 |
| Copi & Ocaña al Purgatori, Text i direcció: Marc Rosich a proposta de Julio Álvarez. Almeria Teatre, Barcelona |
Del dramaturg argentí establert a París, Copi, en vam veure Una visita inoportuna, al Teatre Poliorama (temporada 1989-1990), dirigida per Jorge Lavelli, interpretada per Enric Majó. De l'artista plàstic Ocaña, icona canalla de les rambla barcelonina
postfranquista, em ve a la memòria una passejada seva per la Rambla, a finals dels 80, carregat amb un quadre de dos metres molt acolorit. S'aturava a parlar amb tothom i la gent el fotografiava. Aleshores no coneixíem el documental que va enregistrar Ventura Pons el 1978 Ocaña, retrato intermitente. La popularitat d'Ocaña va ser tan gran que el cantant Carles Cano li va
dedicar una copla, 'Romance a Ocaña', posteriorment enregistrada per Maria Dolores Pradera.
Copi va morir de sida el 1987, i
Ocaña, el 1993, a causa de l'incendi d'una disfressa. El dramaturg Marc Rosich els situa a l'obra Copi & Ocaña al Purgatori, que hem vist a l'Almeria Teatre, atrapats en un mateix espai-temps
indefinit, un purgatori en format de ring sense comunicació amb l'exterior, amb
l'objectiu que es desfacin del llast de les seves vides per entrar a
l'eternitat definitiva.
Marc Rosich recuperava el 2004, al Teatre Tantarantana, els personatges ja mitificats pel record. Ara, amb els mateixos
protagonistes (Oriol Guinart i Víctor Álvaro), hem revisitat aquests personatges descarats,
exhibicionistes i tràgics. El mestre de cerimònia d'aquest purgatori és
l'ombra de Pasolini (Jaume Madaula). Deduïm que en aquest
purgatori s'hi aprèn català. L'ombra de Pasolini ho demostra, tot i que
Copi i Ocaña en surten sense aconseguir-ho. 9/10