INSTAL·LACIÓ SONORA 'R MUDA'

Instal·lació sonora 'R muda', de Gerard Marsal
i Projecte Ingenu. Centre de les Arts Lliures. La Seca, BCN

El músic reusenc Gerard Marsal Norte i Projecte Ingenu submergeixen l'espectador en l'obra de Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972) amb la instal·lació R muda. Consta de 13 escultures creades a partir de la interpretació dels neguits i passions que es troben en la poesia de Gabriel Ferrater (la r muda fa referència a la r final del seu primer cognom).  S'hi utilitzen 80 motors DC, 250 metres de cable elèctric que mouen petits objectes que podrien haver format part del món del poeta i creen una banda sonora per a la lectura.

La mostra es va presentar al Centre d'Art Cal Massó de Reus i ara es pot veure a La Seca, edifici patrimonial del segle XIV,  Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa.
Oberta fins al 8 de gener.

PEL·LÍCULA 'SECRETS D'ESTAT'

Secrets d'estat. Regne Unit, 2019
Direcció: Gavin Hood

Crònica periodística, thriller d'espionatge i drama judicial. Keira Knightley interpreta Katherine Gun la traductora que, mentre treballava a l'Oficina de Comunicacions de la Intel·ligència britànica, va destapar la corrupció que va portar el govern a la Guerra de Iraq, el 2003. Li va arribar a les mans un correu electrònic confidencial enviat per l'Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units. El correu demanava la col·laboració britànica per espiar les delegacions dels sis països que en aquell moment eren membres del Consell de Seguretat de l'ONU, el vot dels quals era decisiu per legitimar la invasió de l'Iraq. Gun va decidir filtrar la informació a la premsa i va provocar un terratrèmol polític internacional. Va ser acusada de violar la Llei de Secrets Oficials. L'incentiu és el treball de l'actriu protagonista i la història ben explicada, tot i que tirant a plana visualment. Filmin. 8/10

'TERRA BAIXA (EL LLOP)', A TV3

Estrena a TV3. Emissió 25-XII-2022

El muntatge Terra baixa (El llop), dirigit per Àngel Llàcer, ha acabat la gira per una trentena de teatres de Catalunya i al Festival Temporada Alta de Girona. Se'n va poder veure el càsting i els assajos al programa 'El llop' i ara s'ha estrenat a TV3. 

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

"El que no li perdona el temps, a Terra baixa, és el perfil d'alguns dels seus personatges i les seves actituds davant el drama rural de Guimerà." [...] Ni el Manelic seria avui tan bon jan com és, ni la Marta aguantaria el que aguanta amb el casament de conveniència, ni l'amo Sebastià se les veuria tan fresques per dominar la hisenda i la seva gent com un terratinent de fa dos segles."

Intèrprets: Alexandra Olmo (Marta), Àlecs Guixà (Manelic), Pep Carpena (Sebastià), Jordi Ferragut (Tomàs), Blanca Lasobras (Nuri), Daniel Masalles (Mossèn), Alba Segarra (Nanda), Marc Andreu (Josep), Roser Martínez (Antònia), Toni Aguilar (Xeixa) i Tuni Salvadó (Pepa). 

"Tots els intèrprets espeteguen el text clàssic amb una netedat absolutament envejable que molts professionals haurien de tenir en compte. [...]  Amb un estol de matisos dialectals —cadascú el seu— que és un dels atractius afegits d'aquesta singular versió, tenint en compte que la Marta, la principal protagonista junt amb el Manelic, s'expressa en un afinat occidental en contrast amb els diferents subdialectes orientals dels altres o el subdialecte occidental ebrenc que també s'hi escolta."

"I hi ha el simbòlic "He mort el llop", esclar. I hi ha, a la llunyania, les sirenes d'un patruller de policia. Tot això amb un muntatge musical que ha coordinat Manu Guix i que reuneix des de la recent Rigoberta Bandini a l'incombustible Albert Pla passant per la tradicional La cançó del lladre amb que en Xeixa obre el foc."
ANDREU SOTORRA, fragments de la crítica

SÈRIE 'L'ÚLTIM ARTEFACTE SOCIALISTA'

