 |
| Inauguració de la nova Bassa Nova Reus, 16-IX-2025 |
La Bassa Nova de Reus que emmagatzemava i distribuïa aigua des de finals del segle XIX, va ser un espai d'esbarjo de la meva infància. Tinc presents com a patrimoni sentimental: la bassa, el seu entorn ombrívol i els jocs que hi fèiem amb la canalla amb qui coincidíem. Així que feia una mica de bo, la padrina Munda ens hi portava a berenar, a la meva cosina Magda i a mi. Sempre hi trobàvem infants de la nostra edat disposats a jugar a la cluca, a cavall fort o a l'anelleta.
 |
| Bassa Nova, Reus 1955 |
El meu pare treballava a la granja que hi havia tocant paret amb paret. El cridàvem de seguida que hi arribàvem, enfilades a la paret. Algun diumenge que el pare treballava, la mare s'afegia a la comitiva, posava un meló o una síndria a refrescar al canal d'aigua i escalfava el dinar als fogons de la plaça que compartia amb altres famílies. Impercepiblement, la bassa va deixar d'estar plena del tot i l'entorn s'anava convertint en un herbassar. La darrera tarda que hi vam anar va ser el 1962, hi havia un gos mort surant al centre de la bassa. Vam marxar-ne cametes ajudeu-me i vam anar a berenar a la Boca de la Mina. No vam tornar mai més a la Bassa Nova.
Per saber-ne més: