25 de novembre 2024

WORLD PRESS PHOTO 2024

L'exposició de fotoperiodisme World Press Photo celebra 20 anys al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. La Fundació Photographic Social Vision impulsa aquesta exposició des del 2005 al CCCB, tot un esdeveniment per als amants de la fotografia i el millor fotoperiodisme. Enguany l'exposició enfoca la mirada, inevitablement, en la guerra a Gaza.

© Mohammed Salem

La Fotografia de l'Any 2023, del fotògraf palestí Mohammed Salem (per a Reuters), mostra l'impacte en els civils a la Franja, amb la imatge commovedora d'una dona que abraça el cos de la seva neboda morta.

© Adem Altan

De totes les imatges, m'ha impactat aquesta del terratrèmol del sud de Turquia. Un home entre la runa del que havia estat casa seva sosté la mà de la seva filla morta mentre dormia. La desolació no pot ser més gran. La fotografia és d'Adem Altan (per a AFP). La informació escrita que acompanya cada imatge situa el context i, en aquest cas, el gest de les mans enllaçades és tan imperceptible que ens podria passar per alt si no la llegíssim.
L'exposició Word Press Photo és una inspiradora selecció de treballs de fotoperiodisme i fotografia documental de tot el món, d'entre les més de 60.000 imatges de 4000 fotògrafs de 130 països que ens acosten els conflictes del moment i a problemàtiques globals. Les migracions forçades, la crisi climàtica, la salut mental, les desigualtats socials, la guerra d'Ucraïna, la guerra de Gaza, les crisis humanes a l'Afganistan i Etiòpia. Obres impactants que inviten a observar en profunditat tant les històries que ja coneixem com les que ens passen desapercebudes. El concurs anual World Press Photo s'atorga des del 1955. 

Exposició oberta fins al 15 de desembre de 2024.

Llista de fotoperiodistes morts en l'exercici de la seva professió

24 de novembre 2024

METERORIT, QUIN EMBOLIC!

Presentació del llibre
Centre de Lectura, Sala Hortensi Güell, Reus, 23-XI-2024
El conte per a infants Meteorit, quin embolic! (Llibres Parcir, 2024), d'Antònia Farré (text) i Teresa Llorach (il·lustracions), s'ha presentat agombolat per un gran nombre d'amics, de diverses companyes de Reusenques de Lletres i de fans de les autores. La Fina Masdéu, l'Abril Garcia i jo les hem acompanyades en aquesta primera difusió a Reus, la ciutat de la Lila, la nena del conte que viu prop del campanar i mira cada nit l'espectacle del cel.
Meteorit, quin embolic! és un conte per ser llegit i explicat en veu alta. Recomanat per a infants a partir de cinc anys d'edat, és a dir, per a lectors que llegeixen imatges i es comencen a familiaritzar amb les lletres. Hi fa molt el disseny i la maquetació artesanal que n'ha fet Joan Ferrando Llorach. L'expressivitat de la veu de l'adult inspirador que encomani l'emoció a l'infant mentre mira els dibuixos hi farà la resta.
La història comença amb la Lila que, just abans d'anar a dormir, s'adona que no hi ha la Lluna al cel. Aquest ambient realista emmarca la narració de fantasia que transcorre al cel. Les estrelles busquen la Lluna i la troben. El Meteorit se l'ha empassada perquè vol fer llum de totes passades. Les estrelles la salven a base de fer riure el Meteorit, és a dir, de forma no violenta. La Lluna ofereix un pacte al Meteorit perquè no calgui que reincideixi. La Lluna tindrà companyia i el Meteorit prodrà gaudir de la llum.
Les il·lustracions il·luminen el text i a la inversa. La Teresa Llorach ha fet un càsting de personatges caracteritzats per la poesia, tranquils, fins i tot el Meteorit és de bona jeia. Remarco la coreografia espectacular de les estrelles quan busquen la Lluna i sobresurt del conjunt la casa, un dibuix suggerent —una mena d'iglú celestial, escalinata, fumera, porta i clau de masia antiga— que indueix a imaginar quina podria ser la vida de la Lluna en la intimitat. 
L'Antònia Farré empra en el conte un lèxic precís, sense concessions a l'edat dels possibles lectors-oients, que hauran d'entendre'l pel context, que és com s'aprèn una llengua: llumenetes, gaudir, ulls esbatanats, el lloc habitual, s'endarrereix, bonyegut, com la gola d'un llop, cruspir-se, malcarat, malgirbat, pocapena, fer-ne un gra massa de tot plegat... Al final, Farré ha explicat el conte amb l'expressivitat que la caracteritza, amb el suport d'Abril Garcia, en el paper de Meteorit. Sentint-les m'ha semblat que Meteorit, quin embolic! és una història fàcil de versionar per ser interpretada per infants d'edats primerenques. Un guió i una posada en escena senzilla perquè s'expliquin el Meteorit, la Lluna i tantes estrelles com infants hi intervinguin. Ho vull veure.
En cloure l'acte, mentre les autores signaven llibres amb dedicatòria inclosa, la llarguíssima cua s'ha interessat per l'exposició de dibuixos originals del conte i han amenitzat l'espera amb unes avellanes de cal Ritu de Vilaplana i vermut Miró i Izaguirre, que ja n'era l'hora. Tothom ha marxat amb un somriure i el llibre sota el braç, per al tió.
Reportatge fotogràfic: © Josep Coca © Joan Ferrando Llorach © Elisabet Márquez


23 de novembre 2024

RECURSOS CULTURALS EN LÍNIA

© Lena Paüls. Assecador
És a punt d'assaltar-nos en tots els terrenys la Intel·ligència Artificial. Tindrem a disposició una imparable —i incommensurable—enciclopèdia digital. N'hem d'estar al dia i aprofitar-ne tants recursos com puguem.
Vegeu el reportatge a 3cat: La IA i la ment humana
 
RECURSOS LINGÜÍSTICS. L'Institut d'Estudis Catalans ha incorporat enguany al Diccionari de la Llengua Catalana DIEC en línia 87 articles nous i 289 modificacions el 2024. Entre les paraules que s’hi han incorporat hi ha autocaravana, batucada, blíster, càtering, clicar, datàfon, esnifar, gorro, kebab, led, mediàtic, paparazzi, porexpan, tiramisú i xapata. Costa de creure que no hi fossin!
En aquest enllaç tenim tots els diccionaris de l'IEC en línia: https://tuit.cat/20z2s
 

LECTURA. Fa anys que llegeixo —i publico— llibres en línia. A la biblioteca digital ebiblio.cat he accedit a llibres que no m'hauria comprat mai de la vida. El préstec de llibres a la biblioteca digital té  l'avantatge que si un llibre no em fa el pes o no m'ofereix el que estic buscant en aquell moment, el torno sense remordiments. Els llibres que he publicat en línia deuen tenir un recorregut semblant, però per les dades sé que han arribat a mans d'una quantitat de lectors tal que, si els hagués publicat en suport de paper, ni tan sols me l'hauria poguda imaginar.

CINEMA. No recordo la darrera vegada que he anat a una sala de cinema. Fa anys que veig pel·lícules i sèries al canal Filmincat i a Movistar +.

CONFERÈNCIES. Cada vegada més m'interesso pels vídeos dels actes culturals als quals no he pogut assistir presencialment. És un bon model el canal Youtube del Centre de Lectura de Reus. Els actes es poden seguir en directe i després, pels vídeos es pot fer el seguiment de conferències, presentacions de llibres, converses, contes per a infants... 
TELEVISIÓ. Rarament veig programes en directe. Ni tan sols els Telenotícies. Segueixo els programes en els vídeos a la plataforma 3cat.
 
PREMSA. Llegeixo tres diaris en línia cada dia. La lectura selectiva per aprofundir titulars i llegir articles no m'ocupa gaire més d'una hora. A més, passo els ulls per vuit —les acabo de comptar— revistes cada més.

MÚSICA. A Spotify, de tot i més.

EXPOSICIONS. Hi ha moltes exposicions pensades per visitar en línia. Es poden veure a les pantalles dels televisors a casa o en tauletes i mòbils als transports públics o al terrat, fent alguna capcinadeta. De fet, si el tema ens atreu, aconseguirem mantenir l'atenció. Sobretot perquè els continguts es presenten amb dissenys atractius d'imatge i de so. Relaciono aquí uns exemples que tinc a mà:

Museu Nacional d'Art de Catalunya, col·leccions on line. 1900 peces de la col·lecció permanent, amb gigafotos de l'absis de Sant Climent de Taüll i de la Vicaria de Marià Fortuny. Activitats al Canal+MNAC Continguts audiovisuals digitals en contínua actualització relacionats amb la col·lecció, les darreres exposicions i les activitats del museu.

Museu d'Història de Catalunya. Exposicions creades exclusivament per ser presentades en línia:

I me'n deixo. Aquest apunt no té pretensions de ser exhaustiu. La síntesi: disposem de molts recursos culturals en línia d'accés fàcil i actualitzats. Molts són imprescindibles per a l'ús quotidià. D'altres, ens mantenen al corrent, fan la funció informativa, però no substitueixen l'emoció de veure els traços d'una pintura original, sentir i viure un concert o un espectacle en directe o fullejar un llibre d'artista. O sentir el refilet d'un rossinyol en despuntar el dia. Cultura.

22 de novembre 2024

'ANNA KARÈNINA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Anna Karènina. Autor: Lleó Tolstoi
Adaptació: Anna M. Ricart Codina, a partir d'Andreu Nin
Dramatúrgia: Carme Portaceli i Anna M. Ricart Codina
Direcció: Carme Portaceli. TNC, Sala Gran

Intèrprets: Jordi Collet, Andie Dushime, Borja Espinosa, Eduard Farelo, Aradna Gil, Miriam Moukhles, Bernat Quintana, Bea Segura.

