SÈRIE 'EAST SIDE'

East Side. Israel, 2023
Direcció: Evgeny Ruman

Una sèrie molt interessant per entendre una mica el conflicte israelianopalestí. La història es basa en el frau real del 140è patriarca ortodox grec de Jerusalem, que va ser acusat el 2005 de vendre tres propietats del barri antic a una organizació que volia que el barri fos majoritàriament jueu. A la ficció, Momi és un exagent del Servei Secret Israelià, reconvertit en mitjancer de venda de propietats dels residents àrabs de Jerusalem i els poderosos grups jueus que intenten prendre el control de la Ciutat Santa. Es desplaça d'una comunitat a l'altra, utilizant l'astúcia, la crueldad i presionant per negociar acords tèrbols que posen a la corda fluixa tot el que té. Un personatge complex que actua per ideologia i per diners per mantenir i assegurar el futur de la seva filla autista que cria sol.

Filmin. 10 episodis de 45 minuts. 8/10

'EL COLLAR DE LA REINA', AL TEATRE AKADÈMIA

El collar de la reina. Dramatúrgia: Ricard Farré i Arnau Puig

Direcció: Adrià Aubert Blanch i Carla Coll

Intèrprets: Marta Pérez i Arnau Puig

Un text deliciós en clau de vodevil per explicar una història real de frau a la cort de M. Antonieta i Lluís XVI de França. L'escàndol va desemmascarar la corrupció de la monarquia (tot i que en aquest cas no hi tenia res a veure).  Els joiers de la cort van fer un collaret amb els millors diamants del món destinat a la favorita —madame Barry— encomanat per l'anterior rei, mort abans de pagar-lo (1,6 milions de lliures). Els joiers van proposar al seu fill que es fes càrrec de la joia, però M. Antonieta en tenia prou i massa. Va entrar en joc l'arruïnada comtessa de Lamotte que sabia que el cardenal Rohan es volia apropar a la reina. I munta l'estafa per fer caure el cardenal.

El collar de la reina és un espectacular treball de fregolisme de Marta Pérez i Arnau Puig, amb una dotzena de personatges tan variats com la reina Maria Antonieta, el joier Boehmer i Bassenge, el cardenal Rohan, la dama Jean de Valois Saint-Rémy comtessa de Lamotte, un parell de perdulaires de carrer, algun secretari de la cort i una actriu que imita la reina. Un muntatge excepcional ple de referents de proximitat, per riure a cor que vols. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'CACOPHONY', A LA SALA BECKETT

Cacophony. Autora: Molly Taylor.
Trad: Oriol Puig i Anna Serrano

Direcció: Anna Serrano. Sala Beckett

En l'època que els blogs a internet tenien multitud de visites, l'Abi, una influencer, opina contra la sentència judicial d'un violador després d'una manifestació convocada per un col·lectiu feminista. Se situa sobtadament a primera línia de populariat i els seus seguidors la insulten i l'ataquen tan cruament que enfonsen la seva imatge on line. Avui el fenomen d'humiliació pública s'hauria produït en una altra xarxa, però l'efecte podria ser el mateix. A escena, el conflicte triga a perfilar-se de tal manera que no arriba fins després d'una primera part erràtica. Els intèrprets posen cos i ànima a uns vint-i-cinc personatges en una escena buida que es va omplint i buidant alternativament, metàfora de la volatilitat d'internet, potser. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'BLACK SNOW'

Black Snow. Direcció: Matthew Saville i Sian Davies

Austràlia i Regne Unit, 2022

Sèrie valenta en format de thriller que s'enfronta a una injustícia històrica on es posen de manifest els problemes racials d'Austràlia. Es basa en el crim d'Isabel Baker, de 17 anys, assassinada el 1995, la nit de la festa de graduació de l'institut en un poble de Queensland, al nord-est del país. Dues dècades després, un detectiu de ciutat, especialista en casos no resolts, arriba a la zona per investigar el crim. Representa l'arquetip d'investigador capaç d'obsessionar-se amb un cas fins a resoldre'l, també com a forma de conjurar els seus propis fantasmes. La policia local es mostra incapaç de descobrir l'autor els fets, que atribueixen a algun passavolant. Però, com afirma un dels personatges, si la Isabel hagués estat blanca i no pas aborigen potser s'haurien esforçat més a resoldre el cas. La investigació es reobre quan es descobreix una carta que va escriure la noia poc abans de morir. La ferida indígena encara està oberta. Remarcable el pes que hi té el paisatge en la creació d'una atmosfera inquietant a partir de la fàbrica de sucre i del canyissar que l'envolta, amb tota la història fosca que arrosseguen. Filmin. 9/10

'CRIANÇA', UN DELS MILLORS GRAFITS DEL MÓN

Mural Criança a la Basílica del Pi (juliol-desembre 2023)

El mural 'Criança', que s'ha pogut veure a l'altar major de la Basílica del Pi de Barcelona des del juliol de 2023 l'any passat fins que ha estat desmuntat a finals de desembre, ha estat reconegut com un dels millors grafits del món per Street Art Cities. La peça de 4 metres representa una materninat, obra d'Octavi Arrizabalaga, més conegut pel seu àlies Aryz [@mr_aryz]. La proposta inicial es basava en una llista de valors inherents a la basílica sense valors religiosos, sinó temes universals com l'amistat, la generositat i l'amor. La llum de l'art contemporani ha deixat empremta a l'abis de la Basílica del Pi. Enyorem aquesta intervenció excepcional feta expressament per aquest emplaçament.

'PERLA', AL MALDÀ

Perla. Autora i dramatúrgia textual: Francesca Vadell Cubells

Companyia Les Pinyes. El Maldà, Barcelona

Perla és un exercici de memòria històrica sobre el treball de les dones 'perleres' mallorquines, a càrrec d'una neta d'una de les obreres que va treballar a les fàbriques. Un treball documentat i íntim creat per la Companyia Les Pinyes, especialitzada en teatre visual, teatre d'objectes, amb càmera de vídeo en directe, mostrant fotografies de l'àlbum familiar i peces retallables en miniatura que representen les obreres i els diferents estaments socials del seu temps a l'illa.

La història sorgeix del testimoni recollit per la dramaturga i també actriu Francesca Vadell Cubells (Manacor, Mallorca, 1986) centrada en la indústria artesana de les perles artificials Majorica de Manacor. Poua en la memòria de la seva padrina i de moltes altres padrines de l'època de qui ha recollit de viva veu com creaven les perles artesanalment. Fent més hores que un rellotge a la fàbrica, amb nenes convertides en mà d'obra barata; les primeres revoltes, la primera vaga reivindicativa de dones de l'Estat espanyol precisament a la fàbrica de perles de Manacor, l'esclat de la guerra civil, la doctrina del règim vetllada amb guant blanc però amb mà de ferro per la Falange i el suport de l'Església; la reconversió dels pagesos en feines dedicades al turisme.

Un sentit homenatge amb guspires d'humor i tota la tendresa per la saviesa natural de les àvies perleres que no van tenir oportunitat d'aprendre a llegir ni a comptar. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LA FILLA DE L'EST', AL TEATRE NACIONAL

La filla de l'Est. Adaptació i dramatúrgia: Gemma Brió i

 Norbert Martínez, a partir de la novel·la de Clara Usón.

 Direcció: Norbert Martínez. Sala Tallers, TNC, Barcelona

La Guerra dels Balcans - Guerra de Bòsnia (1992-1995) la nostra primera guerra televisada. Recordo els plors de cada dia veient als telenotícies l'eufòria dels Jocs Olímpics en contrast amb el setge de Sarajevo. La ciutat de Sarajevo estava agermanada amb la ciutat de Barcelona i es va crear per ajudar-la  Districte 11-Sarajevo, per iniciativa de l'alcalde Pasqual Maragall. 

Els creadors del muntatge La filla de l'Est confessen no saber-ne res d'aquesta guerra. Investiguen i expliquen les seves descobertes a l'escenari—prescindibles per poc entenedores— extretes de titulars de diaris espanyols, quan ja feia anys que hi havia premsa en català. I, entrats en matèria,  desgranen l'adaptació, amb aires de cabaret, màscares i teatre objectual, de la novel·la de l'escriptora Clara Usón (Barcelona, 1961). L'argument se centra en la vida social de la protagonista Ana Mladić, estudiant de medicina que se suïcida en descobrir que el seu adorat pare —Ratko Mladić, general de l'exèrcit serbi de Bòsnia— és qui comanda el genocidi de Sarajevo. 

A la pantalla, el vídeo de la família de Ratko Mladić, de la matança d'Srebrenica, que el 1995 va mostrar en directe a tot el món una de les pitjors imatges d'Europa des de la Segona Guerra Mundial amb l'execució de prop de vuit mil bosnians d'origen musulmà, reblades després amb un vídeo dels cascos blaus en plena orgia festiva enmig de la tragèdia.

L'incentiu d'aquest muntatge és el rescat de la memòria col·lectiva. Recordem el jove fotoperiodista Jordi Pujol i Puente, que va perdre la vida els primers dies a Sarajevo, per trets dels franctiradors, treballant de freelance per al diari AVUI. Podeu descarregar la narració L'Adagio d'Albinoni en pdf

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 * 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'LA CANÇÓ DE SEMPRE', AL TEATRE GAUDÍ BARCELONA

La cançó de sempre. Dramatúrgia: Albert Mora i Companyia 23

Direcció: Albert Mora. Teatre Gaudí Barcelona

Intèrprets: Ariadna Montoro, Mireia Obregón, Marina García, Mireia Federico i Esteve Roig. La Companyia 23 s'acaba de formar amb alumnes de l'Escola Eòlia i debuta en el teatre musical amb veus i interpretacions molt treballades.  Ofereixen un repertori de cançons populars (Serrat, Feliu, Gato Pérez, Peret...) i de textos d'autors diversos (Capmany, Rodoreda, Lorca, Sagarra...), en un escenari gairebé buit. Arrenca amb fragments de Els Jocs Florals de Canprosa de Rusiñol, amb Pierrot festejant Colombina. Lloable pel desacomplexament i naturalitat amb que la jove companyia es fa seva la tradició musical "de mil perfums i mil colors" del país. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»  

* 

  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY