 |
| Cloaca. Autora: Maria Goss. Traducció: Lluís Montserrat Adaptació: Roger Pera. Direcció: Òscar Molina. Versus Teatre, Barcelona |
Entro a la sala del Versus Teatre convençuda que l'espectacle Cloaca serà una comèdia, tal com era la versió titulada Baraka, del Teatre Goya, dirigida per Javier Daulte (llegiu-ne aquí el comentari). Som-hi. ¿Quantes obres d'art rebutjades hi ha al fons dels museus? Vuit pintures descartades d'exposicions van ser objecte de regal a un funcionari públic. Ara les ha de tornar perquè han pujat de valor inesperadament, en morir-se el pintor. Si els tres amics més íntims l'han d'ajudar, té el cas perdut, aquest col·leccionista d'art. A mesura que anava avançant l'acció anava pensant que el text està descompensat. La primera part és anodina, allargassada i la segona s'anima amb elements aliens a la mateixa trama. Aquest desequilibri compositiu es podria resoldre amb un recorregut en picat pels diàlegs, però aquí s'opta per la desmesura i a fer-nos entendre allò que ja hem copsat molt abans que els intèrprets comencessin a cridar i a vagarejar per l'escenari, cadascú a la seva. Els actors no en tenen cap culpa. 7/10