes, una referència que recull el conte Tirant de paper.
No
pot faltar la instantània dels que hem viscut l'aventura
col·lectiva de situar diferents establiments comercials en el món
literari. Ens acompanyen tres membres del jurat (començant per
la dreta): Jordi Folck, Marc Barceló Tost i Rodolfo del Hoyo. I la presidenta de l'Associació del Mercat Dominical de Sant Antoni (al centre, darrere meu).
—Lena Paüls, escriptora, guanyadora de «Lletres al Comerç» 2018
—Pilar Garriga, escriptora i conservacionista
—Pere Poy, professor d’educació lingüística i literària a la UB
—Roser Montañola, professora de secundària de llengua i literatura
—Amparo Madrid, responsable de comunicació de Barcelona Comerç
—Albert Torras, escriptor i periodista. Secretari del jurat
—Jordi Folck, escriptor i editor de Veus Públiques. President del jurat
