 |
Creació i direcció: Kerren Lumer-Klabbers Guió: Kristian Kilde, Nora Landsrød, Kerren Lumer-Klabbers Noruega, 2023 |
31 de juliol 2023
SÈRIE 'THE ARCHITECT'
29 de juliol 2023
'FOR EVITA. UNA ASTRACANADA MUSICAL', AL TEATRE GREC
 |
Direcció i dramatúrgia: Jordi Prat i Coll Festival Grec'23. Teatre Grec, Barcelona |
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
i/o
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
26 de juliol 2023
'LA CATALUNYA DE JULES AINAUD,' A LA FUNDACIÓ MAPFRE
 |
| © Jules Ainaud. Port de Tarragona 1871-72 |
A partir de mitjan segle XIX, la fotografia va començar a ser
considerada un negoci. A diferents països d’Europa van
sorgir empreses dedicades a la distribució
comercial de reproduccions d'obres d’art, monuments, paisatges, vistes de
ciutats i retrats de personalitats. La popularitat del mitjà fotogràfic aviat va fer que la Casa Laurent
hagués de contractar diferents professionals per poder abastar la
nombrosa producció de còpies que es requerien. Cap de les fotografies anaven signades pels autors, sinó per la firma que els contractava.
Oberta fins al 3 de setembre
25 de juliol 2023
'MERCÈ RODOREDA EN EL TRIANGLE DE PARÍS', AL TGB
Espectacle de petit format a partir dels contes Nit i Boira i Paràlisi de Mercè Rodoreda, amb una breu introducció de l'assaig novel·lístic Retrat de Mercè
Rodoreda, de Mercè Ibarz, biògrafa de l'escriptora de qui enguany es commemora el 40è aniversari de la mort. El triangle del títol es troba a l'exili de l'autora entre Bordeus, París i Ginebra. Dos contes de to contrastat: d'una banda, la foscor de la veu d'un presoner dels camps d'extermini nazis, i de l'altra, el protagonisme de les flors dels parterres ginebrins que li alleugen la grisor i la vida solitària d'exiliada a Ginebra. Un muntatge bàsicament textual interpretat amb precisió i una coreografia mínima, poètica i molt efectiva. 8/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
24 de juliol 2023
'UN AMOR PARTICULAR', AL TEATRE CONDAL
 |
Un amor particular. Text i lletres: Jumon Erra i Daniela Feixas. Música: Miquel Tejada Direcció: Jumon Erra. Teatre Condal, Barcelona |
Comèdia romàntica amb format de teatre musical, amb músics en directe. És d'aquells espectacles musicals que flueix amb naturalitat tant els diàlegs com les cançons i la coreografia. No sobra ni hi falta res. En un pis del Raval barceloní una actriu en hores baixes i butxaca escurada rep l'encàrrec d'un empresari ensopit de classe alta perquè li ensenyi a ser divertit i encantador. L'actriu s'inventa uns exercicis personalitats i l'alumne se'n surt. L'empresari fins i tot es veu capaç de cantar davant d'un gran públic. En un cap de setmana de sexe, la relació d'aquests dos personatges de mons allunyats s'espatlla a partir d'un gest de l'empresari que l'actriu considera una humiliació. Se'ns ha quedat el somriure petrificat. Bravo, Mara Jiménez i Xavi Navarro. 9/10
*
22 de juliol 2023
POESIA I PROSA POÈTICA, PER LLEGIR I ESCOLTAR
 |
| Any Domènech i Montaner (Bobina de fusta, paper kraft reforçat amb fils i cal·ligrafia dels projectes de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner a Reus) |
Avui, celebrant que per santa Magdalena l'avellana és plena, em plau compartir una selecció de poemes i de proses poètiques publicats en format digital i enregistrats en pòdcast. Feu-vos-els vostres.
Cliqueu cada portada per accedir als enllaços
POESIA
Vas fugir sola, sense eines ni amics;
només els plors es van traslladar amb tu.
No et vas girar a apagar cap llum encès
ni vas deixar ningú a guardar la casa.
només els plors es van traslladar amb tu.
No et vas girar a apagar cap llum encès
ni vas deixar ningú a guardar la casa.
Pròleg: Carme Andrade. Coberta: Fina Veciana.
Rapsodes: Carme Andrade, Mònica de Dalmau, Antònia Farré, Rosa Masanés i Andreu Sotorra.
La llum es filtra
entre els pàmpols tendres,
i hi llisca lenta.
entre els pàmpols tendres,
i hi llisca lenta.
Aquarel·la de la coberta: Teresa Llorach.
Rapsode: Andreu Sotorra.
Festa de les carícies, el festeig i el desig,
l'amor que mou muntanyes, la por que les ensorra.
Per si es presenta amb fúria, cridant de mala lluna,
que t'enxampi ballant una dansa del ventre.
l'amor que mou muntanyes, la por que les ensorra.
Per si es presenta amb fúria, cridant de mala lluna,
que t'enxampi ballant una dansa del ventre.
Amb fotografies de Fabián Acidres, Antonieta Codina, Mònica de Dalmau i Josep Lomas; pintures de Marta Ballvé, Anna Llebaria, Teresa Llorach, Marc Pérez Oliván, Pere Prats Sobrepere, Fina Veciana i Rosa Virgili. Coberta: Pere Prats Sobrepere. Rapsode: Andreu Sotorra.
PROSES POÈTIQUES
Si la boira s'adorm lenta, lentíssima, a la carena, remeno una almosta de paraules encara no. Si el rampellut mestral la desperta, passo inventari: fuada, coca amb recapte, pàmpol. Biaix, magrana, cotó. Giragonsa, baladre, esca. A borbolls, massa. La veu va matar Charlot.
Vint
proses poètiques il·lustrades per Xavier Aluja, Marta Anguera, Fabián
Azul, Antonieta Codina, Màrius Domingo de Pedro, Núria Feijoó, Josep
Masanés, Marc Pérez Oliván, Rosa Puig, Iolanda Salvadó, Cori Torroja i
Fina Veciana. Coberta: Joan Tharrats. Pròleg: Eduard López. Rapsode: Andreu Sotorra.
Nus
No i sí, tot és u. Cupriers de l'atzar, babèlics, entortolligats per l'esgrima. Garbuix, fúria i caos. Remolí i espiral. Desembulles els fils de la troca. ¿Qui és qui?
No i sí, tot és u. Cupriers de l'atzar, babèlics, entortolligats per l'esgrima. Garbuix, fúria i caos. Remolí i espiral. Desembulles els fils de la troca. ¿Qui és qui?
Vint proses poètiques inspirades en obres de Carme Andrade, Teresa Llorach, Josep Lomas, Sara Mauri, Nené, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili. Pròleg i epíleg: Mònica de Dalmau. Coberta: Fina Veciana. Rapsodes: Mònica de Dalmau Mommertz, Antònia Farré i Andreu Sotorra.
21 de juliol 2023
'LA NÚVIA I EL BONA NIT VENTAFOCS', AL TEATRE LLIURE
 |
La Núvia i el Bona Nit Ventafocs. Concepció, text, dramatúrgia i
direcció: Carolina Bianchi. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure
Montjuïc, Barcelona |
L'espectacle de la dramaturga i performer brasilera Carolina Bianchi arriba a Barcelona després de l'estrena al Festival d'Avinyó. La protagonista és la mateixa autora que surt a escena i es pren una barreja de tranquil·litzants semblant a la droga de la violació, anomenada Boa Noite Cinderella.
No puc assegurar que Carolina Biachi es drogui a escena, tal com afirma
la publicitat de l'espectacle. El teatre és convenció. Per tant, sense posar-se en perill, ja ens la creuríem. El cas és que la protagonista s'adorm, després que en un pròleg i en format conferència expliqui a l'auditori la simbologia de les quatre taules de Boticelli «Nastagio degli Onesti». Diu que una violació no se supera mai i que l'espectacle que ha muntat sobre el tema no serveix de catarsi.
Bianchi es va obsessionar amb la trista història de la performer Pippa Bacca, que va creure en la bondat humana i pretenia viatjar amb una amiga de Milà a Palestina fent autostop, vestida de núvia. Durant el viatge, a Turquia, decideixen que cadascuna anirà per la seva banda, quan Pippa Bacca s'entesta a pujar al cotxe d'un home que l'amiga no veia amb bons ulls. El cas és que l'home va violar Pippa, la va ofegar i va abandonar el cos en un racó de carretera. L'assassí va enregistrar tranquil·lament un casament familiar amb el mòbil que havia robat a la seva víctima. A partir que Bianchi s'adorm, actuen els performers que simulen una orgia sense gaire sentit del ritme escènic. La coreografia desemboca en una escena on s'introdueix una càmera dins la vagina de Bianchi (adormida) i les imatges de la invasió —consentida per a l'espectacle— de la intimitat es reprodueixen en directe a gran pantalla, mostrant la indefensió, l'infern de la submissió. 7/10
Llegiu-ne una crítica d'Andreu Sotorra a a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
20 de juliol 2023
'INSTRUCCIONS PER FER-SE FEIXISTA', A LA VILLARROEL
Instruccions per fer-se feixista. Autora: Michela Murgia. Traducció: Mercè Ubach. Adaptació i dramatúrgia: Sergi Pompermayer. Intèrpret: Mercè Aránega. Concepte i direcció: Miquel Gorriz. Festival Grec'23. La Villarroel, Barcelona
Monòleg breu de la dramaturga Michela Murgia (Cabras, Sardenya, 1972) que l'actriu Mercè Aránega (desplegant recursos de versemblança com ningú) es fa seu com a professora d'un minicurs. La monologuista ha llegit un llibre que li ha regalat una coneguda i l'hi ha canviat la vida. El minicurs, amb power point inclòs, consta d'una sèrie d'instruccions comentades afegint-hi experiències de qui l'imparteix. Entenem que ser feixista és molt fàcil —només amb la lectura d'un llibre ja se'n poden impartir classes—: no exigeix l'esforç d'escollir, no cal argumentar, n'hi ha prou a evitar algunes paraules i, sobretot, resulta molt més barat que exercir de demòcrata perquè només cal un que pensi i mani. Ara que els partits feixistes ocupen poltrones a diverses autonomies de l'estat espanyol, el relat de Murgia es fa més horrosament viu. L'adaptació a la realitat actual fa mantenir l'alerta, al mateix nivell que les enquestes que preveuen l'avançada del feixisme en tots els camps. Les respostes d'una enquesta als espectadors es poden veure al “feixistòmetre”. Segons la puntació, van de menys feixista a feixista del tot i a la matrícula d'honor o sigui, la de patriota. El resultat ens sorprendrà.
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
Subscriure's a:
Missatges (Atom)