L'últim artefacte socialista. Croàcia, 2021
Direcció: Dalibor Matanic

Els cosins Oleg i Nikola,  ciutadans de Zagreb, arriben a un petit municipi remot dels Balcans. Tenen un gran projecte per a la fàbrica de turbines que ara està abandonada, però que havia estat el centre de l'activitat local. Els habitants del poble, marcats per la caiguda del comunisme i la separació de Ioguslàvia, viuen en la misèria i la desesperació. ¿Què estan disposat a fer per recuperar la dignitat? Una història apassionant que s'emmarca sobre les deixalles d'un món on la clase treballadora, els empresaris moderns nouvinguts i els vells ideals segueixen alimentant un sistema econòmic que s'autodevora.  Els fets que s'hi expliquen marquen un pont entre el passat comunista i l'era del capitalisme desenfrenat actual. Cada episodi se centra en un dels personatges mostrant què feia abans de la guerra i la seva situació d'ara. Producció i interpretacions d'alt nivell. 6 episodis de 50 minuts. Filmin. 9/10

'EL VICI DE CANTAR', DE JOAN MANUEL SERRAT

Palau de Sant Jordi. Barcelona

Concert final 23 desembre 2022 

La guitarra, la diglòssia i el «La, la, la» de l'enfadós. 

Crítica-crònica musical d'Andreu Sotorra

  

Pòdcast: [https://spoti.fi/3HUScwa]

'CATARINA E A BELEZA DE MATAR FASCISTAS' AL TEATRE LLIURE

Catarina e a beleza de matar fascistas

Creació i direcció: Tiago Rodrigues

Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

El dramaturg i director portuguès Tiago Rodrigues (Lisboa, 1977) és l'artífex d'aquest muntatge que parla de l'activisme contra el feixisme. La família Catarina (tots es diuen Catarina i tots vesteixen de dona) cada any maten un feixista i l'enterren al bosc de tocar d'una propietat seva. Enguany el ritual de la reunió familiar, el tec i la mort d'un feixista és a punt de repetir-se. Tot és a punt, toca posar-ho en pàctica a una de les filles. Tot i que l'ha segrestat, ara, quan és el seu moment de glòria, es nega a executar-lo i ho justifica davant dels familiars. Dues hores i mitja, amb arenga final del feixista indultat, una arenga tan semblant a la dels feixistes del nostre entorn que fa feredat. Acabem amb xiulets, picant de peus i 'fora, fora'. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'ELS RAPINYAIRES', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

Els rapinyaires. Autor: Roc Esquius 

Direcció: Nelson Valente
Sala Versus Glòries, Barcelona

El dramaturg Roc Esquius (Súria, Bages, 1982) ha escrit aquesta comèdia en clau de thriller que transcorre en un ambient rural. Una dona ha comprat una casa de poble fugint, sembla, del brogit de la ciutat. Hi va a viure amb la seva parella, que no es mostra gaire entusiasmada amb el canvi.  I, tan aviat com prenen possessió de la casa, els visita l'alcalde per pressionar-los a vendre-la a una pobra dona del poble que la necessita per a la filla. I la pobra dona també es presenta. Potser la venda vitalícia de la casa té algun misteri inclòs. Som-hi, que encara farem negoci. Intèrprets que són i no són els personatges que ens pensem tenir davant: Roser Batalla, Ramon Godino, Òscar Jarque i Rafaela Rivas. Boníssim guió, boníssima estructura. Escenografia amb la pols suficient sobre tot.  Final inesperadament apoteòsic. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

UN PIRINEU DE PESSEBRE

Museu Frederic Marès. Pessebre 2022

Per Nadal, Barcelona s'omple de pessebres. Per visitar-los es formen cues tan llargues com les que es formen a les voreres on hi ha les grans administracions tradicionals de loteria.

Hi ha pessebre a la Catedral, a la basílica de Santa Maria del Mar, al Mercat de Santa Caterina i al de la Concepció, un pessebre al mar, visible des del Moll de la Fusta, un d'humorístic a la Casa dels Entremesos. Cap canvia gaire d'un Nadal a l'altre. 

En canvi, el pessebre del Museu Frederic Marès cada any és diferent. Enguany s’emmarca en una vall del Pirineu. En aquest entorn idíl·lic amb muntanyes, valls i llogarets es despleguen desenes d’elements representatius de la vegetació, els pobles, els costums propis, l’agricultura i la ramaderia de la zona. Figures d'estil clàssic que representen escenes tradicionals com el Naixement, l’Anunciació als pastors o la Cavalcada dels Reis d’Orient, però també altres escenes populars i, fins i tot, extretes d’algun conte clàssic. El pessebre és obra de l’Associació de Pessebristes de Barcelona.

Obert fins al 8 de gener.