30 de novembre 2021

SÈRIE 'PERNI'

Perni. Noruega 2021
Direcció: Henriette Steenstrup, Charlotte Blom, Gunnar Vikene

 

Una sèrie sobre la quotidianitat de Pernille (protagonitzada per la magnífica Henriette Steenstrup, creadora de la sèrie), una heroïna  que treballa d'assistent social en programes de protecció a la infància, separada d'un home impresentable, mare d'una adolescent amb un os a l'esquena i d'una nena que roba compulsivament, mare adoptiva del fill de la germana morta en accident, enamorada d'un advocat 13 anys més jove. Sovint superada per les circumstàncies familiars i professionals i amb escàs temps i espai per a dedicar-se a ella mateixa. Lluny d'enfonsar-se, porta l'existència amb tendresa i honestedat, amb girs de guió inesperats, però creïbles que ens atrapen en cadascun dels sis capítols de mitja hora. En voldríem més. Filmin 9/10

2a Temporada (2022). Deixa l'advocat jove i se centra en la feina i en els assumptes de casa. La filla petita ja no roba, però admira obsessivament el pare i el vol a tot arreu, com una família unida. La Perni va tapant forats sobre la marxa. S'adona, però, que tothom té la seva parcel·la de felicitat tret d'ella, que sovint està sola. Filmin 9/10

3a temporada (2024) Història emmarcada entre Nadal i Cap d'Any. Pernille continua amb la feina d'assistent social, mentre al seu entorn tothom té algun projecte i ella els dona suport malgrat que vegi que es quedarà sola. Al final, com en un conte de fades, està més acompanyada que mai i li mostren estimació i agraïment.  Filmin 9/10

26 de novembre 2021

'PER FI SOL!', AL TEATRE BORRÀS

Per fi sol! Guió: Carles Sans
Direcció: José Corbacho i Carles Sans

Es nota que l'actor Carles Sans (Badalona, 1955) ha contingut durant quaranta anys la vèrbola als escenaris de tot el món formant part de Tricicle, junt amb Joan Gràcia i Paco Mir. Se'n venja a Per fi sol!. Noranta minuts de monòleg ininteromput fent riure el personal, des de l'inici amb una ballaruga vista i no vista, perquè l'edat mana, diu. I què explica? Confessions d'assumptes privats des que era infant i va començar a fer anuncis fins a les trifulgues amb la maleta exageradament pesant de la dona de la seva vida, vivències en un internat de capellans, experiències fent el soldat, els inicis dels estudis de Dret, la descoberta de la vocació teatral, anècdotes de gires amb la companyia Tricicle. Carles Sans, magnètic. Un regal. 10/10

*
 

25 de novembre 2021

PEL·LÍCULA 'RIEN À FOUTRE'

Rien à foutre. França i Bèlgica, 2021
Direcció: Julie Lecoustre, Emmanuel Marre
Cassandra (Adèle Exarchopoulos) és assistenta de vol d'una aerolínia de baix cost. Té la base la Lanzarote i sempre està disposada a fer hores extra i fa el que li manen amb eficiència de robot. En les poques hores lliures que té la seva vida fluctua entre les cites de Tinder, les festes amb alcohol i drogues i, posteriorment, rendida al sofà durant hores. Després d'estar obligada a seguir una formació ferotge per un petit sobressou, l'acomiaden de sobte i s'ha d'enfrontar amb allò de què s'escapava. Una pel·lícula de ritme lent. Té com al·licient el treball de la protagonista i conèixer les tensions que s'amaguen darrere les cortines de les cabines dels avions.
Filmin. 7/10

24 de novembre 2021

MUSEU DEL DISSENY, BARCELONA: 'JOIERES 1965-1990'

Joieres 1965-1990. Entre l’art i el disseny

Les joies són peces que expliquen històries, presenten vincles, són mostres d’estima i records que ens descriuen. Tant les joies espectaculars com les discretes són d'una riquesa conceptual i simbòlica colpidora. El Museu del Disseny presenta “Joieres 1965-1990. Entre l’art i el disseny”, una mostra que reivinidica la contribució de les dones en la modernització de la joieria catalana. Una modernització que neix arran del Maig del 68, fet que va suposar un canvi sociocultural que va afectar tots els àmbits.  Joieres com Ninon Collet, Mariona Lluch, Montserrat Guardiola, Teresa Capella o Chelo Sastre, entre d'altres, van introduir el concepte de la ‘nova joia’, un terme que qüestionava l’alta joieria i que entenia aquesta pràctica com un nou camp d’experimentació i d'expressió artística, que valorava la creativitat per sobre dels materials nobles.
Exposició oberta fins al 28 de novembre.

Catàleg


23 de novembre 2021

JOGUINES LEGO, A BARCELONA

Bricks: 218.863, pes: 502 Kg, hores de contrucció: 1.223

La marca danesa de joguines Lego ha obert a Barcelona (Passeig de Gràcia, núm 9)  un establiment comercial de 800 metres quadrats amb creacions monumentals inspirades en el Modernisme, en homenatge a Gaudí: maqueta de la Sagrada Família, del parc Güell, de la casa Batlló...
Dues mascotes saluden els visitants, han estat batejades com a Antoni (per l’arquitecte Antoni Gaudí), que simbolitza el caràcter innovador i artístic i Drago (dedicat a l’icònic drac del parc Güell), que reflecteix l’esperit més creatiu de Catalunya.
La clientela pot fer experiments immersius i realitzar dissenys personalitzats de figuretes i mosaics. Aquesta característica fa que la tenda sigui pionera a Europa i la tercera després de la de Nova York i una altra a la Xina.
En recomano la visita i preveig que en sortireu amb alguna joguina per muntar vosaltres o per regalar. N'hi ha per tots els gustos.
 

22 de novembre 2021

'PECATS IMPERDONABLES', A L'AQUITÀNIA TEATRE

Pecats imperdonables. Autor: Benjamin Cohen
Adap. i direcció: Edu Pericas. Aquitània Teatre
 Celebració de la Nit de Sant Joan en una barraca del Delta de l'Ebre. Els que estan obligats a celebrar-la junts per si volen heretar alguna cosa són tres germans i les seves parelles, desavinguts a més no poder. Comèdia amb un bon guió que va evolucionant en thriller i, si a sobre, promou que el públic decidim sobre la marxa qui, què i com i els intèrprets admirats se'ns posen a la butxaca fent veure que se sorprenen de les nostres decisions... ja tenim una hora i mitja de diversió assegurada. Remarco que l'adaptació del text del veneçolà Benjamin Cohen que ha fet el director Edu Picas inclou referents catalans identificables, ben travats en la trama. I riem a cors què vols. Però, compte perquè res no és el que sembla i el final ens deixarà, com cal, amb el somriure estampat durant hores sota la mascareta. 9/10

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

20 de novembre 2021

'A MAN OF GOOD HOPE', AL TEATRE NACIONAL

© Keith Pattison
A Man of Good Hope. Espectacle basat en el relat de Jonny Steinberg, adaptat per a la companyia Isango Ensemble, formada per 22 intèrprets joves de Sud-àfrica.
Coreografia: Lungelo Ngamlana.
Direcció musical: Mandisi Dyantyis i Paulina Malefane. 
Direcció: Mark Dornford-May. Sala Gran

Teatre Nacional de Catalunya. Sala Gran
 
La meva puntuació: 9/10
 
 
 
*


'L'ONCLE VÀNIA', AL TEATRE LLIURE

L'oncle Vània, d'Anton Txékhov. Trad. del rus: Feliu Formosa
Direcció: Oskaras Koršunovas. Teatre Lliure Montjuïc, BCN

Tenia moltes ganes de veure L'Oncle Vània del Teatre Lliure, dirigida pel lituà Oskaras Koršunovas, però hi he entrat certament espectant per les tres hores de durada. Excepcional per totes bandes.  L'oncle Vània, amb quaranta-set anys descobreix quin ha estat el seu lloc a la terra i es desespera. Pensava en el monòleg explosiu amb què l'actor Xicu Massó em va fer plorar. I un monumental Julio Manrique, hi torna. Lluís Marco, Ivan Benet  i Júlia Truyol brillants. L'Anna Güell i la Carme Sansa, la versemblança feta actrius; Raquel Ferri, la bellesa que fa trontollar esquemes, i Kaspar Bindman, al seu lloc, exòticament espectacular.  Txékhov va tensant, tensant la corda a poc a poc i arriba el daltabaix a la datxa russa, que sempre m'agafa desprevinguda. Vull escriure com Txékhov. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX