Poseu-me les ulleres
Dramatúrgia: Pep Tosar i Evelyn Arévalo
Companyia Micalet Teatre
Teatre Romea, Barcelona
Dramatúrgia: Pep Tosar i Evelyn Arévalo
Companyia Micalet Teatre
Teatre Romea, Barcelona
Imatges: © Blai Tomàs
Llegit, rellegit, Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993). L'hem escoltat recitant els seus propis poemes i en la veu d'Ovidi Montllor acompanyat per la guitarra de Toti Soler.
"Poseu-me les ulleres", era un desig per l'hora de ser enterrat. La mort, sempre present en la seva obra: les piles de morts anònims de la guerra, la mort violenta de l'avi, la mort de la filla de tres mesos. L'actor Enric Juezas interpreta el monòleg biogràfic de Vicent Andrés Estellés. Esplèndid. Al seu costat, a la taula d'un bar antic de Burjassot, un home amb guitarra (el cantant Miquel Gil), en una altra taula, un entrevistador que no vol revelar la seva identitat al poeta per tal que s'expressi més lliurement i, a la barra, la mestressa del bar. Tots coneixen la seva obra. El poeta se sent com a casa, desgrana els records d'infant, d'adolescent, de les lectures que l'han marcat, del pas pel diari «Las Provincias»... tot un retaule vital, un anecdotari sucós, adolorit i irreverent.
Al fons, darrere d'un tul, la néta del poeta (Isabel Anyó Estellés) dansa en sincronia amb el que passa davant d'aquest teló translúcid i es complementa amb la projecció d'imatges de Burjassot, de València, de l'horta del País Valencià i entrevistes (prescindibles) en format documental amb familiars i estudiosos de l'obra del poeta.
A banda del relat biogràfic del protagonista, esperàvem més poemes. Miquel Gil hi ha assajat versos i ha cantat sencer el poema M'aclame a tu. M'agrada molt com canta Gil, per l'esqueixament rabiós de la seva veu. Però, aquí, he trobat a faltar Ovidi Montllor. Aquesta nit, els versos de Coral Romput rebotien per les parets del Teatre Romea i es volien fer sentir en la seva veu.
