En clau de documental, la companyia La Conquesta del Pol Sud crea muntatges teatrals referits a situacions d'emergència, ja sigui humana o climàtica, donant veu a protagonistes reals. Ho va fer amb «Nadia», sobre els talibans afganesos; «Claudia», sobre els nens robats de l'Argentina; o «Raphäelle», sobre el canvi de gènere.
En aquesta ocasió, els integrants de la companyia viatgen fins a l'Amazònia i els acompanya l'amfitrió Txana Bane Huni Kuin, un descendent, net i fill, dels que van lluitar pels drets dels indígenes, nascut ell mateix a les profunditats de la selva amazònica. Huni Kuin o gent de la terra, en la llengua de Txana Bane, un patronímic que té el significat de “guaridor” mitjançant la música i les cançons ancestrals.
Al costat dels dos creadors de l'espectacle, Carles Fernández i Eugenio Szwarcer, hi ha també aquesta vegada Gabriela Olivera, ballarina i artista amb formació de circ, nascuda al Perú, establerta ara a Barcelona on fa estudis de teatre, després de compaginar la seva residència actual amb estades en diferents països i que és qui reivindica els orígens que li van amagar amb una infància i una adolescència destinades a una educació elitista i convencional.
¿És possible, avui, viure reconciliats amb la natura? La reflexió que sorgeix d'aquesta pregunta s'imposa en el temps que dura l'aplaudiment a peu dret. I ni això, si hem entès —com ha fet Txana Bane, que viu a Alemanya— que només ens queda conèixer-la més i enyorar-la.
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY