ELS BOJOS DEL BISTURÍ

Els bojos del bisturí. Autor: Ray Cooney. Traducció: Jordi Prat

Direcció i dramaturgia: Àngel Llàcer. Teatre Condal, Barcelona

Foto: © David Ruano

Els bojos del biscutí és una comèdia d'embolics, hilarant, ben interpretada. Una posada en escena eficaç fa que els intèrprets es posin a la butxaca el públic del teatre Condal des de la primera frase. Joan Negrié (enyorat Tirant lo Blanc, de Bieito) s'hi deixa la pell i molta suor, aprofundint la vessant còmica que ja li havíem descobert en alguna obra del T6 al Teatre Nacional. 

Compartim la tarda de diumenge amb espectadors majoritàriament  populars que s'han rascat la butxaca per anar a veure una comèdia. Van a tret segur. Possiblement no tornaran al teatre en tota la temporada.  I, sí, tenen el riure assegurat durant una hora i mitja amb les trifulgues d'un metge que, mentre assaja un discurs important a la seva consulta de l'Hospital del Mar de Barcelona, rep la visita inesperada d'una infermera amb qui divuit anys abans va tenir una relació amorosa, fruit de la qual li anuncia que van tenir un fill. El noi és a recepció per demanar explicacions al pare. La notícia esvera el metge i per evitar que ho sàpiga la seva dona i que l'escàndol li impedeixi l'ascens a què aspira, s'embolica en una espiral de mentides, situacions  extremes, disfresses, corredisses i més i més complicacions. 
L'obra és del mateix autor que La doble vida d'en John, interpretada per Joan Pera i Lloll Bertran, que també va dirigir Àngel Llàcer. També aquí repeteixen actuació David Verdaguer, Enric Boixadera i el jove actor reusenc Pau Ferran (membre de la Gata Borda). 
Hem fet sortir la companyia a saludar cinc vegades.

Són temps difícils i de grans canvis,

que hauríem d'intentar passar acompanyats

de la gent que estimem i, per què no, rient.

ÀNGEL LLÀCER, director d'Els bojos del bisturí 

 

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

 

CONSEQÜÈNCIES DEL PIM PAM

Conseqüències del pim pam

Autor: Xavier Pujolràs.

Direcció: Xavier Pujolràs. Companyia Microgènia.

Sala Muntaner, Barcelona

Ens agraden totes les creacions que coneixem de Xavier Pujolràs. Anem a la Sala Muntaner a veure una obra escrita i interpretada per aquest actor, cantant, director teatral i dramaturg: Conseqüències del pim pam.  El joc que ens impressiona d'aquesta peça és de quina manera l'autor va dossificant l'enigma, de quina manera va administrant les sorpreses fins l'últim moment. L'escenari és la sala d'estar d'un xalet aïllat a muntanya, on una parella (Xavier Pujolràs i Montse Esteve, versemblants com ja ens tenen avesats) preparen la benvinguda d'uns éssers estranys. Més tard sabrem que l'acció s'ha situat en un planeta minúscul, que la dona no és de carn i ossos sinó un hol·lograma clonat per uns científics terrícoles, que n'han raptat dos mesos l'"original" per fer-ne estudis. Una agent rural, amiga de la parella (actuació potent i matisada de Lina Lambert) es mostra decebuda pel fet que els extraterrestres siguin observadors de bona jeia i que el planeta del "big bang" no tingui cap diferència amb el del "pim pam" que coneix, tret de ser més gran.

Tot transcorre amb una normalitat de realisme màgic, tintat d'humor caldersià. Un text molt ben travat, especialment reeixit en la creació de l'atmosfera de descoberta, que evoluciona per al públic al mateix ritme que per als protagonistes. Sortim de la Sala Muntaner amb molt bones vibracions.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

ANIMALS ARTICULATS AL MUSEU MARÍTIM

Museu Marítim de Barcelona. 

Vídeo de l'exposició Vida aquàtica 

explicada per Raül Martínez, creador de les peces.

Una granota gegant xipolleja en una piscina al jardí del Museu Marítim de Barcelona. És una escultura articulada que forma part de la mostra Vida Aquàtica. És dia de portes obertes (Festa de la Mercè) i plou, però tot i així hi ha moltes famílies que s'han arribat fins a les Drassanes Reials atrets per les escultures que s'inspiren en models reals i reprodueixen no només el moviment sinó el caràcter dels animals.   Raül Martínez, el creador d'aquesta  col·lecció de peces mecàniques, ha utilitzat motors de vehicles, paraigües, retalls de ferros de tallers i n'ha fet muntatges senzills que s'activen mitjançant uns detectors de presència. La sensació de vida que desprenen les escultures realitzades amb materials reciclats sorprèn per l'originalitat de la proposta.
Els éssers marins representats a la mostra són: Peix de les profunditats, un banc de peixos, dues meduses, un cranc ermitany, un altre cranc, una balena beluga, un peix globus, un cavallet de mar, dues estrelles de mar, una tortuga, un banc de musclos.
Exposició oberta fins al 16 d'octubre.

JOSEP M. DE SAGARRA

 

Avui fa cinquanta anys que va morir Josep M. de Sagarra (Barcelona 1894-1961) M'agrada el Sagarra poeta i el Sagarra dramaturg, el Sagarra traductor dels clàssics,  el Sagarra articulista. Els articles que va publicar entre 1922 i 1929 a «La Publicitat»  i entre 1929 i 1935 al «Mirador» encara avui conserven la vivesa i l'amenitat d'aquest geni de la llengua. Són articles escrits des del punt de vista personal, epidèrmics, sovint. Escrits amb un estil sensual, colorista, sobre una gran varietat de temes que demostren la curiositat tant per l'entorn natural com per l'urbà. En els articles, Sagarra enfoca el punt lluminós de les coses, es concentra en l'essència de les persones quan fa retrats, amb una contenció verbal extraordinària. L'aperitiu (Edicions La Campana) i L'esperit de les coses (Quaderns Crema) són relectures que em sorprenen una vegada i una altra.

LLUM DE GUÀRDIA

Llum de guàrdia

Autors: Sergi Pompermayer i Julio Manrique

Direcció: Julio Manrique
Teatre Romea

Foto: © David Ruano

L'actor i director teatral Julio Manrique debuta com a director artístic del Teatre Romea. Llum de guàrdia és el primer espectacle que hi programa i hi ha volgut invocar el fantasma de la cèlebre actriu Margarida Xirgu per tal que l'èxit l'acompanyi en aquesta nova etapa. És una obra d'humor agredolç, entretinguda, creada col·lectivament pels intèrprets, pel director i pel dramaturg (Sergi Pompermayer). La història parteix d'un grup de persones de teatre que mentre preparaven l'obra "Xirgu"  al Romea, un curtcircuit va incendiar el teatre. L'obra no es va estrenar, la companyia es va desintegrar i cadascú va anar a la seva. Set anys després, es retroben un a un amb aquella vivència, dins del taxi d'un dels tècnics d'il·luminació d'aquella obra maleïda.
Per la complicitat que respira el muntatge i pel talent que s'hi mou, Julio Manrique i la companyia es mereixen que el conjur de l'esperit de la Xirgu funcioni. Que no quedem curts d'aplaudiments, si més no.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

TERÀPIA DE SHOCK, SENSE TU

Clip de la cançó Sense tu, banda sonora de la sèrie 

«Polseres vermelles» de TV3

Els components del grup Teràpia de Shock són els autors de la cançó Sense tu, que forma part de la banda sonora de la sèrie «Polseres vermelles», de TV3.  Són joves, sensibles i enèrgics, i connecten molt bé amb el públic preadolescent i adolescent. Omplen allà on els contracten amb un públic majoritàriament adolescent, però també amb els seus acompanyants discrets, —pares i mares— i que no perden de vista els seus plançons entre la gernació, tal com ha passat en l'actuació en el concert multitudinari a l'avinguda de la Reina Maria Cristina, en el marc dels actes de les Festes de la Mercè 2011.
Els Teràpia de shock tenen una altra gran cita a Barcelona: el 10 de desembre al teatre Apolo, amb les entrades esgotades. Els organitzadors del concert han aconseguit un permís per fer una excepció en la normativa vigent i  permetre l'entrada als menors de setze anys a la sala. Els menors hauran de seguir unes normes: hauran d'entrar-hi acompanyats del tutor legal que signarà un document amb les dades, prèvia presentació del DNI, el del menor i el llibre de família. 
El clip de la cançó Sense tu que encapçala aquest post ha estat reproduït més d'un milió de vegades. Els Teràpia de shock són un fenomen de popularitat a la xarxa i sembla que en directe no deceben la seva concurrència. Que duri.

EL XARLATÀ

El xarlatan

Autor, director: Quim Masferrer
Teatre Club Capitol
Barcelona, 15 setembre 2011
Foto: © L'Espiral 

Quim Masferrer (Teatre de Guerrilla, abans amb dos actors més.) és l'intèrpret del xarlatà que s'ha instal·lat a l'escenari del Teatre Capitol, davant de la font de Canaletes. Pel títol de l'espectacle ja podem entreveure el tipus de llengua que farà servir, "xarlatan", amb ics i ena final. Pretén assessorar els pacients que, suposadament, hem assistim al seu simposi terapèutic.   El producte és ell i assegura que té un do. Es ven bé. Té remeis per a tot i ens promet que ens explicarà el seu mètode. Però es va relaxant i, en confiança, ens explicia les seves misèries.   Acaba rifant un pernil, llençant-nos caramels, regalant samarretes... En contrapartida, pretén que comprem ampolletes de la seva aigua purificadora, exemplars del seu llibre d'autoajuda, que anem al seu consultori il·legal... i critica, critica incansable els altres col·legues del seu mateix ram d'estafadors. En destaco una sessió memorable de relax, que ningú del públic seguim i  el xarlatà, enrabiat, es descontrola desenfrenat per la passivitat de l'auditori que, "sembla que hàgiu vingut a veure una obra de teatre", diu renyant-nos. Una perla. 10/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

LA BIBLIOTECA PERSONAL COMENÇA DES DEL BRESSOL

Primers contactes amb el llibre literari. Foto: © Paüls, 2011

"La creació de la biblioteca personal és un dret." 

Després d'un any de mobilització promoguda per un col·lectiu d'escriptors, entre els quals em compto, el Departament d'Ensenyament ha exclòs de la reutilització els llibres literaris.

Amb la campanya de sensibilització per internet  444 signants es van adherir al Manifest per a la No Reutilització del Llibre Literari a les Aules; s'han fet presentacions a la premsa i s'ha parlat amb els responsables del Departament d'Ensenyament fins que ho han entès.  El resultat:
Ordre ENS/206/2011, de 3 d'agost, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 5954, l'1 de setembre. En l'apartat de l'Annex, Bases generals, 1.2, el Departament d'Ensenyament especifica per les subvencions: «Als efectes d'aquesta convocatòria, s'entén per llibre de text aquell que té caràcter durador, amb la finalitat que l'alumnat el faci servir i que desenvolupi, atenent les orientacions metodològiques i els criteris d'avaluació corresponents, els continguts establerts pels diferents currículums vigents en les àrees, matèries o assignatures i els cicles o cursos de què es tracti. En aquest sentit, s'exclouen els llibres de lectura i els diccionaris.»
El col·lectiu considera que ha aconseguit el seu principal objectiu i dóna per tancada la recollida d'adhesions al manifest.

Els primers tresors literaris ens acompanyaran sempre.

Llegint i buscant el tresor personal i intransferible.
Foto: Montse Francisco, 2011

 Llegiu en aquest mateix blog:

• La biblioteca personal és un dret

• El dret de l'alumne a la biblioteca personal

• 400 signants del manifest per la no reutilització del llibre literari a les aules.