28 de febrer 2011

COPPÉLIA PER A TOTA LA FAMÍLIA

Coppélia o la noia d'ulls d'esmalt
Direcció: Elise Lummis.
Companyia Juvenil Ballet Clàssic de Catalunya.
Teatre Poliorama, Barcelona
Per a espectadors a partir 6 anys.
Coppélia és una obra de ballet clàssic creat per l'Òpera de París, el 1870. La producció que ara presenta el Teatre Poliorama dins de la campanya familiar 'Viu el Teatre' compta amb l'excel·lent formació tècnica del primer ballarí i  de la primera ballarina. Un i l'altre demostren una gran disposició escènica, de la qual destaca la simpatia i una l'execució precisa i elegant dels solos, que el públic ha recompensat amb aplaudiments merescuts. D'altra banda,  el cos de ball —una trentena de ballarins infants i adolescents— els secunda amb força bon nivell de tal manera que el muntatge no té l'aire de festival de final de curs sinó que és recomanable per al públic en general, no només familiars dels intèrprets. El conte de Coppélia transcorre en un poblet centreuropeu, amb  tres protagonistes: la camperola Swanilda, el seu xicot Franz i el vell Coppelius, constructor d'autòmats, que ha fabricat una nina ballarina de mida humana. Aquesta posada en escena al Poliorama inclou una breu introducció abans de cadascun dels tres actes, a càrrec de l'actor Moi Aznar, animador de la programació familiar. Per si els pares no hi arriben, l'acompanyament didàctic no hi és de més.

27 de febrer 2011

CREDENCIAL DE TAXISTA

Foto: Infotaxi
A Barcelona hi ha molts taxistes que no parlen català ni castellà (concretament 1.666 dels 13.098) Si n'ensopeguem un d'aquests —majoritàriament d'origen paquistanès—, ho sabem de seguida, perquè no miren la clientela, ni es giren a veure si cal obrir el portapaquets. Entrem al taxi i el taxista no ens tornarà la salutació.  L'únic que tenim opció que entengui  és el nom del carrer on anem. En prou feines. L'home ni tan sols confirma haver entès on hem dit que volíem anar i, quan arrenca el taxi tenim dubtes de si hi arribarem o ens durà a un altre lloc. 
Per posar fre a l'escalada d'incomunicació en aquest servei públic, a partir de la primera convocatòria d'exàmens de l'any 2011, l'Institut Metropolità del Taxi exigeix com a requisit per a l'obtenció de la Credencial de Taxista que l'aspirant demostri que pot tenir una conversa amb el client en català o castellà. A la primera convocatòria de l'any se n'hi han presentat 203. Tots van triar l'opció del test lingüístic en castellà. Només el va passar la meitat. 
Una iniciativa a favor de la qualitat del servei; ara bé, la manera de ser no la canvia cap test.

26 de febrer 2011

MANIFEST SOMESCOLA.CAT

Somescola.cat fa una crida als centres educatius, les entitats i els particulars a adherir-se al manifest 

 «SOMESCOLA.CAT sorgeix arran de les sentències del Tribunal Suprem espanyol que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya àmpliament reconegut i aplaudit, tant aquí com a Europa, i qüestiona la metodologia d’immersió. Davant d’aquests atacs, ens hem organitzat per refermar el nostre suport a l’escola catalana i al model de cohesió social que aquesta representa.»
 

25 de febrer 2011

150 ANIVERSARI SANTIAGO RUSIÑOL


Avui es commemora el 150 aniversari del naixement de Santiago Rusiñol (Barcelona 1861—Aranjuez 1931). Pintor, escriptor, traductor, col·leccionista...  Faig memòria de les obres de l'autor que he vist als escenaris: El jardí abandonat, Els jocs florals de Canprosa, L'héroe, La mare i unes quantes versions i posades en escena de L'auca del senyor Esteve, obra cabdal del modernisme català,  que va inaugurar el TNC el 1997 i s'hi ha pogut tornar a veure aquesta darrera temporada en una producció d'excepcional qualitat.
Des d'avui l'obra completa de Santiago Rusiñol es podrà anar llegint en edició digital. De moment hi ha en xarxa el text de setze títols i arribaran a la cinquantena el juny. També avui es presenta el lloc web de la Societat Rusiñol.



Vegeu sencera l'Auca del senyor Esteve.
Text de Gabriel Alomar. Il·lustracions de Ramon Casas

ARBRES DE MONGETES



Arbres de mongetes 
Autora: Barbara Kingsolver.
Traducció al català:  Joan Puntí 
Col·lecció Bridge. Editorial La Galera. Barcelona, 2010.
Per a lectors a partir 15 anys.




"I un pensa que si la ruta de Barbara Kingsolver fos per carreteres catalanes de tercer ordre, al final del trajecte, potser en alguna fonda de les antigues hi trobaria l'oferta barcelonina de seques amb botifarra, que no és altre invent, segons quina sigui la comarca, que un plat que, com els gourmets d'esmorzar de forquilla saben, barreja sàviament un bon grapat de mongetes, o de fesols, amb un bon tall de llonganissa. Bona lectura i bon profit." ANDREU SOTORRA. Seques amb botifarra

24 de febrer 2011

ELS ANTIQUARIS

 
Els antiquaris
Autor: Gerard Vàzquez 
Direcció: Ever Blanchet 
Teatre Gaudí Barcelona
Foto: © TGB 
Els antiquaris és una comèdia molt ben construïda, amb diferents pols d'interès. Un negoci d'antiquaris fa de tapadora dels negocis bruts de les dues branques de mafiosos de la "família" Caspolino. Dos bàndols convertits en socis de conveniència: un amb seu a Madrid, l'altre a Barcelona. Els papers estel·lars se'ls emporta Josep Minguell en dues interpretacions, on es desdobla en patriarca de la família catalana i en pòtol sonat —que es pensa que és Ferran el Catòlic—, el qual té una gran semblança amb el cap de la branca catalana  i que aprofitarà la família madrilenya per aconseguir els seus objectius de fer-se amb el poder. Una obra hil·larant, desintoxicant, de la qual es parlarà durant molt de temps.

23 de febrer 2011

CONTE D'HIVERN DE DAVID BAGÉS

Conte d'hivern
Autor: William Shakespeare. Traductor: Joan Sellent
Dramaturgia i direcció: Carme Portaceli
Música i direcció musical: David Nel·lo
Teatre Romea, Barcelona

David Bagés és un magnífic Leontes que s'emporta totes les mirades, tots els sentiments del públic. Arrasa. Arrasa amb aquest personatge turmentat per la gelosia infundada, perquè la seva dona —i no ell— ha aconseguit que el seu amic es quedi més temps a casa. La maltracta i la castiga públicament, amb el rebuig de la filla que espera. És la història d'una injustícia i el dolor de la víctima per l'abús de poder. Passió i violència per aquesta baixada als inferns. Tota la companyia al servei d'aquesta idea. Final fantasiós per al penediment de Leontes, amb una estàtua vivent que representa la seva dona morta, material sobre el qual la directora Carme Portaceli, passa de puntetes, fent-hi una mirada més contemporània. Avui no acceptaríem el penediment de Leontes. Ni com a moralitat dalt d'un escenari si l'escrivia un autor contemporani. Però, Shakespeare és únic i no admet comparacions.

22 de febrer 2011

MOWGLI EN TITELLES

 
Mowgli, l'infant de la jungla
Basat en l'obra original de Rudyard Kipling.
Adaptació i dramatúrgia: Joan-Andreu Vallvé.
Música: Oriol Vallvé.
Direcció: Joan-Andreu Vallvé.
Teatre Nacional de Catalunya, Sala petita
Per a espectadors a partir de 4 anys

El Teatre Nacional de Catalunya va estrenar Mowgli, l'infant de la jungla l'any 1998. Oferia per primer cop un espectacle familiar. Ara, l'espectacle torna a l'escenari del TNC, amb els magnífics titelles metàl·lics articulats, commemorant el 25è aniversari del Centre de Titelles de Lleida.
Aquest espectacle és un doll de creativitat que juga a favor del llenguatge poètic, intergeneracional. La metàfora de la vida del text meravellós de Rudyard Kipling  es presenta amb un fil narratiu clar de continguts i de procediments. La lluita per la supervivència i la realitat de la mort, els conflictes que genera la convivència i les complicitats a la jungla, amb lleis no escrites. Mowgli es debat entre els dos mons. És un ésser humà, però té el cor al costat del ramat de llops que l'han criat i l'han estimat. Es planteja també el tema de la identitat. Hom és del lloc on hi ha algú que l'estima.