UN FANAL DE BOTÍ PEL 5-0

Font de Canaletes mutilada. 

Un seguidor del Barça mostra el botí: un fanal de la font de Canaletes. Potser sí que una imatge val per mil paraules. 

Foto: © Elisenda Pons, per al «Períodico». 30.XI.2010

A L'ARCA A LES VUIT

A l'arca a les vuit

Autor: Ulrich Hub. Traducció: Eduard Bartoll
Direcció: Marc Hervàs
TNC Sala Petita.  Foto: © David Ruano

Edat: A partir de 6 anys

Matinal familiar al Teatre Nacional: A l'arca a les vuit. L'obra és una versió de l'episodi bíblic del Diluvi i enfoca la discriminació que hi devia haver per escollir només una parella d'animals de cada espècie per salvar-se de l'aiguat dins de la barcassa del patriarca Noè. El problema que es presenta per als pingüins protagonistes és que són tres amics inseparables i, com que només n'accepten dos a l'Arca, en posen un dins un bagul i l'entren d'estranquis.   ¿Com se'n surten? El colom blanc s'ha deixat a terra la parella, així que  disfressen el pingüí polissó de núvia del colom  i intenten passar desapercebuts davant de Noè quan surten de l'Arca. Final feliç, amb amor entre el colom i el pigüí, que s'ajunten sota l'arc de sant Martí. Els adults hi veiem la simbologia, però els menuts no ho paeixen: "¿Com és que es casen si són dos homes?"

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

«ARA», SURT A BUSCAR EL FUTUR

Portada de l'edició impresa del diari «Ara», número 1

La primera portada de l'ARA mostra el doctor Moisès Broggi —102 anys, el més veterà dels il·lustres del país— i Graciela Noguera —10 mesos i 28 dies, la primera catalana nascuda aquest 2010—. L'un simbolitza la saviesa venerable i la lluita constant i serena per defensar el país, la democràcia, la pau i la justícia. L'altra és la mirada envers el futur, tot per veure, tot per descobrir. És un retrat que parla també de la capacitat de Catalunya per acollir i integrar tots aquells que volen formar part del país. («Ara», 28 de novembre de 2010)

Llegiu-ne l'edició digital

AGOST AL TEATRE NACIONAL

Agost
Autor: Tracy Letts. Traducció: Joan Sellent
Direcció de Sergi Belbel
Teatre Nacional de Catalunya. Sala Gran
Fotos: © David Ruano

Una tragicomèdia de quatre hores: "Agost", de Tracy Letts. El text eleva a categoria de metàfora universal allò que és particular d'una —diguem-n'hi— família nord-americana actual. A l'escenari, tretze grans intèrprets, encapçalats per dues feres: Anna Lizaran i Emma Vilarasau, que despleguen una monumental antologia de recursos interpretatius. La resta de repartiment és al seu lloc, fent brillar l'elaboradíssima  traducció de Joan Sellent quan toca.

M'impressiona tot el públic de la Sala Gran del Teatre Nacional aplaudint dempeus. Bravo, Belbel! 10/10

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre» 

IL·LUSTRACIONS LITERÀRIES

 Noms robats, Tàssies. Editorial Cruïlla, Barcelona

Des de fa més d'un any, la revista digital «Cornabou», especialitzada en literatura infantil i juvenil, té obert un portal a Flickr on es poden visualitzar individualment o seqüenciades moltes de les làmines que han protagonitzat els àlbums il·lustrats publicats per editorials catalanes tant de dibuixants catalans com d'estrangers. Les darreres incorporacions han estat les il·lustracions de les novetats de Nadal i Reis, entre les quals hi ha la capsa que commemora el centenari de Mark Twain, Les aventures de Tom Sawyer  i Huckelberry Finn, amb les il·lustracions realitzades per Meritxell Ribas amb la tècnica del grattage.
La revista digital «Cornabou» ha estat classificada en el primer rengle preferent en el criteri de recerca de «crítica de literatura infantil i juvenil» del buscador Google entre prop de 500.000 enllaços. Ofereix notícies sobre literatura infantil i juvenil, premis literaris d'aquest àmbit, un directori d'autors i il·lustradors, webs de professionals del sector, crítiques de literatura infantil i juvenil, i un directori amb tràilers de les pel·lícules que s'han rodat a partir d'adaptacions de contes o novel·les adreçades als infants i joves.

LES KOKESHI

A l'àlbum il·lustrat Quimonos. Kokeshi, d'Annelore Parot (Edelvives, 2010)  totes les criatures porten un quimono diferent. No n'hi dues d'iguals encara que a primer cop d'ull ho semblin. A cap se'ls veu peus ni  mans. És un llibre d'entreteniment amb jocs d'observació i d'atenció. Són al país de les kokeshi, però fora de la imatge, no en sabem res més. La dedicatòria que inclou la pàgina dels crèdits s'adreça a algú que fa nines adhesives per a les habitacions de les criatures. No és cap gran aclariment. Acabo l'àlbum sense saber què és una kokeshi. Me n'informo.

Origen de les kokeshi

Les kokeshi són unes nines tradicionals del nord del Japó, de la regió Tohoku, una àrea famosa pels balnearis d'aigües termals. Són de fusta, fetes i pintades a mà. (vegeu-ne vídeo) i es venen com a joguina als visitants de la zona. Representen el desig de bona salut per als nadons. En un principi sembla que no es pintaven i s'usaven per fer massatges als balnearis.

Kokeshi en diversos formats

El que va començar com la fabricació d’un petit objecte de record per als turistes s’ha transformat en una indústria representativa de la cultura japonesa. Les kokeshi de fusta tenen rèpliques de totes mides i en gran varietat de materials: en paper com a retallables, com a punts de llibre, en sanefes decoratives de roba, en clauers i joies, en  adhesius transparents com a frisos d'habitacions infantils...  També hi ha Kokeshi per a adults. 

 

Les kokeshi geisha

Fa unes setmanes, en un dinar amb exalumnes de català, em van regalar un punt de llibre que representa una geisha.

—¿Quina filla quan està de viatge pel Japó recorda portar un detall de record per a les amigues de la mare?, va dir Ramona S. referint-se a la filla de Maria M.

Miro el punt de llibre i el relaciono amb la informació que acabo d'obtenir. La nina de paper té una cara rodona, porta quimono, no té mans ni peus. ¿És una kokeshi geisha?

L'ANUNCI DE LA LOTERIA DE NADAL

Som a un mes de Nadal. Enguany l'anunci que anima la ciutadania a comprar butlletes de la loteria ha costat 6,8 milions d'euros. Un 20% més econòmic que el dels darrers anys. S'ha rodat a Manresa i a Munic per l'agència madrilenya Ricardo Pérez y Asociados. És en color. Té com a tema l'imaginari dels contes infantils: Alícia al país de les Meravelles, La Ventafocs, Peter Pan, El gat amb bótes.
És un anunci ben realitzat, que crea un ambient d'il·lusió (aquest fet no té cap mèrit quan es compta amb tots els recursos del món i algú els paga) Banda sonora de somni, amb la cançó "Everyday", de Sam Brown i Hug Jones. Tanca l'anunci la representació de Tiké, deessa de la fortuna, sobrevolant un carrer d'una ciutat tot repartint or amb el corn de l'abundància.
El lema: "Sólo hace falta jugar. ¿Jugamos?" Sí, això és el que falta, ¿a què juguem?

Començar jugant i acabar plorant.
El joc, el llit, la nit i el foc no s'acontenten mai amb poc.
Gastant molt i guanyant poc... no acaba bé el joc.
Qui juga per necessitat, perd per obligació.

(Del refranyer català)
 

ARÍTJOL, L'ALIMENT DELS BARRUFETS

Fruits d'arítjol. Foto: © Antonieta Codina

 L'arítjol (Smilax aspera) és el plat preferit dels Barrufets. Popularment se l'anomena amb altres noms: heura espinosa, matavelles, sarsaparrella, banya de bou, heura del diable... Creix entre bardisses, entortolligada en altres plantes. Les fulles en forma de cor, amb espinetes tot al voltant, són verdes i lluents tot l'any. Ara té baies esfèriques i carnoses de color vermellós en forma de raïm (vegeu-ne foto.)

De les arrels es fan begudes refrescants i fins i tot se n'han comercialitzat.  Sembla que en infusió tenen propietats estimulants i depuratives. Se'ls suposen efectes antiverí i per això, diuen, que emperadors romans com Claudi, Cal·lígula o Domicià en prenien com a prevenció. De tota manera, la Comissió Europea considera que els usos d'aquesta planta no estan provats i desaconsella utilitzar-ne tant per la ineficàcia com pels riscos que pot comportar. Per tant, més val mirar els arítjols de lluny i deixar-los per  als barrufets.