Andrea Pixelada. Autora: Cristina Clemente Direcció: Marianella Morena. Sala Beckett, Barcelona
La directora uruguaiana Marianella Morena ha dirigit l'obra Andrea Pixelada, de la dramaturga Cristina Clemente. El muntatge s'ha estrenat primer a Madrid i ara s'estrena a la Sala Beckett de Barcelona, formant part del cicle «Res no és mentida. Joves i ficció en temps digitals».
¿Què és veritat i què és mentida de tot allò que es pot llegir i veure a la xarxa? Una jove youtuber literària superdotada (impressionantment versemblant Roser Vilajosana) compta amb més de tres-cents mil seguidors. Explica al seu públic entusiasta una vida que s'ha fet a mida, atribuint-se una existència sense la germana discapacitada (interpretada per l'actriu Mima Riera). Una alumna adulta (Àssun Planas) que acut al taller particular de literatura s'inspira en la realitat de la noia per escriure una novel·la i n'ha guanyat un premi literari. Amb l'altre alumne adult (Borja Espinosa) discuteixen sobre aspectes literaris, alhora que tots quatre personatges escenifiquen escenes de la història paral·lela que es desenvolupa en la novel·la. Aquests episodis tallen la linealitat de la trama i constitueixen la singularitat compositiva de l'obra. 8/10
El futur. Autora i directora: Helena Tornero Sala tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
El títol ens projecta cap a un temps que no ha passat encara,
però des del principi de l'obra se'ns avisa que ens parlen
des d'aquell temps, precisament, des del temps que no
ha passat, per explicar-nos el temps d'«abans de l'impacte»
TINA VALLÈS. Pròleg a El Futur, Arola Editors, 2019
El futur, de la dramaturga Helena Tornero (Figueres, Alt Empordà, 1973), és d'aquelles obres que enganxen els espectadors adolescents. Les dues files de nois i noies que hi ha a la nostra sessió s'hi han involucrat de seguida si fem cas de l'atenció amb què seguien les accions. Durant dures hores, en un viatge de Barcelona a Estocolm, la Diana, menor d'edat, amb un acte de rebel·lia, passarà fronteres amb el cotxe robat al seu pare. Acompanya Halim, un refugiat jove la família del qual ha mort en una guerra i l'única persona propera que li queda és la seva promesa. La coneixença que estableixen durant el viatge els canvia, els apropa. Molt interessant la fusió de fantasia, realitat, informacions d'enciclopèdia i comentaris per a la reflexió documentada en els treballs d'una suposada filòsofa. 9/10
Tercets. Dues peces breus de Joan Oliver. Direcció Artur Trias. Escenari Joan Brossa, Barcelona
Enguany es commemora el centenari de la Colla de Sabadell, grup d'intel·lectuals que promovien l'activisme cultural amb humor provocatiu, amb l'objectiu de remoure la monotonia del classicisme predominant. Un dels líders, Joan Oliver (Sabadell, 1899 - 1986) va escriure peces breus de teatre que s'han vist poques vegades representades. Ara Lazzigags recupera dues obres que tenen en comú un trio amorós. La primera, un monòleg d'un escriptor —Tercet en re— disfressat de diàleg amb algú absent, a càrrec de l'actor Santi Ricart. La segona, Gairebé un acte, amb Santi Ricart, Miquel Agell, Gemma Brió i Queco Novell, quatre personatges situats a l'hotel on l'endemà se celebrarà la boda d'una parella. S'hi presenta un amic de l'home que ha tingut una relació amb la dona i n'aporta informacions sucoses. Tot i que el treball dels actors és lloable, les dues peces tenen baixades de ritme, que la posada en escena no pot superar. 7/10
Akelarre. Dones que fumen i canten Idea original: The Feliuettes. Direcció: Míriam Escurriola. El Maldà, Barcelona
