30 de juny 2018

FIRA DELS CARBONERS, A COLLDEJOU


«A Colldejou, fumats». Fumats és el renom dels ciutadans de Colldejou. Fins no fa gaires anys explotaven els boscos de la Serra de Llaveria amb la producció de carbó. Les carboneres eren una activitat que aportava ingressos a les famílies i complementaven l'economia precària dels que vivien de la terra o dels oficis artesanals. Ara amb la Fira dels Fumats o dels Carboners els descendents d'aquells esforçats fumats reten homenatge als seus avantpassats i a una forma de vida. En homenatge, i també,  per transmetre coneixements patrimonials, no fos cas que les noves generacions hàgim de tornar a cuinar amb carbó i ningú ja no sàpiga com fer-ne.
Diumenge 1 de juliol, entre moltes altres activitats, a Colldejou es construirà una carbonera amb les tècniques ancestrals. Diguem-li fira, diguem-li festa.

29 de juny 2018

'LES CIGONYES VENEN DE TAILÀNDIA', AL MALDÀ

Les cigonyes venen de Tailàndia (L'hora abans que jo nasqués)
Autora i directora: Blanca Bardagil. Sala El Maldà, Barcelona
El Guillem decideix no renunciar a la paternitat després que havien acordat amb la Rita que no tindria res a veure amb la criatura que nasqués de la seva donació d'esperma. La Sandra i el Jordi, germana i cunyat de la Rita, posen cullerada al conflicte i l'assumpte es converteix en un inesperat trhiller amb clau de comèdia que va derivant cap a l'absurditat. El text no m'ha acabat de fer el pes perquè tracta el tema a base d'estirabots i superficialitat,  tot i que un final sorpresa i els quatre intèrprets —Xavier Alomà, Lara Correa, Laura Riera i Boris Cartes— el salven amb nota. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»


28 de juny 2018

'JOHN & JEN', AL TEATRE GAUDÍ BARCELONA


John & Jen. Música: Andrew Lippa. Llibret: Tom Greenwald
i Andrew Lippa. Adaptació catalana: David Pintó.
Direcció escènica: Xavi Duch. Teatre Gaudí Barcelona.
Hem vist una interessant història familiar que transcorre entre els anys 1952 i el 1990 explicada en format de musical, amb comptats diàlegs. Es va estrenar a l'off Broadway de Nova York el 1995. S'inicia amb el naixament del John el qual, en absència continuada del pare i la mare, és cuidat per Jen, la seva germana. Cada vegada es fan més dependents un de l'altre. Els fets històrics i el cicle vital dels dos germans marquen el pas del temps. Jen marxa al Canadà i John s'allista com a voluntari a la guerra del Vietnam i hi mor. La germana se'n sent culpable. Té un fill i li posa el nom del germà i repeteix amb el petit la relació tòxica. El duet format per Marc Pociello i Anna Valldeneu interpreten amb vigor i talent els personatges de totes les edats. Quatre músics en escena: Filippo Fanò (piano), José Manuel Martín (percussió), Bernat Hernández (contrabaix) i Andrea Peirón (violoncel). Un nou musical de petit format molt ben resolt, com ja acostuma a ser marca del Teatre Gaudí Barcelona.  8/10


25 de juny 2018

INSECTES TORRATS AL MERCAT DE LA BOQUERIA


A la parada de la família Petràs, del Mercat de la Boqueria de Barcelona, tornen a vendre insectes comestibles, a més de bolets per a alta gastronomia,  la seva especialitat,  Solucionat el buit legal, un aparador d'aquesta parada torna a estar ocupat per insectes torrats: aranyes, escorpins, formigues  taràntules, escarabats, grills, cucs. El propietari en canta les excel·lències a tothom qui s'hi apropa (bàsicament per fotografiar-los). Els recomana a la nostra societat farta, com a forma d'ampliar la cultura gastronòmica, incorporant nous sabors i textures. Però, deixant de banda la curiositat gastronòmica que és per a nosaltres, els insectes podrien ser una font de proteïna senzilla de produir per pal·liar problemes alimentaris a escala mundial.

24 de juny 2018

DISNEY. L'ART D'EXPLICAR HISTÒRIES, AL CAIXAFORUM


Moltes de les pel·lícules animades de la factoria Disney es basen en mites, faules i llegendes. Disney ha actualitzat relats d'Isop, d'Eurípides, d'Andersen o dels germans Grimm i els ha transmès per mitjà del cinema. Pel·lícules que s'han convertit en experiències compartides, ficcions i somnis que han anat conformant el nostre imaginari cultural i social.
En l'exposició que hem vist —avui, l'últim dia d'estar vigent— al Caixaforum en mostra l'elaboració en cinc àmbits: l'estudi (o el naixement dels mites); la cabana (o el món de les faules); el bosc (o el refugi dels herois de les llegendes); la frontera (o els reptes dels tall tales) i el castell (o els "feliços per sempre" dels contes de fades.  Una exposició interessant que fa patent com els artistes de Disney han trobat una gran font per desenvolupar la seva creativitat en els mons de fantasia, acostant-se al món dels animals, endinsant-se en els misteris del bosc o recuperant els valors de la tenacitat en condicions extermes els pioners nord-americans. Sempre fent triomfar els valors positius de la justícia i de l'amor i que sovint hem titllat d'ensucrats.
El disseny de la mostra s'adreça als adults que tinguin curiositat per conèixer els mètodes artesanals d'execució del dibuix animat. D'altra banda, els esbossos i les pintures originals emmarcades estan més elevats que la mirada dels infants de 7-8 anys. La canalla que arriba a l'exposició amb els seus progenitors se'n desentén de seguida. Entre una cosa i l'altra, Disney. L'art d'explicar històries ha passat pel Caixaforum sense pena ni glòria.

20 de juny 2018

LA CUINA DE PICASSO, MUSEU PICASSO DE BARCELONA

Nen amb llagosta, Pablo Picasso, 1941
Oli sobre tela, 130 x 97,3 cm
© Successió Pablo Picasso,VEGAP, Madrid 2018
El 1940 Picasso va tornar a París, on va passar tota l’ocupació alemanya refugiat al taller de la Rue des Grands-Augustins. Va pintar quadres com el que encapçala aquest apunt, on mostra l'abundància en temps de penúria, com un desafiament a la desgràcia de l'època.
Aquest quadre es pot veure a la gran exposició La cuina de Picasso que presenta el Museu Picasso de Barcelona.  Pintures, dibuixos i escultures de totes les èpoques del pintor que expressen el fet culinari i l'erotisme dels sentits. Aliments identificables com la raresa de l'escultura en forma de poma o l'oli dels raves. Els restaurants com a espai de trobada de les avantguardes, des dels Quatre Gats a Barcelona fins a Au Lapin Agile al turó de Montmartre, on s’entaulaven els bohemis de l'època i la petita colla de Picasso. Els menjars, els atuells i els àmbits relacionats amb la cuina tenen un gran poder d’evocació  o d’associació. Les versions de Déjeneur sur l'herbe de Manet ocupen tota una sala.

Exposició oberta fins al 30 de setembre

Picasso posseeix aquesta apetència pel món i el concret
fins a l’extrem de clavar-hi queixalada: «Ja no puc més
d’aquest miracle que és no saber res en aquest món i no
haver après sinó  a voler les coses i menjar-me-les vives.»
Les seves invencions permanents i l’eufòria de la seva
imaginació són testimoni  d’una gana insaciable.
Emmanuel Guigon
Director del Museu Picasso, Barcelona


Consulteu-ne les activitats complementàries
La cuina de Picasso





17 de juny 2018

EXPOSICIÓ 'IFNI. LA MILI AFRICANA DELS CATALANS'

De l'exposició Ifni. La mili africana dels catalans, 2018
L'exposició Ifni. La mili africana dels catalans, que hem vist al Museu de Cultures del Món (Museu Etnològic de Catalunya, Montcada, 12 Barcelona), mostra per mitjà de documents fotogràfics la vida casernària dels joves que els havia tocat fer el servei militar obligatori en aquesta colònia africana  i la participació i els soldats morts que va ocasionar la "guerra d'Ifni i Sàhara" (nov. 1957 - feb. 1958), una contesa que s'integrava en l'aparell de propaganda del franquisme en el marc del projecte colonial europeu sobre Àfrica.
M'ha interessat especialment aquesta exposició, segurament perquè el meu pare va fer el soldat a Sidi Ifni entre 1949-50, set abans abans de l'anomenada "guerra d'Ifni i Sàhara".  El meu pare no va fer instrucció ni va tocar cap arma, tot i que tenia llicència d'armes com a caçador. Uns mesos abans de ser cridat van operar-li una cama que s'havia trencat a causa d'un accident laboral. No havia sortit mai de Reus i va viatjar tot sol a l'Àfrica. El retard li va ser favorable perquè va coincidir que el comandant, un home exigent i malcarat,  estava a mata-degolla amb l'ajudant de cambra o sigui el criat (un soldat de lleva que li netejava l'oficina i altres espais més privats, li havia de fer algun dia el dinar, enllustra-li les sabates i lluir-li botons, portar i rebre encàrrecs familiars...) Va agafar el nouvingut de prova.  La bonhomia del meu pare es va guanyar el respecte d'aquell home. Mai no van tenir cap paraula dita més alta que una altra. El pare va descobrir-li el plaer del pa amb tomàquet i de l'escalivada. El dijous dinaven plegats, el comandant ja esperava l'arròs de tros amb pollastre que feia el meu pare. Una excepció que confirma la regla.  A l'exposició només veiem nois enfundats en vestits militars balders de tot arreu, davant de perols buits, si fa no fa fotografiats en aquelles mateixes dates.

Per saber-ne més:
https://bit.ly/2JX8OlW

Cicle de conferències:
25 d'octubre de 2018. 19:00 h
'Històries de la (puta) mili': el fil de la memòria transmès de pares a fills. 

29 de novembre de 2018. 19:00 h  
"Allí te harás un hombre": mirades femenines sobre el servei militar obligatori.

ELOGI DEL SILENCI, PROJECTE ARTÍSTIC DE MARTA BALLVÉ

Elogi del silenci. © Marta Ballvé Moreno
Acrílic i carbó sobre paper, 20 x 20 cm
Pintura basada en el poema del mateix títol de © Lena Paüls
Perquè he vist la dansa muda dels teus dits,
puc sentir el silenci fecund
dels finíssims capil·lars de les arrels
que desplegues amb lenta traça,
fent camí entre la pedra de llicorella.
Nodreixes els borrons latents:
raïm, panses, llavors.

Ara farà un any, l'artista visual Marta Ballvé Moreno va ser seleccionada pel Centre d’Art Maristany de Sant Cugat del Vallès, amb el projecte Teixir el silenci. D'aquell projecte en va sorgir un de nou que ha titulat Elogi al silenci, on dialoguen paraules i imatges. Ha volgut que qui obri el torn de paraules sigui algú que vulgui parlar del silenci, que vulgui definir amb paraules el sentit del seu silenci. 
Havia anat seguint les diferents propostes artístiques que anava publicant la Marta i, tot i no conèixer-la personalment —com si endevinés que m'interessa la creativitat que posa en relació diferents disciplines—, em va convidar a participar-hi. Però les propostes sempre acostumen a arribar quan ens falten mans o quan tenim el cervell colonitzat per massa assumptes. Vaig confirmar que hi participaria cap a final de mes. I aquesta era la intenció, si no fos que el tema em perseguia obsessivament i m'avisava que m'hi havia de posar si no volia tornar a passar una nit sense dormir. 
I, a les tantes de la matinada, enfocava les arrels que s'estenen recol·lectant nutrients no dins la terra estovada, sinó entre pedres. Fecundes, malgrat tot. Sense fer soroll.
Al tercer dia de tenir la Marta el meu text, m'arriba el regal d'art que representa el silenci imaginat. La metàfora de les arrels i la pedra. Llavor.
Moltes gràcies.


Marta Ballvé difon virtualment les obres a Instagram, Twitter, Pinterest, Facebook, al seu blog i a la seva web. Des de començaments d'any,  publica la fotografia de l'escultura,  el dibuix, la pintura o la instal·lació i el text que l'ha inspirada. I té previst continuar el projecte Elogi del silenci tot el 2018.
El 27 de setembre inaugura una exposició on en presentarà una selecció a  La Nau Comanegra (Antiga Fàbrica Lehman), un espai de l’Editorial Comanegra on hem pogut veure obres de materials, formats i estils molt variats.

Per saber-ne més: