28 de març 2018

'L'HORA BLAVA', AL TEATRE TANTARANTANA

L'hora blava. Autora i directora: Laura Mihon
Cicle El Cicló. Teatre Tantarantana, Barcelona
El faroner d'una illa perduda viu sol de fa deu anys. Arriba al far un altre home (ens ve al cap La pell freda!, però avancem...) que es presenta com a tècnic, un biòleg que fa uns estudis a l'illa. Comparteixen espai i el poc menjar de què disposa el faroner. Se'ns ericen els pèls amb l'atmosfera que llums, sons, atrezzo, moviments dels personatges, que s'estudien de lluny, com dues feres. Els espectadors sabem més coses que no pas els dos individus. El visitant té uns intencions concretes, té una missió que implica el faroner. L'ha de convèncer que faci alguna cosa molt important. És a les seves mans salvar vides. Li ho proposarà molt avançada l'obra, i tota la resta prendrà sentit. Bravo, Adrià Olay i Pau Sastre. 9/10
 


27 de març 2018

'BASKET BEAT', AL MERCAT DE LES FLORS

Basket Beat. Un nosaltres abans que un jo. Creació col·lectiva. Coordinació projecte: Ginesta Ferrer. Direcció escènica: David Martínez. Direcció musical: David Sitges-Sardà. Direcció Associació Basket Beat: Josep Maria Aragay. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona.

  "Basket Beat és una metodologia amb esperit socialment transformador que utilitza l’esport per facilitar l’accés a l’experiència artística", diuen els responsables de l'Associació Basket Beat de la qual sorgeix l'espectacle Un nosaltres abans que un jo. I és que aquest treball sorgeix d'un taller de joves procedents d'ambients desfavorits i dels seus musicoterapeutes entusiastes, que també hi fan d'actors. Música amb percussió de pilotes de bàsquet, teclats, hip hop,  coreografia, humor, cançons i petits monòlegs de reflexió dels protagonistes. S'inicia amb un assaig de ficció, evoluciona en el temps amb alts i baixos en les relacions entre els participants i al final, amb perseverança, els que han seguit el projecte són capaços de presentar-se a un concurs i guanyar-lo. La violència de voler imposar el jo, acaba fonent-se a favor del grup, del 'nosaltres' del títol. En aquest espectacle obert al públic en general, la ficció i la realitat es fonen en hores i hores de dedicació amb un resultat que hem constatat d'excel·lent. 8/10
   



26 de març 2018

LLIBRES PER A INFANTS: FIRES, FESTIVALS, JORNADES, MERCATS...


Avui obre la  Bologna Children's Book Fair que se celebra fins al 29 de març, cita de referència mundial per a la literatura infantil i juvenil (LIJ), un any després de l’èxit de Catalunya i les Illes Balears com a convidats d’honor. 
Hi ha en perspectiva altres cites:

Del 6 al 14 d'abril tindrà lloc la tercera edició del festival de contes «Vet aquí Sabadell», amb la implicació d'escriptors, il·lustradors, llibreters, narradors sabadellencs i diverses entitats i associacions locals, per celebrar el Dia del Llibre Infantil i Juvenil. Dins del festival fan una campanya de recollida de llibres de contes en bon estat que s'afegiran, al voltant de Sant Jordi, a les més de dues mil cistelles d'aliments que cada quinze dies reparteix el Rebost Solidari de Sabadell.

Cartell: © Mercè Galí
Móra la Nova, 7 d'abril. Jornada de literatura infantil organitzada per l'Institut de la Infància i l'Ajuntament de Móra la Nova. S'hi parlarà d'espais físics i emocionals, de materials i recursos per apropar la lectura des dels nadons fins als adolescents. Amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, la Biblioteca de les Cases d'Alcanar, Biblioteca Pobla del Duc i la de Móra la Nova.

Cartell: © Mercè Canals




A Barcelona, al CCCB i al MACBA. El 14 i 15 d’abril torna «Món Llibre. Festival literari per a nenes i nens» És la fira que agrupa més volum d'activitats de totes les del sector que es fan a Catalunya. És un avançament de Sant Jordi dedicat als lectors infantils. S'anomena popularment el Sant Jordi Petit.
Encara no s'ha fet públic el programa.


Cartell: © Francesc Infante

 
A Balaguer, el 15 d'abril, al Centre Històric, tercera edició de l’«Encontrats. Mercat del Conte Infantil». S'amplia al dia 11, dedicat al col·lectiu de bibliotecaris de la demarcació de Lleida i el dissabte dia 14,  als il·lustradors. Es convoquen tres concursos:  III Certamen de narrativa breu adreçat a joves, el II Concurs de Fotoreclams de contes per a les escoles del municipi i el III Concurs d’Instagram.





25 de març 2018

'TOTEM', DEL CIRQUE DU SOLEIL

El Grand Chapiteau és en un descampat al Districte Cultural de l'Hospitalet de Llobregat. Molt més complicat d'arribar-hi que no pas a la Mar Bella, el Fòrum o el Port Vell on vam veure els altres espectacles de la companyia quebequesa.

Totem és el novè espectacle del Cirque du Soleil, aquest cop amb dramatúrgia de Robert Lepage, que uneix els diferents números, basada en l'origen de les espècies. Un esplèndid vídeomaping situa els personatges en diferents indrets naturals.
Ens ofereixen un espectacle essencialment acrobàtic. Números amb cèrcols, anelles, contorsionistes, diàbolo, trapezi, malabarismes des de monocicles..., regits tots per l'espectacularitat i l'execució que ratlla la perfecció. He de dir, no obstant, que pocs m'han sorprès.
    
La nit de l'estrena (divendres, 6 d'abril) es va veure marcada pels empresonaments de 5 polítics catalans més.  Els grans teatres de Barcelona van anul·lar les funcions. Els espectadors de la carpa del Cirque du Soleil, espontàniament, vam picar de mans i cridar 'llibertat presos polítics'. El clowns italians que entretenien el públic no entenien què passava. Com a intersecció d'aquest fet amb els números, la direcció va anunciar que la sessió es dedicava a Yam Arnaud, acròbata que va morir d'accident a la pista en l'estrena a Florida. 8/10





BRASSAÏ, A LA FUNDACIÓ MAPFRE

Vista per sota del Pont Reial cap al Pont de Solferino, 1933
© Estate Brassaï Succession, Paris

A la Casa Garriga Nogués, seu de la Fundació MAPFRE, hem vist una retrospectiva del fotògraf i escriptor Gyulá Halász, nascut a la ciutat de Brașov (del nom de la qual extreu el pseudònim Brassaï) el 1899, província aleshores d’Hongria i després de Romania. S'establí a París el 1924 on es guanyava la vida fent articles i il·lustrant-los amb fotografies. Amb la publicació de retrats de xulos, prostitutes  i gent de mal viure dels baixos fons a Paris de nuit (1932) va obtenir el reconeixement general i, posteriorment considerat el pioner d'elevar la fotografia a art. Art fotogràfic, doncs,  que va continuar desenvolupant en publicacions a les grans revistes cosmopolites de l'època. Va retratar artistes i creadors com Picasso, Dalí, Jean Genet, obres que ens han arribat com a icones el seu temps. Precisament, quan Brasaï va morir el 1984, la fotografia entrava a les col·leccions dels grans museus. 

L'exposició compta amb el préstec excepcional de l’Estate Brassaï Succession (París) i amb altres préstecs procedents d’algunes de les més importants institucions museístiques com ara el Museum of Modern Art de Nova York, Centre Pompidou de París, del Metropolitan Museum of Art de Nova York, de l'Art Institute of Chicago, del Philadelphia Museum of Art, ISelf Collection de Londres, entre d'altres.
Després de Barcelona la mostra es podrà veure a la Sala MAPFRE de Madrid i a continuació al San Francisco Museum of Modern Art.

Exposició oberta fins al 13 de maig.


24 de març 2018

'EL SISTEMA SOLAR', TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

El sistema solar. Autora: Mariana de Althaus
Direcció: Carol López. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona
El sistema solar que hem vist al Teatre Lliure de Gràcia és d'aquelles obres que respiren vida. No és una comèdia encara que algun passatge ens faci somriure. El text de Mariana Althaus és excel·lent, els intèrprets de la família Solar —Nausicaa Bonnín, Aina Clotet, Marc Clotet, Guillermo (Willy) Toledo i els nens Joel Bramona / Jaume Solà— el broden amb passió, des de l'avi fins al net i la directora; Carol López, l'aborda amb molta energia.  És Nadal i la família Solar es reuneix per dinar. Surten els temes que els enfronten de sempre i també notícies inesperades. La versió cinematogràfica d'aquesta obra no ha tingut gaire bones crítiques, però aquesta posada en escena és un bombó. Farà llarga estada a la cartellera. I repetirà temporada.  9/10





23 de març 2018

'A MI NO ME ESCRIBIÓ TENNESSEE WILLIAMS (PORQUE NO ME CONOCÍA)', A LA SECA

A mí no me escribió Tennessee Williams. Creació de
 Roberto G. Alonso i Marc Rosich. La Seca Espai Brossa, BCN
A mi me escribió Tennessee Williams (porquè no me conocía) és un monòleg trepidant d'una indigent que viu sota un pont amb les restes del naufragi: vestits i sabates, sobretot. També hi va portar els llibres, però han estat cremats, víctimes del fred. Canta, balla, acarona els estris que li queden i, amb tot plegat, explica la seva vida i el seu desnonament des de la tristesa lúcida, no obstant, desgrana la seva visió optimista del món amb una gran tendresa. Sí, Marc Rosich i Roberto G. Alonso, la Blanche Dubois d'Un tramvia anomenat desig i el personatge d'aquest monòleg són teatre polític. Bravo, per aquest teatre que emociona! 9/10





22 de març 2018

'POOL (NO WATER)', A LA SALA BECKETT

Pool (no water). Autor: Mark Ravenhill. Sala Beckett, Barcelona
Entrem a la Sala Beckett convertida en una capsa forrada de material platejat, en una bombolla humida i boirosa. La disposició de l'espai físic, la llum, l'espai sonor, la música, el disseny d'audiovisuals predisposen els espectadors a sentir-se dins d'un ambient màgic, però l'atmosfera surreal d'un relat absolutament realista,  la creen els cinc personatges que s'alternen en l'explicació d'una història potent que els ha colpit. El sentiment de culpa plana en cada paraula. Els cinc intèrprets —el sisè personatge, «ella», l'únic membre del grup que té èxit, la víctima de l'enveja a la qual s'al·ludeix, hi és absent. La història s'explica de forma coral, cap té més protagonisme que la resta.  ¿L'artista, n'és sempre i en tota circumstància? Ens fan dubtar d'on són els límits ètics. 9/10