The Feliuettes —les actrius i cantants Laia Alsina, Maria Cirici i Laura Pau— agafen com a referència l'insult 'bruixa!' i presenten 'Akelarre', un espectacle de petit format tipus cabaret reivindicatiu, amb humor i autoparòdia. Es posen a la pell de tres dones que han estat feministes i que ara es proposen de ser masclistes. Capgiren el conte de la Caputxeta, desmunten privilegis estereotipats i mostren també, la vulnerabilitat. Alt nivell de qualitat en totes les peces de diferents estils que interpreten, acompanyades en directe al piano per Gerard Sesé, que també interactua amb les actrius. Un muntatge desinhibit, mirall de moltes situacions conegudes. 8/10
Marina Barraso llegint un text que recorda l'arcàdia del seu pare
a l'hort que ha inspirat el conte El jardí de les escales
Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (CIMIR) [20-03-2019] fragment de la lectura d'El jardí de les escales a càrrec d'Antònia Farré acompanyada dels músics Albert Barraso (fagot), Cèlia Juan (violoncel), Joan Ferrando (guitarra) i Vicenç Vidiella (teclats i violoncel). Al fons, Antònia Farré (esquerra), i a la taula: Lena Paüls (presentadora de l'àlbum), Victòria Rodrigo (autora del text), Teresa Llorach (autora de les il·lustracions) i Alfred Arola (editor).
20 de març. Dia plàcid d'inici de la primavera. Qui conegui el magnífic espai del CIMIR sap que no és al centre de la ciutat i a dos quarts de vuit ja és fosc, tot i així, la sala de la planta baixa s'omple de familiars, d'amics i de coneguts de la Victòria Rodrigo i la Teresa Llorach, les autores d'El jardí de les escales. El poder de convocatòria d'aquestes dues reusenques fa que deu o dotze persones que han arribat a última hora hagin d'estar dretes i no tinguin la postal amb un dibuix del conte que els altres trobaran a la cadira. La poden aconseguir, no obstant, agafant-la de la taula de l'entrada, entre brots de romaní procedents del jardí de llicorella.
Entre els assistents hi ha poques criatures. Aquest fet referma la intenció d'adreçar l'àlbum il·lustrat a lectors de totes les edats. Els que hi ha avui en seran prescriptors o bé el regalaran als fills o als nets, després de llegir-lo amb deteniment buscant-hi allò que hauran vist i sentit a la presentació.
Els dibuixos originals de la Teresa Llorach s'han penjat en estenedors a les dues bandes de la sala, acompanyades de romaní i margarides del jardí de les escales real. Al fons de la sala, la taula dels que hem de parlar: editor, autores i presentadora. A l'esquerra un faristol. En primer terme, els instruments preparats per als músics que acompanyaran la rapsoda en la lectura del conte.
Inicia
l'acte l'escriptora Victòria Rodrigo, que diu que el conte s'inspira en
un jardí real, que la narradora —la marieta Groga— va néixer al roserar
del Mas Iglesias i que ja va protagonitzar una aventura en un conte
publicat al recull Contes de Vilaencanteri (Arola
Editors, 2017), del col·lectiu literari Reusenques de Lletres. Em passa
la paraula i la cedeixo a la Marina Barraso, filla de la Victòria,
perquè ens il·lustri l'aforisme de Novalis: "Tot objecte estimat és el
centre d'un paradís."
Gaudint de la sorpresa de la seva mare, la Marina llegeix un text del seu pare, Josep Manel Barraso, on explica records de la infància feliç al jardí de les escales (vegeu la foto que inicia aquest apunt). Un jardí intensament viscut primer com a infant i després amb la seva companya i els fills.
A continuació faig la presentació (vegeu-ne el text aquí)
i la Teresa Llorach explica que de menuda li agradaven els contes
il·lustrats i que ara és ella qui gaudeix il·lustrant-ne (i fent-ne
gadgets, com el braçalet de la marieta groga, el quadernet per pintar o les postals amb dibuixos del conte que va
regalar als assistents).
L'editor
Alfred Arola diu que admira qui sap crear bons contes per a infants i
invita els adults a transmetre als petits l'afició a la lectura. Es mostra
satisfet per comptar amb un nou llibre de la
Victòria al catàleg de l'editorial i per incorporar-ne per primera
vegada un d'il·lustrat de la Teresa. Amb aquesta intervenció es clou la primera part de la presentació.
Mentre pels finestrals del CIMIR guaita la lluna plena d'un groc rutilant, la rapsoda Antònia Farré llegeix el conte amb veu potent i matisadament cadenciosa, acompanyada pels músics Albert Barraso (fill de la Victòria) i Cèlia Juan que interpreten la Sonata in E Minor (RV 40) de Vivaldi, i Joan Ferrando (fill de la Teresa) i Vicenç Vidiella, que interpreten una melodia original creada pel Joan per a cada personatge del conte. Hem viscut un vespre terrenalment màgic. La literatura i la música ens han fet lliures, un cop més.
Braçalet 'marieta groga'
Quadernet per pintar
Postal, quadernet per pintar i braçalet: Teresa Llorach
Fotografies: ASA, Fina Masdéu, Isabel Moreno i Sheila Shei
Per saber-ne més:
La llum d'El jardí de les escales. Blog «Pont d'Enseula» Text de la presentació del llibre. Centre de la Imatge Mas Iglesias, 20-3-2019
El jardí de les escales (Arola Editors). Victòria Rodrigo (text), Teresa Llorach (il·lustracions)
El jardí de les escales(Arola Editors, 2019) és un conte sobre un espai meravellós escrit per Victòria Rodrigo i il·lustrat per Teresa Llorach. Excel·lentment editat a tot color per Arola Editors en un àlbum de tapa dura, fora de col·lecció, és d'aquells llibres que poden entendre els infants i que gaudim els adults, perquè la bellesa no té idea d'edats lectores i cadascú hi trobarà aspectes de gaudi i reflexió segons el bagatge d'experiències i de lectures. El conte és una declaració d'amor a la natura —concretada en un jardí— i al poder transformador de la música. L'assumpte comença in medias res, en un jardí familiar on sempre hi ha llum. La marieta Groga fa d'amfitriona i, a més de presentar-nos els habitants músics del jardí —el Vid, un saltamartí, i el Treb, una verderola mascle—, ens invita a llegir la llibreta de la Coco, una cuca de llum que explica que la música interpretada al violí i al fagot per aquests dos éssers va vèncer el caos de la Tempesta Negra. D'aleshores ençà el jardí es va transformar en un espai ple de flors i de llum perpètua.
Aquests cinc éssers —el nen, la marieta (que també es manifesta com a protagonista), la cuca de llum, el saltamartí i la verderola mascle— no viuen aïllats en aquest espai tancat, sinó que l'obren a tothom quan fan concerts. La música, doncs, com a mitjà per vèncer el mal i, també, per crear vincles socials.
El jardí de les escales és un locus amoenus. Un paradís a mesura humana —no cap dins una finestra—, un espai idealitzat que es troba en un lloc indeterminat. Ningú ha regalat aquest paradís als que hi viuen, l'han transformat —no va ser cosa d'un dia, ni de dos— fent-hi música i arrencant les males herbes. És a dir, a còpia d'activitat intel·lectual i física. Amb esforç i perseverança, dos valors que s'erigeixen com a fil conductor del conte. El jardí de les escales és un espai conquerit per a la felicitat. Però cal tenir-ne cura permanentment, perquè la Tempesta Negra, l'antagonista, amenaça tornar-lo altre cop gris i fred:
Quan la Tempesta Negra amenaça menjar-se els colors, la Coco aboca la regadora amb raigs de sol i polsim de flors seques trobades en llibres vells. Mentre el Nel per foragitar l'ombra crida: Més música!
Diu la il·lustradora Carme Sole Vendrell que "llegir un llibre narratiu il·lustrat és com assistir a una representació teatral". En aquest sentit, la Victòria Rodrigo n'ha escrit el guió, un text poètic, fantasiós amb animals personificats, ple de simbolismes ben travats en el context, com un llorer les fulles del qual són fulls de llibre, i estris com la regadora que conté rajos de sol i polsim de flors seques trobades en llibres vells. I, les escales —per tocar el cel des del graó que fa camí— com a element facilitador de l'ascens al coneixement, al voltant de les quals viuen els personatges i les plantes.
Per la seva banda, continuant amb el símil teatral, la il·lustradora ha creat amb les seves aquarel·les un plató nítid, una escenografia florida i de composició plàcida, un attrezzo de síntesi, una il·luminació de sol de migdia. S'ha responsabilitzat del càsting dels personatges, de com són de tendres, del vestuari i de les accions que fan, de les proporcions entre els animals i els instruments i els estris que manipulen. I, naturalment, també signa l'acurada composició coreogràfica i el disseny i la seqüencialització d'escenes.
De tot plegat en resulta una atmosfera poètica, de celebració colorista de la natura i de la música com a recurs per millorar el món. En aquest jardí imaginat tot és possible. És possible que no hi hagi llagostes, ni pugons ni llimacs! És possible que el llorer tingui fulls de llibres en comptes de fulles. Tot és possible en un jardí imaginat, fins i tot que hi hagi llum dia i nit. I música, sempre música. Per a tothom.
LENA PAÜLS, text de la presentació d'El jardí de les escales
Vídeo: Un moment de l'acte al Mas Iglesias - Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (CIMIR) [20-03-2019] amb la lectura a càrrec d'Antònia Farré (esquerra) acompanyada dels músics Albert Barraso (fagot), Cèlia Juan (violoncel), Joan Ferrando (guitarra) i Vicenç Vidiella (teclats i violoncel). Al fons, a la taula: Lena Paüls (presentadora de l'àlbum), Victòria Rodrigo (autora del text), Teresa Llorach (autora de les il·lustracions) i Alfred Arola (editor).
Galetes de Nani Nolla, inspirades en el quadre #mestimo 10, de Fina Veciana
Prosa poètica de Lena Paüls, inspirada en el quadre #mestimo 10, de Fina Veciana. Vegeu-ne el llibre digital
I aquí tinc el petit homenatge a aquesta artista de Reus: unes galetes de pal que són al jardí. Per a fer-les he agafat una recepta que vaig anotar d'una revista francesa que era en una perruqueria de París. Unes galetes amb te matxa i que he col·locat en un entorn oníric, de colors i fantasia com ho fa la Fina. 'Galetes m'estimo la dona que soc: #mestimo'
Blog «La Cuina Violeta», de Nani Nolla, 18-3-2019
L'Acadèmia d'Art CT ART GALLERY de Reus organitza a Duesaigües un taller de pintura de paisatges a l'aquarel·la dirigit per Miquel Bruno (vegeu-ne la galeria d'imatges aquí). L'activitat ha despertat molt d'interès i les places s'han esgotat tan bon punt s'ha començat a fer difusió de l'activitat.
Durant el taller l'alumne desenvoluparà els exercicis de manera tutelada, a partir dels espais seleccionats, que li permetran aprofundir les metodologies plantejades. Es treballarà l'elecció del tema, la motivació, la simplificació, la composició, la perspectiva, el color i les textures.
Lloc: Duesaigües (Baix Camp)
Dissabte, 23 de març
De les 9 del matí a les 6 de la tarda
(inclou dinar en grup al cafè del poble)
Per saber-ne més:
CT Gallery (Santa Anna, 6 43201 Reus)
Telèfon 657 962 834 i 977 345375 artgallery.ct@gmail.com
