'GUATEQUE', AL TEATRE AKADÈMIA

Guateque. Dramatúrgia: Jaume Viñas

Direcció: Gemma Sangerman. Teatre Akadèmia, Barcelona

Intèrprets: Aida Llop, Mireia Lorente-Picó, Gerard Frank i Joan Sáez. Una generació d'intèrprets joves que reprodueix les festasses —guateques— a cases particulars, durant l'època de Dictadura franquista. A escena, l'acció se situa al 1968, amb el Festival de Eurovisión com a gran espectacle televisiu (la majoria de les cases no tenien televisor), on va guanyar 'La, la la', cançó interpretada per Masiel. I, entremig, hi cap tot. Des de fragments de textos emblemàtics de poetes catalans fins a ballaruga de sevillanes i fregolisme frenètic per la representació domèstica de l'òpera bufa  Les noces de Fígaro, que emmarca tot l'espectacle.  I final amb pupurri de cançons del seixanta. Bravo, companyia Epidèmia Teatre. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'TOTA AQUESTA POR QUE ARA TINC, A LA SALA ATRIUM

Tota aquesta por que ara tinc

Autors: M. Angelet, A. Jiménez, G. Albà 

Direcció: Andrea Jiménez. Sala Atrium

El clown, performer, director, dramaturg, actor i creador Guillem Albà va estrenar la peça de petit format Tota aquesta por que ara tinc dins el Grec'24 al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa. Ara l'hem pogut veure a la Sala Atrium. Albà fa una mirada a la seva trajectòria de professional del teatre i assaja canviar de registre. Es troba en una cruïlla —ser o no ser— simbolitzada pel monòleg hamletià. Pensa passar del format còmode del pallasso sense paraules cap a allò desconegut d'un intèrpret que parla. Potser no serà a temps de fer el canvi perquè el ronda la Mort, a càrrec de l'actriu Aitana Giralt, que l'acompanya en escèptica i descarada comicitat. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'L'HERÈNCIA', AL TEATRE LLIURE

L'herència. Autor: Matthew López. Traductor: Joan Sellent

Director: Josep Maria Mestres

Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

El dramaturg nord-americà Matthew López (Panama City, Florida, 1977) s'ha inspirat en la novel·la Howards End, d’E. M. Forster, publicada el 1910. La posada escena és un retaule on fins i tot hi apareix el mateix Forster, en el marc històric del 2016. L'herència és un gran text d'homenatge dels joves homosexuals a la generació anterior que va patir els estralls de la primera etapa de la sida. A l'obra, l'herència és un element físic, però també immaterial de lliçó de vida, de l'amor i el compromís, amb tretze intèrprets lliurats a emocionar l'audiència per la veritat que transmeten. «Viure!» Un espectacle teatral maratonià, de factura rigorosa, monumental pel que s'hi diu i per com s'hi diu. Bravo! 10/10
     

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'A MACBETCH SONG', AL TEATRE LA BIBLIOTECA

A Macbeth Song. Amb The Tiger Lillies. 

A partir de W. Shakespeare. Versió i direcció: Oriol Broggi

Teatre La Biblioteca, Barcelona

Sota les voltes del Teatre La Biblioteca, s'ofereix un espectacle teatral de luxe amb Enric Cambray, Màrcia Cisteró i Andrew Tarbet interpretant un Macbecht, tots tres en anglès. Un Shakespeare, poca broma. Compten amb l'embolcall de vint-i-dues peces musicals originals que fan avançar l'acció,  creades i interpretades pels veterans músics londinencs de The Tiger Lillies. Amb la convenció escènica, hi sentim el clima bèl·lic i hi veiem el bany de sang en una contínua circulació de reis i nobles armats a cavall, assassins i suïcides.  Una branca ens fa entendre que la profecia de les bruixes es compleix: el bosc de Birnam es mourà fins arribar al castell i el personatge llegendari no nascut de dona, lord Macduff, degollarà el protagonista.  El to de l'espectacle és el d'un joc picaresc d'una tribu d'artistes de carrer. A xalar! 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'SECRETS'

Sèrie Secrets. Direcció: Kaspar Munk i Lone Hørslev
Dinamarca, 2024

Mads i Eva són germans i mantenen, d'adults, un vincle tòxic a partir d'un trauma infantil. Ella és una prestigiosa arquitecta amb un gran projecte frustrat entre mans i ell, és professor de música, alcohòlic i drogaaddicte. Una història realista de dependència emocional, angoixant, destructiva. L'Eva sempre defensa Mads i deixa que envaeixi els seus espais familiars, fins que diu prou. Els espectadors ja fa estona que ens hi barallem  perquè no accepti més xantatges de Mads, però quan està sobri és tan dolç i commou quan promet, i fa creure que es redimirà. Els detalls de la història de fons es van destapant capítol a capítol. Excel·lents fotografia, espais, música. Excel·lent retrat de personatges que es mouen en un guió una mica reiteratiu. Filmin. 9/10

 

SÈRIE 'SO LONG, MARIANNE'

Sèrie So Long, Marianne. Guió: Øystein Karlsen, Jo Nesbø
Direcció: Bronwen Hughes, Øystein Karlsen 

Noruega, 2024

So Long, Marianne és un tema escrit i compost pel cantautor canadenc Leonard Cohen (Montreal, 1934 - Los Angeles, 2016) inclòs en el disc Songs of Leonard Cohen de 1967. La cançó es va inspirar en Marianne Ihlen (Larkollen, 1935 - Oslo, 2016), una jove noruega a qui Cohen va conèixer el 1960 a l'illa grega d'Hidra, aleshores refugi d'artistes bohemis de tot el món. Cohen tenia 26 anys, havia deixat la universitat i fugia del clima londinenc. Feia poc que Marianne havia estat abandonada a l'illa per l'escriptor noruec Axel Jensen, amb un fill de mesos i sense recursos. I en aquell paradís lluminós, Cohen i Marianne s'enamoren. Cohen la va acompanyar a casa seva a Oslo. Més tard van viure a Montreal i finalment Marianne torna a Hidra. La parella es va anar distanciant coincidint amb el triomf imparable de l'artista a Nova York. Van ser parella durant deu anys, i amics fins als darrers dels seus dies.
En el repartiment d'aquesta sèrie de vuit capítols hi destaca Alex Wolff que interpreta Cohen i canta les seves cançons, per a la qual cosa va assajar durant més d'un any la manera de parlar i de cantar de l'artista. I l'actriu noruega Thea Sofie Loch Næss, exquisida. Movistar + plus. 9/10

Vine a la finestra, la meva petita estimada,
M'agradaria intentar llegir el teu palmell.
Acostumava a pensar que era una mena de noi gitano.
Abans de deixar-me portar a casa.
Ara, tant de temps, Marianne, és hora que comencem
Tornar a riure, plorar i plorar i riure de tot.

'LA DONA ÀNGEL JA NO VOL MOSSEGAR LA FRUITA PROHIBIDA'

Rosa Virgili Abelló davant de la seva instal·lació
La dona àngel ja no vol mossegar la fruita prohibida, 2024

Prosa poètica: Lena Paüls

Escolteu-la a Spotify

Veu: Andreu Sotorra

A través de les emocions i la imaginació, compartim l'escena amb una dona que es disposa a lluitar pel somni. I en mostra amb simplicitat diàfana la complexitat de l'esforç. Ha pres la decisió de transformar-se i, ara, nua davant nostre, comparteix preguntes tot acariciant la seda consistent d'una poma roja. La part oculta de la fruita conté les marques de les seves dents. L'ha tastada, doncs, i no es vol permetre llençar-la com a projectil contra ningú. Amb aquest gest sobirà trencarà el simbolisme de la perfecció impossible i disposarà a lloure les seves capacitats.
A punt de metamorfosi, l'objecte contundent que té en reserva, ara és una protecció. Aprofitarà el recurs que percebia com a obstacle i en farà un incentiu ple de possibilitats per reeixir. Nua davant nostre, com que sap que la rebel·lió és començar mil voltes de nou des de dins, compartirà també respostes.

© Rosa Virgili, 2024
Collage/resina epoxi s/ plàstic - 102 x 150 cm

 

Obra seleccionada a la Biennal d'Art 

Contemporani Gastronòmic de Cambrils. 

 

Per saber-ne més:

https://tuit.cat/t4svh

'ARMSTRONG, UN MUSICAL MOLT ESPACIAL', A SANT ANDREU TEATRE

Armstrong, un musical molt espacial

Text i direcció: Dani Cherta. Música original de Keco Pujol

Sant Andreu Teatre (SaT!), Barcelona

L'any 1969, tres homes van arribar per primer cop a la Lluna. L'astronauta Neil Armstrong va ser l'escollit perquè sortís de la nau i deixés l'empremta de la seva sola de bota lunar sobre la sorra aparentment sense vida de la Lluna. El mateix Neil Armstrong —en la ficció— és ara l'avi de la jove protagonista d'aquest nou musical, “molt espAcial”, de la companyia La Roda.

La jove Armstrong vol ser astronauta com el seu avi Neil. I amb el dietari de l'avi que li regala la mare recorda algunes de les operacions que cal seguir per sortir de la Terra i arribar a la Lluna. Una joia que ensenya als seus companys d'estudi,  aspirants com ella a astronautes. Un parell de lladregots —interpretacions còmiques excel·lents— li roben el dietari amb la pretensió d'arribar a la Lluna abans que l'expedició de la neta. Interpretacions, música i cançons enganxadises en directe, coreografies potents. Un magnífic espectacle per a tots els públics. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY