'CEL ALBERGÍNIA', VIST PER FINA VECIANA

A quarts de cinc ja teníem el cel albergínia. 

(La meva Adela, Lena Paüls)

Pintura: Fina Veciana

 

*

Escolteu un fragment del relat La meva Adela, a SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

'EXIT', AL TEATRE GAUDÍ BARCELONA

 Exit. Autor: Agustí Franch. Dir: Òscar Contreras i Agustí Franch
Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona

Comèdia basada en allò que es diuen en veu alta tres personatges, tot exposat, sense portes que s'obren i es tanquen. Però de misteris, un feix, n'arrossega cadascun! Per a la Lídia (interpretada per Irina Robles, versemblant), avui és el primer dia de feina com a cap de recursos d'una empresa. Rep l'encàrrec d'acomiadar un dels dos treballadors que la vindran a veure. No sap per què els ha d'acomiadar ni quin criteri de selecció ha de seguir per triar-ne un. I, ja tenim aquí els candidats, Roser Batalla i Mingo Ràfols, intèrprets amb tota la mala bava de gats vells de l'escena, un luxe, debatent quin dels dos ha de tocar el dos de l'empresa. I girs dramàtics que ens fan estar alerta.  Ni un moment deixen de sorprendre'ns. Espurnejants.  10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'GRETA & FRIDAY II: AMOR MOR', A L'ESCENARI BROSSA

Greta & Friday II: Amor mor
Autora i directora: Queralt Riera
Sala Palau i Fabre. Escenari Joan Brossa.

Segona part del díptic sobre la parella Greta i Friday. Quaranta anys després que fóssim testimonis de l'inici del seu amor Greta & Friday I: Amor pur, tornem a ser voyeurs de la quotidianitat de la parella, ara en crisi. Aleshores eren adolescents enamorats que creien que podien canviar el curs suïcida del món amb la força de l'activisme ecològic. I l'únic que ha canviat en quaranta anys és que la cervesa no es distribueix en llaunes sinó a granel. Ara, malalts i cansats un de l'altre,  els trobem que es qüestionen la vida, deixen la gran ciutat i viuen la seva mort prematura al mig de la natura.  Segurament no és amor el que els uneix ara mateix, potser és una altra cosa, però s'adonen l'únic que els queda són els records als quals passen revista amb un somriure. Intèrprets d'aquest agredolç treball: Annabel Castan i Òscar Muñoz. Bravo! 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

EXPOSICIÓ 'A NATION IN RETREAT'

Al centre del Memorial Democràtic (Peu de la Creu, 4 - Barcelona), A Nation in Retreat. La Retirada vista per les agències fotogràfiques internacionals aplega una selecció de les imatges enviades per les agències internacionals entre el 26 de gener i el 10 de febrer de 1939. El recoregut expositiu ofereix la possibilitat de seguir, dia a dia, la cobertura d'aquest esdeveniment històric.

Els mitjans de comunicació de l'època van cobrir la caiguda de Barcelona i la del conjunt de Catalunya el 1939 a mans de l'exèrcit d'ocupació franquista. 135 periodistes i fotògrafs de premsa van ser acreditats per les autoritats franceses abans de ser enviats a la frontera de Catalunya per informar del drama humanitari que representava la retirada civil i militar dels republicans espanyols i catalans. Se suposava que no sortirien més de 40.000 persones i gairebé van ratllar el mig milió.

El títol de l'exposició procedeix d'un article a «British Committee for Refugees from Spain», del febrer de 1939.

Exposició oberta fins al 15 de març.

CCCB, 26 ANYS DESPRÉS

Antic Pati de les Dones. CCCB, 2020

Del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona m'agrada l'espai i el que s'hi programa. En gaudeixo gran quantitat d'activitats, sempre amb molt de quòrum (sovint calen estratègies horàries per no haver-hi de fer cues quilomètriques).  Un no parar mai d'exposicions, projeccions de pel·lícules, concerts, conferències, cursos... 

Mirador del CCCB

La reforma de la Casa de la Caritat en equipament cultural es va encarregar als arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana, amb la col·laboració d’Eduard Mercader. Unes instal·lacions de quinze mil metres quadrats que es van inaugurar el 24 de febrer de 1994. 

L'entrada es fa pel magnífic Pati de les Dones des d'on s'accedeix per una rampa al soterrani, una gran plaça horitzontal que s'usa com a sala d'actes. El nou edifici, sense obertures és una mena de cortina de vidre que fa de mirall de tota la plaça i connecta la llum natural als espais de transició d'una sala d'exposicions a una altra. Ara s'acaba de reobrir al públic el mirador des del qual es veu una panoràmica de la ciutat que inclou el Tibidabo, el mar, Montjuïc, Ciutat Vella, el Gòtic. Vegeu-ne un alçat esquemàtic (de Viaplana-Piñón) entenedor fins i tot pels llecs en arquitectura. El 2011 l'antic teatre de la Casa de Caritat, ara Teatre CCCB, va ser rehabilitat pels arquitectes Elías Torres i Martínez Lapeña. 

Font: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

LA DUESAIGÜENCA ELISA CARDONA, DÓNA NOM A UN NOU ESPAI SINDICAL

El nou espai sindical a Tarragona, seu de la Intersindical-CSC al Camp de Tarragona, portarà el nom de la filla de Duesaigües Elisa Cardona, l'única dona afusellada pel franquisme a Tarragona.

*

Per saber-ne més:

Elisa Cardona Ollé, causa TMT3: 000670

Referència a l'Arxiu Nacional de Catalunya: 50966

*

* EXPOSICIÓ "MEMÒRIA DEMOCRÀTICA A TARRAGONA», «Pont d'Enseula», 26-6-2019

* 80 ANYS DE L'AFUSELLAMENT D'ELISA CARDONA, «Pont d'Enseula», 22-4-2019

* RECORDANT ELISA CARDONA, L’ÚNICA AFUSELLADA PEL FRANQUISME A TARRAGONA, article de Pineda Vaquer «Fet a Tarragona», 15-1-2019

* ¿QUI SIGNA LA REPARACIÓ JURÍDICA D'ELISA CARDONA?, «Pont d'Enseula», 24-11-2017

* ELISA CARDONA OLLÉ, AFUSELLADA EL 22 D’ABRIL DE 1939, «Pont d'Enseula», 1-7-2017

* ESCULTURA "DIGNITAT" PER A ELISA CARDONA, «Pont d'Enseula», 12-12-2010

* A MARINA CARDONA, IN MEMORIAM, «Pont d'Enseula», 6-3-2010

* ELISA CARDONA OLLÉ. Article de la Viquipèdia

* MEMÒRIA DE LES OBLIDADES, obra de teatre

BLANC, DE FINA VECIANA

Blanc. © Fina Veciana

Sobre el repòs fèrtil del llenç blanc
has esgrafiat un nom.

Lena Paüls. Tatuatge efímer

PEL·LÍCULA 'EGON SCHIELE'

Egon Schiele. Direcció: Dieter Berner. Àustria, 2016

Egon Schiele [Egon Schiele: Tod und Mädchen], pel·lícula sobre aspectes biogràfics del pintor austríac, basada en la novel·la de Hilde Berger. Egon Schiele (1890-1918), deixeble i protegit  de Gustav Klimt, va viure en l'estretor econòmica i la seva obra no es va convertir en referent artístic de l'expressionisme fins després de mort, als 28 anys, víctima de la febre espanyola.  Els nus i l'erotisme són els temes més significatius dels seus quadres, sobretot de la seva germana Gerti com a model, i de la seva musa i parella Wally Neuzil, que el pintor va immortalitzar a 'La mort i la donzella'. Una vida i uns quadres curulls d'erotisme que el van portar el 1912 a ser jutjat per invitar menors al seu estudi. Van confiscar-li un centenar d'obres que van considerar pornogràfiques. Excel·lent interpretació de l'actor Noah Saavedra protagonitzant l'artista que va escandalitzar la societat vienesa de principis del segle XX. 9/10

Wally amb brusa vermella i genolls enlaire. © Egon Schielle, 1913

La mort i la donzella. © Egon Schiele, 2015

Autoretrat.  © Egon Schiele, 1910

Cartell de l'obra Només la fi del món

al Teatre de la Biblioteca de Catalunya, 2020