Lleó Tolstoi (Iàsnaia Poliana, Rússia, 1828 - 1910) va escriure la novel·la Anna Karènina entre 1875-77. La història que s'hi explica és universal i la posada en escena que n'ha fet la diretora Carme Portacelli n'enfoca la contemporaneïtat. Karènina mostra la incapacitat d'aconseguir la felicitat completa. La protagonista deixa casa i fill per l'amor d'un home, amb el qual tampoc serà feliç. La resta, un muntatge fascinant. Mil pàgines de narrativa concentrades en tres hores i mitja que brillen imponents a l'escenari, sense un moment buit. Una obra d'art en tots els sentits.
El muntatge viatjarà durant tot l'any 2025, sense retocs i en versió original catalana, a Croàcia, Portugal, els Països Baixos, Hongria, França, Bèlgica i Romania.
A l'estrena, aplaudiments entusiastes i els espectadors de les grades del TNC dempeus. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

19 de novembre 2024

PEL·LÍCULA 'CRÒNICA D'UN AMOR EFÍMER'

Crònica d'un amor efímer. [Chronique d'une liaison passagère]
Direcció: Emmanuel Mouret. França, 2022
A l'inici una mare soltera (Sandrine Kiberlain) i un home casat (Vicent Macaigne) emprenen una relació sense futur. Són dues persones adultes que pretenen viure una aventura sexual sense compromisos. Però a mesura que es troben se senten a gust junts, tot i les diferències vitals de cadascú. Una pel·lícula feta de detalls, de conserves brillants a l'estil Eric Rohmer i Woody Allen, amb mesurada comicitat. Una història d'amor que flueix amb naturalitat, entre passejos i la complicitat del dia a dia. Filmin. 9/10

18 de novembre 2024

PEL·LÍCULA 'ET LA FÊTE CONTINUE'

Et la fête continue
Direcció: Robert Guédiguian. França, 2023
El cineasta armeni-marsellès Robert Guédiguian ha convocat un cop més la seva troupe per interpretar una història d'amor i resistència: Ariane Ascarine, Jean-Pierre Arroussin, Gérard Meylan i Jacques Boudet. La parella de joves hi tenen protagonisme, però sobretot se l'emporta Ariana Ascarine, en el paper de Rosa, infermera i activista política de seixanta anys. A punt de la jubilació, l'entusiasme per l'acció decau en paral·lel a l'amor que inesperadament l'assalta i viu amb passió i, alhora, amb por de comprometre's.  Emociona com el director acarona amb una certa nostàlgia els personatges i la ciutat de Marsella, bellament fotografiada. Amb to de testament. Filmin. 8/10

17 de novembre 2024

EXPOSICIÓ 'LEONOR FERRER', 150 ANYS

Leonor Ferrer. Una vida entre línies
Exposició al Palau Robert. Sala 4 Cotxeres
Enguany es commemora el 150 aniversari del naixement de Leonor Ferrer Girabau (1874-1960), la primera dona a l’Estat espanyol a aconseguir el títol de delineant, l'any 1905. Durant més de 30 anys va treballar com a cap de delineació a diverses companyies telefòniques. 
Ferrer va impartir cursos de delineació a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona i, fins i tot, en va crear la seva pròpia acadèmia. Va plasmar el seu activisme en camps com l’educació, l’emancipació i la presència de la dona en tots els àmbits de la societat. El seu fons documental es conserva a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 

Exposició oberta fins al 2 de febrer.

16 de novembre 2024

'UN SOGRE DE LLOGUER', AL TEATRE GOYA

Un sogre de lloguer, de Susanna Garachana i Jaume Viñas. 
Intèrprets: Muntsa Alcañiz, Clàudia Benito, Edu Lloveras i Joan Pera. 
Direcció: Daniel Anglès. Teatre Goya, Barcelona
El títol de l'obra de teatre Un sogre de lloguer ja avança embolics i comicitat a dojo. Sobretot si qui l'estrena i la protagonitza és Joan Pera, l'humorista català de capçalera, en la línia dels grans de l'espècie. L'espectador ja es troba amb el somriure plantificat als llavis abans d'entrar en matèria, quan els altaveus haurien de recordar que cal apagar els mòbils. De seguida, Joan Pera es transforma en Ramon, actor i doblador de Woody Allen (quina casualitat!), a qui ofereixen una feineta de subtitució d'un actor. La feineta consisteix a fer el paperot de pare en una situació real sota el nom de Marçal o Marcel, tant és. L'enamorat per al qual treballarà Ramon vol figurar el que no és davant de l'enamorada i de la seva futura sogra, suposadament, de classe alta. I és clar, un cop arriben a l'apartament d'alt estànding llogat per a impressionar-les, les equivocacions del fals sogre se succeeixen i del somriure passem a la rialla contínua. Els acompanyants de Joan Pera a l'escenari: Muntsa Alcañiz (la futura consogra), Clàudia Benito (la jove enamorada), Edu Lloveras (l'enamorat i suposat fill) comparteixen joc coral amb la nota alta. Un magnífic equip al voltant del mestre. Ramooooon! 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY