Nen amb llagosta, Pablo Picasso, 1941 Oli sobre tela, 130 x 97,3 cm © Successió Pablo Picasso,VEGAP, Madrid 2018 |
El 1940 Picasso va tornar a París, on va passar tota l’ocupació alemanya refugiat al taller de
la Rue des Grands-Augustins. Va pintar quadres com el que encapçala aquest apunt, on mostra l'abundància en temps de penúria, com un desafiament a la desgràcia de l'època.
Aquest quadre es pot veure a la gran exposició La cuina de Picasso que presenta el Museu Picasso de Barcelona. Pintures, dibuixos i escultures de totes les èpoques del pintor que
expressen el fet culinari i l'erotisme dels sentits. Aliments
identificables com la raresa de l'escultura en forma de poma o l'oli
dels raves. Els restaurants com a espai de trobada de les avantguardes, des dels Quatre Gats a Barcelona fins a Au Lapin Agile al turó de Montmartre, on s’entaulaven els bohemis de l'època i la petita colla de Picasso. Els menjars, els atuells i els àmbits relacionats amb la cuina tenen un gran poder d’evocació o d’associació. Les versions de Déjeneur sur l'herbe de Manet ocupen tota una sala.
Exposició oberta fins al 30 de setembre
Picasso posseeix aquesta apetència pel món i el concret
fins a l’extrem de clavar-hi queixalada: «Ja no puc més
d’aquest miracle que és no saber res en aquest món i no
haver après sinó a voler les coses i menjar-me-les vives.»
Les seves invencions permanents i l’eufòria de la seva
imaginació són testimoni d’una gana insaciable.
Emmanuel Guigon
Director del Museu Picasso, Barcelona
Consulteu-ne les activitats complementàries
La cuina de Picasso
fins a l’extrem de clavar-hi queixalada: «Ja no puc més
d’aquest miracle que és no saber res en aquest món i no
haver après sinó a voler les coses i menjar-me-les vives.»
Les seves invencions permanents i l’eufòria de la seva
imaginació són testimoni d’una gana insaciable.
Emmanuel Guigon
Director del Museu Picasso, Barcelona
Consulteu-ne les activitats complementàries
La cuina de Picasso