EL PASSEIG DE LA BOCA DE LA MINA, UN PULMÓ VERD DE REUS

Font del Lleó. Passeig de la Boca de la Mina. Reus, 2021

Després de molts anys d'abandó es recupera per a la ciutadania el passeig de la Boca de la Mina de Reus. Recupero també records d'infància que em porten a la Font del Lleó i a l'objectiu familiar d'algunes tardes d'estiu: la Bassa Nova, ara inutilitzada.

Les fotografies no són de l'època que hi anàvem la família,
però hi reconec els espais i encara vaig tastar-ne els anissos.

Mirador sobre de la Bassa del Bacallà, 2021

S'han respectat els plataners centenaris
i s'ha contruït una passarel·la per a vianants, 2021

La rehabilitació del passeig comporta una sèrie de millores en tot el recorregut, com ara una vorera que farà còmode el passeig de persones amb cadires de rodes i amb cotxets de criatures. I també bancs de pedra i fanals.  S'han respectat els plataners centenaris i se n'han replantat els malmesos. S'ha afegit vegetació als vorals i els corresponents sistemes de regs. Una construcció de ferro permetrà accedir al mirador de la Bassa del Bacallà, tancada amb cadenat el dia de la meva passejada. Les gelosies de totxana de la Font del Lleó es repeteixen en altres punts del passeig.

 En el marc del projecte de millora i recuperació del passeig, s’han realitzat diverses entrevistes, testimonis i vivències a l’entorn. Vídeo «El meu passeig de la Boca de la Mina»: Andreu Sotorra  

 

El Parc de les Olors amb plantes aromàtiques ja està enllestit i el Jardí Agrari a punt d'acollir horts educatius, una zona de pícnic i dos edificis: un espai d’acollida i un espai d’aprenentatge. El Jardí Agrari tindrà dos camins articulars per una terrassa que donarà continuïtat a la plaça de davant de l’Escola Mowgli: d’una banda, hi haurà el camí dels fruiters, que serà paral·lel al passeig, tindrà zona de pícnic a banda i banda i un espai de fruiters; de l’altra, el camí dels horts, paral·lel a l’avinguda Saragossa i que tindrà als costats uns horts educatius i la zona de pícnic.

Llegeixo en un reportatge sobre el projecte que l'Ajuntament de Reus va adjudicar-ne les obres per un import total de 2.051.407,36 euros. I, posteriorment, la construcció del Jardí Agrari per un pressupost de 757.313,70 euros. El 50% és cofinancia pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER de la Unió europea.

Fa goig la rehabilitació en curs i, molt més en farà un cop la nova vegetació s'hagi consolidat, però tot plegat exigeix un manteniment constant per al qual cal esperar que no es faci utilitzant personal i recursos sostrets d'altres espais de la ciutat.  

Torno del passeig amb un dubte: no sé si era prioritari destinar tants diners en aquest projecte, tenint com a targeta de presentació el Passeig de Pere Mata, un barranc polsós convertit en pipicà.

PS

Reus, 16 de setembre de 2025. S'inaugura la nova Bassa Nova. Un nou espai urbà i lúdic vinculat a l'aigua. L'aigua hi torna a circular, alimentada per la mina Hidrofòrica i per la mina d'Almoster, recentment posada en funcionament. L'espai incorpora zones de jocs infantils, espais de descans i un moll lúdic on és possible fer navegar vaixells teledirigits. Per saber-ne més: La nova Bassa Nova

 

'bREUS I ERÒTIQUES', EL VERB REFINAT

Foto: Àurea Bellera

bReus i eròtiques (Arola Editors, 2021)

Prefaci: Fina Masdéu i Victòria Rodrigo. Pròleg: Empar Pont Albert. Autores: Gisela Alcón, Àurea Bellera, Meritxell Blay, Fina Grau, Pilar de los Hielos, Pilar López, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Romana Ribé, Victòria Rodrigo, Carme Simó i M. Dolors Vallverdú. Estudi i epíleg: Isabel Martínez. Imatge de la coberta: 'Zipper 02' d'Àurea Bellera. Fotografia: Azul Foto art

 

bReus i eròtiques és el setè llibre del col·lectiu literari Reusenques de Lletres. L'emprenc amb bona disposició lectora, segurament per les alegries que m'han proporcionat els llibres precedents i perquè sé com de minuciosament ha estat treballat el conjunt de peces que conté. Som-hi.

El títol i la imatge al·legòrica de la coberta —original de l'artista plàstica i autora Àurea Bellera— remeten a la literatura de gènere eròtic. Al prefaci les coordinadores, Fina Masdéu i Victòria Rodrigo, n'expliquen el making off i, al pròleg, Empar Pont dona indicis d'allò que trobarem quan girem full.

Entrada en matèria, m'esplaio amb el ventall de trames narratives senzilles i contundents tant en els textos pròpiament narratius com en els poemes que espongen la lectura.  Els recursos del gènere graviten en  universos versemblants fins i tot en el relat distòpic d'un dels relats. Sensualitat intel·lectualitzada a través de l'ús d'un llenguatge de to formal,  al·lusiu, vehiculat indirectament cap als objectius de l'art de l'erotisme.  És en l'enfocament de les històries on més ressalta l'escriptura femenina. Les autores projecten una mirada  poètica sobre els cossos i el context, parlen de les intimitats d'una sexualitat festiva, amb gust pels detalls. Hi prevalen els antecedents del plaer, els preludis conscients del desig i la passió, més que no pas la sublimació sexual desenfrenada o relats pertorbadors a l'estil de La filosofia en el tocador de Sade ni inventaris de pràctiques com les de Cinquanta ombres d'en Grey ni lliçons irreverents del Manual d'urbanitat per jovenetes, de Pierre Louys

El resultat és un aplec de textos d'una unitat temàtica de to amesurat, diversa en l'extensió, en la singularitat de les situacions, en els espais i èpoques i en els referents de lectures que s'hi apliquen. Relats subtils més decantats al clàssic atreviment de Plaerdemavida i la resposta permissiva de Carmesina i a la sensualitat de L'amant de Duras, amb autores més atrevides que els autors de Deu pometes té el pomer, on no se sabia quin dels contes havia escrit cadascú. El desacomplexament m'ha semblat més viu per la banda de situar les accions a la ciutat que Reus que no pas en l'erotització —sòbria i a voltes còmica— que emana fluidament de les històries.

La lectura de bReus i eròtiques m'ha atrapat des de la coberta fins a la darrera ratlla de les microbiografies de les autores. Un llibre amè, escrit per plomes entremaliades i formalment ben arrodonit al qual auguro un llarg recorregut. 

Vegeu el llibre fotografiat en diversos ambients que dimanen dels textos

SÈRIE 'TRACES'

Traces. Escòcia, 2019
Direc: Rebecca Gatward, Mary Nighy

Sèrie de la BBC amb dones protagonistes que descobriran un assassinat després de 18 anys d'haver-se comès. L'acció gira a l'entorn d'Emma, una jove de de vint-i-tres anys que torna a Escòcia on va néixer i viu el seu pare. Guiada per dues professores de l'Institut Escocès de Ciència i Anatomia Forense i amb la seva intuïció i formació porta l'assassí de la seva mare davant de la justícia. A banda de  l'ambient i la interpretació, la sèrie atrapa per un guió que dosifica amb pinces l'enjòlit.  2 temporades de 6 episodis cadascuna. Filmin. 9/10

PEL·LÍCULA 'PAPICHA, SOMNIS DE LLIBERTAT'

França i Argèlia, 2020

Directora: Mounia Meddour

Argèlia anys 90. Nedja és una estudiant universitària, allotjada en una residència a la ciutat universitària d'Alger. Somia convertir-se en dissenyadora de moda. A les nits s'escapa per vendre les seves creacions a joves argelines, als lavabos d'una discoteca. Mentre avança el fonamentalisme i es prepara la guerra civil, la  Nedja i les altres noies no poden fer vida normal. Els vestits i les teles amb les quals es creen són una metàfora del desafiament al control de les dones argelines. Cine combatiu i social per conèixer aquesta realitat. Pel·lícula premiada amb el Cesar a la millor opera prima i a la millor actriu revelació (Lyna Khoudri) 8/10

'MART. EL MIRALL VERMELL', AL CCCB

 

Hem visitat al Centre de Cultura Contemporània Mart. El mirall vermell, una gran gran exposició divulgativa on interactuen la creació artística tant en suports tradicional com digitals, la literària i la científica al voltant de Mart, coincidint en el temps amb l’arribada de tres missions espacials al Planeta Vermell. S'hi aborda el vincle dels humans des de l’antiguitat fins a l'actualitat, amb un mostrari de més de 400 objectes, entre llibres incunables, escultures, dibuixos, còmics, pel·lícules, documents manuscrits, peces de col·leccionista i, fins i tot, un meteorit marcià. Comissariada per Juan Insua, que del no res n'ha fet un recorregut convincent fins i tot per a qui es pensa que no en sap res.

Oberta fins a l'11 de juliol de 2021

'QUIN GROC T'HA PICAT?', UN CONTE PER A PRIMERS LECTORS

 

 

Tot el que s'ha dit sobre el conte Quin groc t'ha picat?

 

 

LA LLEGENDA DE SANT JORDI, EL DIA DESPRÉS

Descobrireu en primicia el secret més ben guardat de la llegenda del cavaller Sant Jordi. L'endemà de matar el drac ferotge va arribar a la ciutat anomenada Sant Pere del Cloquer. Vegeu-ho: 

Descarregueu la historieta gràfica en PDF

Autors: Pere Prats Sobrepere i Lena Paüls 

*

Escolteu el conte a SPOTIFY 

Veu: Andreu Sotorra

SINOPSI
Sant Jordi, el dia després de matar el drac. Hi ha hagut una gran festa al castell del rei i ha ballat fins a altes hores de la nit. A primera hora del matí segueix el seu camí de cavaller i topa amb un municipi —Sant Pere del Cloquer— els ciutadans del qual volen aconseguir un rècord. No en surt gaire airós, però tothom li mostra afecte.

CONCEPTES
Desmitificació del personatge llegendari. La cooperació per superar dificultats. L'aprofitament de recursos. L'esforç per l'assoliment d'objectius.

'23F ANATOMIA D'UN INSTANT', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

23F Anatomia d'un instant. Creació i direcció: Àlex Rigola,

 a partir de la novel·la de Javier Cercas.

Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

El director Àlex Rigola ha fet una adaptació  de la novel·la «Anatomia d'un instant» (Mondadori / Rosa dels Vents, 2009) de Javier Cercas. Se centra en tres personatges que van tenir paper el 23F:  el president del govern espanyol Adolfo Suárez, el diputat comunista Santiago Carrillo i el tinent general i vicepresident del govern Manuel Gutiérrez Mellado. Coincideixen que cap dels tres es va arraulir sota la butaca del Congrés en sentir les ràfegues de metralleta del guàrdia civil colpista Tejero. Cercas els atribueix el do de la reconversió democràtica, traint els seus orígens:  Suárez, des del falangisme; Gutiérrez Mellado, des del franquisme; i Santiago Carrillo, des del comunisme estalinista.

Quatre intèrprets narren el que pensen els tres protagonistes a més d'altres implicats, com els generals colpistes Milans del Bosch i Alfonso Armada. Refermades amb projeccions dels esdeveniments. Amb tot l'obra no és un documental, més aviat té aires de caricatura. Didàctics i esplèndids Xavi Sáez i Pep Cruz, Enric Auquer i Roser Vilajosana.

Llegiu ¡AR ZUELO TOR MUNDO!, d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

Extracte de la crítica en podcast: [https://bit.ly/32wDipL]